LES BESSONES DE CAMARASA

Les Bessones són dues agulles, destacades, que trobem uns dos-cents metres després del collet que hi ha al costat de l'agulla de l'Encantada. Per arribar hem de superar una zona de blocs caiguts entre vegetació. Són uns 10 minuts.
LA BESSONA PETITA O INFERIOR:

Cal baixar a la base de l'agulla pel vessant sud-oest on localitzem una fissura que duu a una cova. Cal pujar per ramonage uns 4 metres fins poder entrar a l'interior d'una cova (IV+). Escaladors grassos poden tenir més problemes. Un cop dins pugem per una xemeneia (III)per on sortim a l'exterior. Si voleu fer trampa podeu venir fins aquí caminant (I) des de la base de l'agulla però us heu saltat el tram més interessant i curiós de la via.

Aquí vam muntar reunió (10 metres) per evitar el fregament de les cordes. Reunió instal·lada en un bloc amb una baga gran.
Pugem per una canal evident (IV) i uns metres més amunt anem a la dreta per anar a sortir damunt del coll que separa les dues agulles on arribem al capdamunt de l'agulla (III - 15 metres).Hi ha una instal·lació de ràpel amb un cable i tres burils. Rápel de 20 metres que baixa entre la Bessona petita i la gran.Via oberta per J. Farré i M Mallol el 13 de novembre de 1960.
LA BESSONA GRAN O SUPERIOR:

La via normal a la Gran és molt fàcil (i difícil de protegir. PUja per una fisura plana que va a buscar un gendarme que voregem per l'esquerra i sortim a l'altre vessant. Trobem una vella instal·lació de ràpel (com la que hi ha al cim de la Bessona inferior que serà l'únic seguro). Girem a la dreta i ja estem al cim són 25 metres de III. Dalt hi ha una instal·lació amb parabolts del ràpel de 20 metres que baixa pel sud superant el característic sostre que van forçar E. Valentí i F. Jaimejuan "Tim" el dia 12 de novembre de 1967. Desconeixem els primers escaladors per la via Normal i la data. En Jordi Marmolejo en el seu llibre apunta també l'any 1967. Tots eren del Centre excursionista de Lleida.
EN EL CIM VAM DEIXAR UN LLIBRE DE REGISTRE.