Passa al contingut principal

VIA OLGA FRONTERA AL SERRAT DEL POLL

La via des de l'aparcament:

Altres ressenyes:

Croquis:

Aigües avall d'Alòs de Balaguer (Noguera) hi ha el Congost del Segre. Un recorregut entre penyasegats molt interessant. Un d'aquests cingles és el Serrat del Poll. S'han obert diferents vies com els Minyons de Terrassa que no vam incloure en aquest recull d'escalades per a tontos per tenir la roca molt trencada. Som tontos però no suïcides. La via Olga Frontera en el mateix serrat del Poll és una altra cosa. Té un xic més de dificultat, però la roca és curiosament meravellosa.
La via fou oberta a l'abril de 1995 per J. Frontera i R. Majo. En poc temps ha esdevingut una via clàssica.
Els parabols en alguns paratges estan prou separats però són els necessaris. Es pot protegir amb nombroses sabines i sempre es pot portar algun friend i/o tascó.

Descripció de la via:
1ra tirada (35 metres - IV+ - 3 parabolts). Cal cercar una fletxa a terra amb les sigles OF per no confondre'ns amb una via que hi ha a la dreta.
Les dues primeres tirades estan una mica brutes de matolls però es fan molt agradables en trobar sempre bon canto. La primera és un mur més dret.
2na tirada (30 metres - IV+ - 2 parabolts). Sortim a una feixa per on anirem caminant una cinquantena de metres. La reunió es munta en un arbre. Davant tenim una característica placa per on va el tercer llarg.

3ra tirada (45 metres - V - 6 parabolts). És el llarg més interessant de tota la via. És una placa que podem veure des de l'aparcament. Muntem la reunió després de pujar unes cornises i en una petita canal. Les preses són les justes i no cal desaprofitar-les. La paret és vertical. Els parabolts aquí són més freqüents. Anem triant en diagonal cap a l'esquerra.
4ta reunió (20 metres - V+ - 3 parabolts i un clau)Escalem per una canal fins sortir a una mena d'aresta a mà dreta i grimpem uns 4 metres pel vessant oposat fins arribar a una nova placa triangular on trobem el pas més difícil de la via perfectament protegit i amb opció de fer un A0.
5na tirada (40 metres - IV+ - 2 parabolts) Comença per una placa com les que hem resseguit abans però menys dreta. Pugem per una canal fins sortir a un replà.
6na tirada (40 metres - IV+ - 2 parabolts i una sabina molt bona) Continuem escalant per bona roca fins la darrera reunió. Quina diferència amb la via dels Minyons de Terrassa on tot es queia!! Uns metres més amunt i ja estem a la carena.
Aproximació:
Des del poble d'Alòs de Balaguer seguiu per la vora del Segre. Fins una font i un pont. Allí preneu una pista. Quan s'acaba la pista hi ha un petit aparcament i ja estem a tocar de la via. Prenem un senderó que remunta amunt fins arribar a peu de paret.
Descens:
Des de la carena anem a buscar una sabina - en el vessant oposat a la via - on instal·lem un rapel de 35 metres que ens duu a una tartera pendent que ens duu al camí del Congost del Segre. En arribar-hi anem a l'esquerra per passar per una passarel·la i sortir a l'aparcament (30 min.)
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+
Temps d'escalada: 3 h 30 minuts.
Temps d'aproximació: 5 min.
Temps de descens: 30 min.
Tipus de roca: Calcari.
Material: Corda de 50 metres, bagues llargues, empotradors i tascons (opcionals).
Evitar anar a l'estiu ja que està encarada al sol i és una via orientada al sud. No és gens agradable escalar a 36 graus!! Alerta a l'hivern amb la boira.
Si voleu veure més fotos:

https://picasaweb.google.com/102516147013049680042/EscaladaOlgaFrontera

https://picasaweb.google.com/111296702221321557345/OlgaFrontera?authkey=Gv1sRgCM6I7Nn7zdfX5wE

Comentaris

  1. Hola gen,nomes un comentari.Aquesta pared te el seu nom original que es PIC DE CASTELLAS.
    Un bon dia el senyor ballart va obrir una via i la va bateijar al seu gust,cosa que no crec del tot correcta pero....
    Si us be de gust en aquesta zona hi han mes vies de grau semblant el llibre es al bar del poble
    AU SIAU UN GALL ENCANTAT

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de