ESPERO DOPPELMAYR O UNA VIA BENPARIDA

Un company en diu que Doppelmayr és la marca dels telecadires de les pistesd’esquí. Encara m’ho posa més difícil. Quins noms de posar a les vies, sembla que vulguin jugar amb la memoria dels jubiletes que tot just recordem el nostre nom.

A part del nom, la via és sencillament espectacular. Exigent, per pujar el grau. Penso que són V dels d’abans. La veritat estan sota m’he acollonit i ho he deixat per un altre dia.

Primer llarg

- Quin morro, fer una entrada a internet sense haver fet la via…!!!

- No del tot, tinc bons companys que m’han explicat detingudament la via. Deu ser la primera ressenya participativa.

Es una via curta (tres llargs), però vertical, amb una roca (gneis, estranya per nosaltres: poc adherent i de poc fiar encara que és prou bona, sembla pissarra). Assegurances allunyades que cal protegir amb flotants. Ambient d’alta muntanya malgrat les pistes d’esquí que ens envolten.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V (Un V dels d'abans)

Desnivell: 105  metres.

Temps d'aproximació: 38 minuts des de l'aparcament superior de l'estació d'esquí - 10 minuts des del túnel de la part superior de les pistes
Temps de descens: 30 minuts
Grau d'exposició: Entre baix i mig.
Material: 10 cintes exprés, friends i reunions.
Via semiequipada
Roca: Gneis, no sempre dona seguretat. 
Orientació: Sud,
Via oberta per Xavier Aras i Joan Prat l'any 1984. Posteriorment reequipada.

Descripció de la via:

Primers metres de la via

1ª tirada (V – IV+ - 25 metres – 4 paravolts): El primer pas és prou exigent (V) una tibada ferma, el parabolt que el protegeix està massa baix i no crec que pares una caiguda, en canvi hi ha força preses que a primer cop d’ull no es veuen. Un cop superat aquest pas cal anar navegant , primer a la dreta i després ja decididament a l’esquerra a buscar l’esperó. El segon parabolt està massa separat del primer. El que asegura pensa: No sé que faig aquí, si cau pica al terra de ple. El llarg és format per una placa que en algun momento té molsa però hi ha regletes prou interessants.

2ª tirada (V – IV+ - III- 35 metres – 6 assegurances (4 parabolts i dos claus) Comencem la tirada amb tendència a la dreta, superant un petit extraplom. Una gran esquerda que hi ha just a sobre ens permet fer bona oposició. Resulta més fàcil del que sembla a primer cop d’ull (IV+/V). Flanquegem una mica a la dreta i de seguida pugem per una placa a buscar un parabolt. Just a la dreta d’aquest parabolt, i pràcticament al mateix nivell, hi ha un clau de via en una fissura la qual ens anirà bé per arribar al parabolt (anirà bé posar una vaga llarga en aquest clau, per tal d’estalviar-nos fregament de corda). En arribar al parabolt caldrà fer un fi flanqueig a l’esquerra fins arribar a agafar-nos a les preses que ens ofereix l’esperó (V+). Sortint de l’esperó la dificultat va baixant fins arribar a la reunió (IV+/III+/III).

Flanqueig a l'esquerra

3ª tirada (V- III – 45 metres – dos claus i dos parabolts) Al recte surt la variant directa de V+ però nosaltres anem a l’esquerra seguint una evident diagonal ascendent fins a situar-nos sota l’extraplom d’un gran bolc arrodonit. L’esquerda que ofereix pel seu costat esquerre ens ofereix bona presa per superar-lo tibant fort (V+) i amb joc d’oposició dels peus, Aquest pas és molt aeri i està ben assegurat. Superat aquest pas la dificultat i la verticalitat baixen de manera notable fins arribar a la reunió cimera (III+) i ja no trobem cap més assegurança. Nosaltres, però, hem llaçat un merlet. Sortint a la carena, ens hem de muntar la reunió aprofitant un merlet quadrat.

Accés: Cal pujar fins a la part alta de les pistes d’esquí d’Ordino – Arcalís. Alerta, a les 8h 30 tanquen la barrera i no us deixen pujar si no és amb el telecadira (pagant, clar). Més amunt, abans de la cafetería, hi ha un altre control que també tanquen a les 8h 30 i que per una pista us deixa en la part alta, davant d’un túnel. Si teniu sort de passar us estalvieu una bona caminada.

Aquesta darrera barrera no la vam poder superar i vam haver de fer a caminant. Orientacio: El nostre objectiu és molt evident ja que és un tossal encapçalada per una antiestética torre de telefonía. La via està situada darrera d’on nosaltres la contemplem.

Aproximació: Sortim per les pistes cercant el pas més planer. 30 min a la dreta tenim l’aparcament del túnel. Continuem adreçant suaument per la pista de manteniment.

35 min Arribem a una mena de collada (2474 m), ens decantem al darrera (sud-est) i davallem uns metres, no cal anar recte com nosaltres vam fer. Uns 50 metres per sota i a l’esquerra hi ha un rellevant ressalt que és on comença la via. Es veu un parabolt a l’inici de la via. Coordenades UTM: 31T  x=375837  y=4720120. 38 minuts si veniu de la pista d'esquí - 10 min si he pogut arribar des del túnel.

Descens: Estem en la carena del pic de la Bauma d’Arcalís (2577 m.). Anem a l’esquerra a passar pel costat de la torre de telecomunicacions i seguim la carena enllà.

5 min Trobem una escala metàl·lica per on baixem. Fem cap a una pista d’esquí. Preferim baixar per l’altra que anem seguint pita avall.

30 min Arribem a l’aparcament.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc