ESCALADA PER A TONTOS

Mirant el sostre del segon llarg La paret del Triangle del Cilindre , alguns li diuen el Cilindret , ha esdevingut l'escola d'escalada de Sant Llorenç de Montgai. L'altre dia un institut de Balaguer omplia totes les vies d'escalada. Doncs resulta que vam veure que encara cavia una altra via entre la via del Racó i la de la Canalla . Les xapes les hem pintat d'un to rogenc per no confondre's de via. Li hem posat el nom de via Aubesa , dedicada als companys d'Albesa amb qui compartim tantes escalades. Aporta alguna cosa la nova via? Si, més opcions per escalar els que s'inicien en el món de l'escalada i pels jubiletes. FITXA TÈCNICA Dificultat: IV + (un pas) Metres d'escalada : 50 metres Temps d'aproximació:  4 minuts Temps de tornada: 7  minuts Grau d'exposició:  Baix Via equipada Material:  5 cintes exprés i reunions Via oberta per:  Col·lectiu Jabalís senderistes, el 7 de febrer de 2024 Descripció de la via : 1a tirada 1a tirada (IV -

Segon llarg. Pas clau Fa mols anys (2009) vaig fer la cresta-via Espolon Guerrero  que segurament és l'escalada més clàssica de la muntanya de Montmell. Avui tornem per fruir del paisatge amb el mar al fons., imatge que a la gent d'interior ens agrada molt. Cal tenir present que no es pot anar un dia de vent (com vam fer nosaltres) ni un dia fred ja que hi ha algun sector on a l'hivern encara no toca el sol al matí. La via Josep Baques - Esteve va paral·lel a l'Espolon . Té trams prou interessants encara que, com sols passar a les crestes, té bocins de tràmit.   Té l'encant de combinar perfectament l'excursionisme amb l'escalada. FITXA TÈCNICA Dificultat:  V (un pas) Metres d'escalada : 150  metres Temps d'aproximació: 7  minuts Temps de tornada:  20 minuts Grau d'exposició:  Baix Via semiequipada Material: 8 cintes exprés, friends, tascons, bagues llarguesi reunions Via oberta per: X. Armat, J. Massana, J. Farré, J. Casanyelles i J. Llord

Inici de la via (a l'esquerra estan començant la via del Diedre Torna el temps de les boires i no podem deixar d'anar al santuari de la Codolosa . Sembla que no som els únics practicants d'aquest ritual d'hivern ja que les parets de la Codolosa estan a  petar,  però és una garantia de bon temps i els escaladors ho sabem. Després de comentar i recomentar quina via feiem finalment s'ha imposat que avui faríem la via Alimera . La veritat és una via de pur estil Codolosa...i perquè no dir-ho, ens ha agradat, és allò de com estar al teu nivell la fruixes de valent. A peu de via ens quedem una mica frapats. A l'esquerra hi ha la via Reincidents , la del Diedre (on es posa l'altra cordada de la colla), Alimera , a la dreta Via les Cabres ,  Pensionistes , Via ED , CDR i tot en uns 5 metres. No ens ha d'estranyar que sigui fàcil saltar-nos de via per dalt. Sort que el nom està posat al peu de cada via... Altres vies del sector que trobareu en aquest blog:  Campi

Per arribar-nos al santuari del Lord ( Sant Llorenç de Morunys) hem de passar un túnel . Al marge sud hi ha un sector d’escalada on sempre es troben escaladors – de fet hi ha alguna presa ben sobada – però en canvi hi ha un cert embolic sobre la graduació i nom de les vies. Quan estava preparant aquesta entrada ja vaig trobar una web que ho ha intentat (clicar aquí ). Tot ve perquè en el llibre SOLSONÈS,GUIA D’ESCALADES on hi ha una ressenya confosa. Ha estat un dia fred d’hivern però ens ha tocat el sol i hem escalat de meravella. La Carme Martínez portava unes galetes de xocolata i fruits secs que ens han donat les energies necessàries per tibar amunt i explorar les vies i saber-ne els noms. Si hi ha alguna errada en el croquis o en la descripció, si us plau, expliqueu als comentaris de sota... gràcies. Descripció de les vies : Num. 1 ¿? - Num. 2 Pacagarce de 6c/6c+ - 6b: Les primers més situades a l’esquerra. A la part superior extraplomen de valent. Són les vies més llargues d

Amb la colla decidim anar a cremar els torrons després dels dinars opípars i copiosos del Nadal. Error vam decidir que dinaríem allí mateix al peu de les vies... coca de recapte (de tots els gustos i formes), panadons d'espinacs, pop a la gallega, xocolata, carquinyolis regats abundant-me'n amb cerveses i vi.  Error. No sé el que vam perdre, però si que van guanyar algun quilet encara que va haver un ambient fabulós... ja pensem en fer una propera calçotada. Be, anem explicar el que vam fer. L'Antoni Balasch va quedar fascinat del Mirador del Montsec. Una zona d'escalada oberta per l'Albert Cortés i la seva filla Laura on vam estar al gener de 2021 (veure aquí ). En aquell temps no havia gaire informació. Ara per internet he trobat força més informació com en l'aquesta pàgina ( aquí ) d'on hem agafat algunes imatges orientatives. L'altra vegada vam escalar per l'esquerra del sector i enguany hem anat a la dreta per no repetir les vies. Hem fet Biere

Feia molt de temps que no anava a fer esportiva. Amb la colla vam decidir que amb la boira que visita la plana lleidatans calia anar a Mont-roig i com teníem poc temps el sector de Montalegre era ideal ja que teniem poc temps. Vaig veure que en Jordi Marmolejo i D. Garcia havien equipat un sector al costat de l'ermita. Ja sabem on anem. Tal com havíem previst, feia sol i hem escalat ben calentets mentre que a Lleida encara romania la boira. Els sector ens ha agradat molt, petit, íntim, amb vies per a tots els nivells. Pur plaer. L'escalada esportiva té l'avantatge que fas molta "vida social" amb la colla. Sols cal caminar 5 minuts. Altres vies que he escalat per la vora: Lo mirador - Rampes invertides (Retaule) -  Caputxi i llastra - Trobades escaladors de la SEAM   Com arribar a l'ermita de Montalegre ? Des del poble de Vilanova de la Sal prenem una pista que surt de l'extrem oposat del poble. Aviat es bifurca. El ramal de l'esquerra baixa a l

Placa d'inici de la segona tirada que fot aquest tio amb el mòbil? Ha de mirar al seu company de cordada... Hem vist cordades que fan TOCANT EL CEL   i després PALPANT L'INFINIT . Nosaltres, sense voler, però, hem fet la primera tirada de TOCANT EL CEL i la segona de PALPANT L'INFINIT . No sé si això ens convalidarà les dues vies o haurem d'anar un altre dia a començar per PALPANT L'INFINIT i després continuar per TOCANT EL CEL . La veritat és que mirant per internet m'atreviria a dir que no som els únics i hem vist que aquesta combinació l'ha fet més cordades però... no s'han donat compte que s'han saltat de via. És el que té anar a fer vies d'aventura, que les poques assegurances que hem trobat (dos ponts de roca) fan difícil de seguir la via i llavors passa el que passa. Però ens ha agradat això de protegir els passos, l'Antoni és un crack. La veritat ens ha costat seguir la via (o hem de dir les vies?), ens ha costat trobar la via i, s