PLAER DE L'ESCALADA: AGULLA DE PORTALET

Feia temps que li tenia l'ull posat i finalment avui he pogut fer una nova ruta de Sendero límite. En poques paraules, és una via que m'ha agradat molt, senzillament perquè està al meu nivell i la pujo però tampoc em puc encantar gaire doncs sempre hi ha aquell pas que et se travessa. Sempre queda la solució de fer A0 dcons la via està generosament equipada.





Escalar al Pirineu, amb el Midi d'Ossau o Anayet, de teló de fons és impressionant. La via és vertical i prou mantinguda. Quan surt dalt tens la sensació que voldries un parell més de tirades...
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Des de l'aparcament del coll de Portalet ja veiem l'agulla de Portalet, per la qual cosa pocs problemes d'orientació per arribar-hi doncs tot és herba.
1a tirada (V - V+ - 25 metres - 12 cintes): A la paret podem llegir: Original SL (Sendero Límite). El primer pas ens agafa una mica freds i cal fer una petita tibada doncs hi ha pocs peus. Anem pujant per un pala vertical (V) fins a arribar a una panxa (V+) que es puja una mica per l'esquerra. Ara sortim de la verticalitat però encara trobem un altre pas estrany per acabar pràcticament caminant. No cal navegar, cal anar seguint les xapes.Segurament és el llarg més difícil però molt bonic...
2a tirada (IV - 25 metres - 5 parabolts) i 1 pont de roca): Sortim prou drets i arribem a un esperó per on pugem. El darrer tram té caire de cresta pirinenca.
Observem com el Josep Lluís a les tirades
 fàcils va descalç. Un crack.
3a tirada (V/V+ - 25 metres - 8 parabolts): Sortim per l'esquerra. Sembla molt impressionant però es deixa fer prou bé (V). Anem pujant per una sèrie de ressalts. N'hi ha un que se me travessa. Miro, i miro, però no trobo res de bo. Veig una cinta vella que algú a deixat. El peu se me posa, sense jo voler... Oh!! quin plaer faig un A0 per superar el pas i ja hi sóc, per mi un V+ encara que no surt a les ressenyes. Sols aquest pas la resta tot plaer.
4a tirada (V - IV+ - 25 metres- 11 parabolts): En algunes ressenyes he trobat que hi posen 5b+ i sembla que hagi de ser el llarg més difícil. Personalment a nosaltres no ens ho va sembla. Sortim per l'esquerra. Ara les preses estan invertides i costa de trobar-se bé. El primer parabolt està posat molt a contra mà. Sembla que ens vulguin fer pujar pels primers trams del diedre però les ressenyes dibuixen un tomb a l'esquerra.
Ara ens situem dins del diedre que és molt vertical però es deixa fer amb comoditat (IV+). La roca no es tan bona però es qüestió de pujar amb cura que esteu molt mal acostumats.
Hi ha algun tram herbòs.
De fet he acabat l'escalada però esteu dalt d'una agulla i cal sortir-ne, per això us detallaré el que us trobareu.
5a tirada (II - 30 metres - 3 ponts de roca i un parabolt): La sortida és prou aèria i per evitar problemes és millor anar assegurats. Hi ha ponts de roca (algun vell) que ens permeten superar amb seguretat els passos verticals, però no difícils. Ambient d'alta muntanya.
Descens:
Un caminet ens indica per on hem d'anar.
2 min. Enllacem amb el camí que puja al pic del Portalet. Ara abaix.
30 min. Ja estem a l'aparcament del Portalet (1794 m.).
Accés:
Aparcament del coll de Portalet.
Aproximació:
Ja des del coll veiem l'agulla de Portalet que està a la cinglera del pic de Portalet. Podem anar per qualsevol lloc però el millor és agafar el camí que surt de la mateixa frontera i anem seguint el camí de baixada fins trobar-nos a peu de via.
(25 min.).

FITXA TÈCNICA:
Valoració. Molt interessant. Pur plaer.
Dificultat: V/V+
Desnivell: 130 metres.
Temps d'aproximació: 25 min.
Temps de descens: 30 min.
Grau d'exposició: Molt baix.
Material: 12 cintes exprés i reunions. En algunes ressenyes parlen d'11 cintes.
Roca:Calcària. En general bona però en el darrer llarg cal anar especialment amb cura. Hi ha algun bloc que es mou.
Orientació: Sud-oest. Vam tenir ombra tot el matí.
Via oberta per: Julio Benede i Luís Royo de Sendero límite l'any 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

LA CRESTA MISTERIOSA: LA CRESTA X-STRATS