Cima grande di Lavaredo, Via Normale

-
Un dels meus petits somnis és pujar a la Cima Grande di Lavaredo. He trobat aquest video, que no és pas cap meravella, però si algú té també aquest somni, en podem parlar. Ànims i a somiar en l'alliberament.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TO ROMÀNTIC PER COMENÇAR L'ANY: PENYA ROJA: VIA CURSETISTA

-
Imatge
 La via del Cursetista no té res d'especial pels escaladors que només busquen superar grau ja que és una via essencialment fàcil. Però a nosaltres ens interessa la història de les pedres que trepitgem. Aquesta via fou oberta el 12 de juliol de 1936 (una setmana abans de l'inici de la Guerra Incivil) per Sebastià Figuerola (pioner de les escalades de les muntanyes de Prades) i Roger Sanromà. Van pujar sense tenir gaire consciència del que volia dir escalar. Va ser la primera via oberta a Penya Roja. Ara n'hi ha prop de 70. Amb els anys va quedar oblidada la seva gesta. Algú la va anomenar via del Cursetista i anys més tard es va saber que per aquest extrem de la paret havien pujat els esmentats Primera tirada escaladors de Valls. Però per mi també té una especial significació doncs el blog ESCALADA PER A TONTOS va ser ideat amb el company de cordada Estivi de l'Alforja i per diferents circumstàncies feia 4 anys que no ens encordavem junts. Ha estat un plaer com...
Read more »

GORRA MARINERA: VIA MONTERDE - IAGO GARCIA (V+) REEQUIPAMENT

-
Imatge
Aquesta via ha patit diversos desequipaments des de la seva creació l’any 2012. Però amb l’autorització de la C omissió d’escalada del Patronat , sempre s’ha pogut reequipar. Darrerament , alguna cordada l’h a anat fent , encara que no estava acabada tota la reequipació . El passat dia dotze de juny la vare m escalar Antoni Picazo i j o i l’h em dona da per acabada reassegurant amb una baga nova la reunió de pont de roca i informant de la seva finalització a la Comissió d’escalada del Patronat . S’ha d’agrair al grup “jabalís excursionistes ” el darrer reequipament perquè varen acudir a la meva demanda d’ajut a “ Escaladors sèniors ” el mes de setembre de l 2024 per tornar-la a reequipar perquè ja tinc 77 anys i ja no la puc fer de primer . Els escaladors que han ajudat prioritàriament a la reequipació han estat els següents : Antoni Balasch , Manel Viladric i Joan Ramon Segura . Solucionant totalment la darrera des...
Read more »

CRESTA NORD-EST DEL GRA DE FAJOL

-
Imatge
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
Read more »

VIA ESTASEN AL PEDRAFORCA: TORNAR ALS ORIGENS

-
Imatge
En Ramon en el flanqueig Tornar als origens. Diuen que la victòria d'Estasen sobre la paret Nord del Pedraforca per allà l'any 1928 es pot considerar la primera escalada catalana. La via es lògica. Sempre amunt i buscant els punts febles de la muntanya. Se la tenia ben estudiada, especialment en el famós flanqueig. Diria que hi ha dues parts molt marcades d'escalada: Fins el flanqueig i fins al cim. En el primer escalareu, en el segon, grimpareu i ja us podeu treure els peus de gat. Ens feia molt il·lusió la via doncs ja havíem tingut una "porra" a peu de via. Malgrat que la meteo ens deia que faria bon temps ens vam trobar un dia de boira, però amb una mica de compte, és pot seguir la via ja que hi ha un grapat de fletxes verdes. Atenció !!! al final indiquen una variant que és més difícil que tota la via. Descripció de la via : La via comença abans de la via... aclaris-te ... si abans de començar us tocarà fer un dels passos més difícils de la via. Heu d...
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

-
Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Read more »

REGUST D'ALÇADA: DAME MAS GASOLINA

-
Imatge
  Regust d’escalar a 2500 metres, per una via equipada i d’un grau accesible pels de la meva quinta (ja estic granadet) és pur plaer. L’endemà una companya em preguntava si la via era recomanable. Sinzerament, SI. L’entorn d’alta muntanya justifica plenament l’escalada. És veritat que ens van fer pagar per aparcar al  Pas de la casa . Els companys van aparcar una mica més amunt, al costat de la carretera, i no els van multar però jo no puc recomanar … La via té dues parts molt evidents: Els dos primers llargs per roca granítica meravellosa amb passos d’adherència i regletes. Hi ha molts passos que es poden contornejar llegint la paret. De fet aquests primers llargs es podrien fer caminant per una mena de feixa que passa a uns 5 metres de nosaltres, però hem vingut a escalar. Els dos darrers llargs, són de transició per sortir de la paret, una paret formada per blocs…com han passat moltes cordades les pedres s’han anant estabilitzant però sempre alguna que us espera per desplaç...
Read more »

CAVALLERS: ADHERÈNCIA AL GRANIT

-
Imatge
Al voltant de la pesa de Cavallers en la vall de Boi hi ha potser la major concentració de vies equipades del Pirineu. No us les acabareu!!. Mireu el llibre Roca caliente en los Pirineos vol. 2 Cavallers . i veureu que no exagero. Al setembre vam fer el Campament del CELleida i vam anar a fer uns blocs. Ideals per practicar adherència en el granit: seguretat en els peus, mugronets .... No vam fer vies difícils (al menys jo) però si que vam "disbrutar". El dissabte vam portar la mainada al sector de La Kanalla i van demostrar que ja ens peguen pallissa. El diumenge vam anar a un sector que hi ha a tocar de les escales - molt senzill - i després vam pujar dalt a buscar  l'ombra i vam pujar per dues vies que picaven més però que no estan ressenyades al llibre del Luichi. Com arribar-hi : Deixem el cotxe a l'aparcament superior de la presa de Cavallers en l'extrem nord de la vall de Boi. Passem la presa i prenem una escala que hi ha a l'esquerra. Baixem dos t...
Read more »

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

-
Imatge
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q...
Read more »

ESCALADA DIVERTIDA: SANTUARI DE CORBERA (BERGUEDÀ)

-
Imatge
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Read more »

PEDRAFORCA: VIA PANY

-
Imatge
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
Read more »