INTEGRAL MILÚ - TINTIN A LA TELE

-
El Jordi Marmolejo ha fet un programa de TV molt xulo de la via que vam equipar el Ramon Pach i jo (la  via Milu) que m'agrada molt. El penjo per si voleu passar una estoneta escalant des de casa. Per més informació: Integral Milú i Tintin al Montroig)

Comentaris

  1. Ylerget1 de desembre del 2014, a les 10:04

    Doncs esta xulo el vídeo companys... hauríem d'arreglar el pas del sastre que està molt precari, jo tb vaig tirar enrere acollonit amb aquelles varilles...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. carreteret1 de desembre del 2014, a les 10:52

      No cal passar per la cova hi ha un camí fàcil que li dona la volta

      Elimina
  2. Jaumegrimp18 de desembre del 2014, a les 9:46

    Hola amics, ja fa dies que us llegeixo, si no us sap greu us enllaçaré al meu blog.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA: VARIANT DIEDRE DEL BEKARI

-
Imatge
La Gran Diagonal és la via que més es fa de Santa Anna . Afortunadament l'equip de l'Agustí Sans va equipar - entre moltes altres vies de la zona - dues variants. La primera, la variant Nauk , puja per una placa espatarrant. La segona el Diedre del Bekari que avui hem pujat. Potser no és tan impressionant com les anteriors però també val la pena escalar-la. Descripció de la via: 1a tirada (V - IV+ - IV - 25 metres - 7 parabolts): En l'inici de la via trobem una pedra que ens indica que estem en la via correcta. Uns metres més avall hi ha dues vies. La de més a l'esquerra és la Maxicosi . De les altres no les coneixem. L'inici és complicat doncs és dret i hi ha poques preses. Ens agafa freds. Un cop superat aquests primers metres minva la dificulta. Anem a l'esquerra i travessem una zona de blocs que fan una mica de por però no passa de fer por (IV+). Arribem a un ressalt que gira a la dreta-ascendent (IV). De fet es tracta de l'inici de la diagonal. Arri...
Read more »

TO ROMÀNTIC PER COMENÇAR L'ANY: PENYA ROJA: VIA CURSETISTA

-
Imatge
 La via del Cursetista no té res d'especial pels escaladors que només busquen superar grau ja que és una via essencialment fàcil. Però a nosaltres ens interessa la història de les pedres que trepitgem. Aquesta via fou oberta el 12 de juliol de 1936 (una setmana abans de l'inici de la Guerra Incivil) per Sebastià Figuerola (pioner de les escalades de les muntanyes de Prades) i Roger Sanromà. Van pujar sense tenir gaire consciència del que volia dir escalar. Va ser la primera via oberta a Penya Roja. Ara n'hi ha prop de 70. Amb els anys va quedar oblidada la seva gesta. Algú la va anomenar via del Cursetista i anys més tard es va saber que per aquest extrem de la paret havien pujat els esmentats Primera tirada escaladors de Valls. Però per mi també té una especial significació doncs el blog ESCALADA PER A TONTOS va ser ideat amb el company de cordada Estivi de l'Alforja i per diferents circumstàncies feia 4 anys que no ens encordavem junts. Ha estat un plaer com...
Read more »

GORRA MARINERA: VIA MONTERDE - IAGO GARCIA (V+) REEQUIPAMENT

-
Imatge
Aquesta via ha patit diversos desequipaments des de la seva creació l’any 2012. Però amb l’autorització de la C omissió d’escalada del Patronat , sempre s’ha pogut reequipar. Darrerament , alguna cordada l’h a anat fent , encara que no estava acabada tota la reequipació . El passat dia dotze de juny la vare m escalar Antoni Picazo i Jo i l’h em dona da per acabada reassegurant amb una baga nova la reunió de pont de roca i informant de la seva finalització a la Comissió d’escalada del Patronat . S’ha d’agrair al grup “jabalís excursionistes ” el darrer reequipament perquè varen acudir a la meva demanda d’ajut a “ Escaladors sèniors ” el mes de setembre de l 2024 per tornar-la a reequipar perquè ja tinc 77 anys i ja no la puc fer de primer . Els escaladors que han ajudat prioritàriament a la reequipació han estat els següents : Antoni Balasch , Manel Viladric i Joan Ramon Segura . Solucionant totalment la darrera dese...
Read more »

TAFANEJAR GEOGRAFIA: SOT DEL BAC

-
Imatge
Sempre és bo, boníssim, descobrir nous indrets on escalar. L'altre dia se me va posar entre cella i cella l'idea de visitar una de les escoles d'escalada més antiga de Catalunya. El Sot de bac al Vallès. La zona es sorprenent. Vegetació esponerosa, no us sortireu del camí, tot és selvàtic en aquest barranc. Hi ha salts d'aigua on si no teniu manies, us podeu banyar a l'estiu. Nosaltres buscàvem les vies normals a les agulles més destacades, però val a dir que hi ha parabolts (burils i espits) per tot arreu. Hi vies per un tubo. Una mica recull tota la història de l'escalada de casa nostra. Les vies velles han estat reequipades. Al cim de l'agulla Germana Petita vaig arribar a comptar fins a 30 ferros de diferents èpoques i de diferents instal·lacions. A la Germana Gran - que malgrat el nom, no és gaire gran - potser hi pugen 10 vies. Em va agradar encara que em cau una mica lluny de casa.Em van quedar coses per fer i penso tornar-hi. Via Normal a la Ger...
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

-
Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Read more »

REGUST D'ALÇADA: DAME MAS GASOLINA

-
Imatge
  Regust d’escalar a 2500 metres, per una via equipada i d’un grau accesible pels de la meva quinta (ja estic granadet) és pur plaer. L’endemà una companya em preguntava si la via era recomanable. Sinzerament, SI. L’entorn d’alta muntanya justifica plenament l’escalada. És veritat que ens van fer pagar per aparcar al  Pas de la casa . Els companys van aparcar una mica més amunt, al costat de la carretera, i no els van multar però jo no puc recomanar … La via té dues parts molt evidents: Els dos primers llargs per roca granítica meravellosa amb passos d’adherència i regletes. Hi ha molts passos que es poden contornejar llegint la paret. De fet aquests primers llargs es podrien fer caminant per una mena de feixa que passa a uns 5 metres de nosaltres, però hem vingut a escalar. Els dos darrers llargs, són de transició per sortir de la paret, una paret formada per blocs…com han passat moltes cordades les pedres s’han anant estabilitzant però sempre alguna que us espera per desplaç...
Read more »

ESCALADA DIVERTIDA: SANTUARI DE CORBERA (BERGUEDÀ)

-
Imatge
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Read more »

PEDRAFORCA: VIA PANY

-
Imatge
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
Read more »

CRESTA NORD-EST DEL GRA DE FAJOL

-
Imatge
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
Read more »

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

-
Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Read more »