ESCALADA PER A TONTOS

Al refugi de la Casa de la Piedra de Panticosa em trobo amb Julio Benedé del grup Sendero Límite que tanta feina ha fet equipant vies per la zona i responsables que hagi tantes cordades fruint de l’escapada Love Climb. El primer que faig es felicitar-lo per la currada que fan i després li pregunto per la via que farem avui: la Baloo. Li pregunto si els passos més compromesos, centrat en la primera tirada, els puc anar trampejant ... em mira sorprès i no em sap respondre, que si vull porti un estrep. Jo sempre en porto dos, són els meus amulets de la sort. De fet no els faré anar avui ja que la via està molt ben equipada i mai he tingut la sensació de por ja que sempre tinc una assegurança per damunt meu que em permet fer el pas amb seguretat. Així que estem en una via per fruir i fruir. És l'esperit de Sendero Límite. Altres vies properes del grup que podeu trobar en aquest blog:   'Aresta Mowgl i, el  Libro de la Selva , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon d

Panticosa ha esdevingut una escola d’escalada còmoda i segura. Alguns diran que això no és escalar, que és turisme vertical però us puc dir que aquests dies he vist un fotimer de cordades per les parets. Totes les vies estaven ocupades. Com diu un company d’escalada: El Tour el corrent uns dos-cents ciclistes però tots tenim dret a agafar la bicicleta encara que no siguem dels millors. El mèrit és del grup Sendero Limite que han fet molt bona feina (o no, segons d’altres). He fet les següents vies per Panticosa:  'Aresta Mowgl i, el Libro de la Selva , Baloo , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon del pino  i  Viaje por el muro de la cascada . Descripció de la via : 1a tirada (V- - IV – 30 metrse – 7 parabotls): Ens trobem amb un petit mur que tira una mica endarrere. Hi ha bones preses de mans i està perfectament protegit (V-). Anem uns metres caminant fins una roca dreta que abordem pel davant que segueix una placa tombada sense dificultat. Val a

Ahir vam fer la via Ni sueur ni peur que ha estat una passada. Hem decidit quedar-nos i fer avui la via paral·lela de Gas-oil encara que més exigent, però també molt ben equipada i resulta un plaer. Així que cap a la segona experiència a la Fullateda. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV- - 45 metres - 6 parabolts): Al peu de la via ens trobem el nom escrit en petit a la dreta. Hem de pujar un parell de metres prou verticals (V) i després un cop sortit del mur cal anar a la dreta i no tirar recte i anar a buscar la via Ni sueur ni peur. Anem per trams herbosos i tombats (IV-). 2a tirada (IV - 50 metres - 6 parabolts): Anem pujant per unes plaques sense gaire dificultat, potser la darrera exigeix una mica més de força per superar-la (IV+). Muntem la reunió al costat d'un diedre vertical. 3a tirada (V+ , III , IV - 52 metres - 8 parabolts): Ens trobem amb un diedre que ens barra el pas i que hem de pujar amb l'ajut de 4 parabolts situats a tocar que podem pujar

Ni  sueur ni peur  (ni suor ni por). El nom ja ho diu tot. És d'aquestes vies que s'obren, molt a França on sembla que no hi ha tanta discussió com aquí, vies per fruir i no passar por. No deuen ser tan "manolos" com els de casa nostra. Doncs no, resulta que escalant estan en la capdavantera mundial. Cal que hagi molta gent escalant i fent "horterades" com aquesta perquè hagi un grup de cracks a nivell mundial. Cuiden la cantera. I prou... que després toques temes sensibles i s'enfaden. Avui toca fruir i escalar en un entorn natural superb i amb un granit meravellós. Només hi ha una cosa que ens molesta: La carretera que hi ha al costat i que ens impedeix de vegades sentir-nos. Millor recordar els tirs de corda per comunicar-nos ja que el riu tampoc ens ajuda en la comunicació. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (III+ - 40 metres - 8 parabolts): Des de la base ja veiem tres o quatre parabolts a vista. Pugem per una placa tombada fent adherència. Damu

Feia temps que li tenia l'ull posat i finalment avui he pogut fer una nova ruta de Sendero límite. En poques paraules, és una via que m'ha agradat molt, senzillament perquè està al meu nivell i la pujo però tampoc em puc encantar gaire doncs sempre hi ha aquell pas que et se travessa. Sempre queda la solució de fer A0 dcons la via està generosament equipada. Escalar al Pirineu, amb el Midi d'Ossau o Anayet, de teló de fons és impressionant. La via és vertical i prou mantinguda. Quan surt dalt tens la sensació que voldries un parell més de tirades... DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Des de l'aparcament del coll de Portalet ja veiem l'agulla de Portalet, per la qual cosa pocs problemes d'orientació per arribar-hi doncs tot és herba. 1a tirada (V - V+ - 25 metres - 12 cintes): A la paret podem llegir: Original SL (Sendero Límite). El primer pas ens agafa una mica freds i cal fer una petita tibada doncs hi ha pocs peus. Anem pujant per un pala vertical (V) fins a

El granit té una duresa de roca que enamora amb apassionament per la seva noblesa. Personalment - accepto la divergència - és la pedra que més m'agrada, segurament perquè l'associo amb l'alta muntanya. Avui ens hem traslladat fins a Panticosa a fer una via de parabolt abundant. La colla Sendero límite ha obert diverses vies i ha fet que sigui una zona on d'escalada molt lconcorreguda. He fet l' Aresta Mogli i La via del Nano i Espolon de Rebollon  són altres vies que he fet per allí. La proposta d'avui és, diguem-ho clar, espatarran. Autèntica, doncs té tota ella regust d'aventura. Per començar cal posar-se una hora de camí per situar-nos a peu de via i això ja filtra. Descripció de la via : A peu de via trobem una cinta vermella amb el nom de la via, encara que hem trobat una colla que també anava a fer-la i han tingut el detall de deixar-nos passar. 1a tirada (III+ - III - 40 metres - 1 pont de roca i 5 parabolts): Com la via és llarga decide