ESCALADA PER A TONTOS

Si espereu una gran escalada passeu a un altre blog o post. La Cresta de la Solana de Llauset és per anar a jugar. Nosaltres no ens vam arribar ni a encordar - només caldrà la corda si hi ha algú poc avesat - però fruireu jugant amb els blocs de granit. No cal que ni us poseu els peus de gats. De granet del bo, franc i que no es mou. Potser us molestarà una mica l'herba i la molsa. Part de l'èxit d'aquesta cresta és que s'arriba amb cotxe fins la presa de Llauset (2200 m.) i a poc que caminem ja tenim un ambient d'alta muntanya. Accés : En el poble d'Aneto en la carretera que puja a la Vall d'Aran a mà dreta prenem una pista asfaltada d'uns 11 km. oberta per la construcció de la pressa de Llauset.  Passat un llarg túnel arribem a l'aparcament. Aproximació : De l'aparcame nt (2232 m.) ens encarem cap a l'altre túnel que travessem. Només sortim trobem un cartell en una bifurcació de pistes que ens indica que per anar a la collada d

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q

La vista del Vignemale des de Gaube és segurament una de les més boniques dels Pirineus. Una línia atreu la nostra mirada. És el couloir de Gaude que domina la panoràmica. Aquest coulour fou vençut el 6 d’agost de 1889 pel guia Celestin Passet que va tallar amb una destral més de 1300 petits esgraons per poder ascendir la canal. Avui en dia, amb els grampons i els piolets tècnics sembla impossible una aventura com aquella. Aquesta gesta ja farien per si sols de Passet en heroi però en el seu moment va esdevenir el millor guia de muntanya i acompanyà a Henry Brulle , Jean Bazillac - que l’acompanyaven en aquella boja aventura del couloir - Henry Russell, Saint-Sud, René d’Astorg, Jean Arlaud, ... Es va tenir l'encert de posar el seu nom a una punta que es troba en l'extrem meridional dels Besiberris. En la cartografia de fa uns anys se li atribuïa una alçària de 3002 m. i els “caçadors de tres mils” van visitar-lo reiteradament. Però la nova topografia va dictaminar que el

TUC DE VALLIBIERNA: VIA PASEO GEOLÒGICO L'Estivi va llançat. mireu el que va fer aquest estiu. (ei això són proves... això no són vies per a tontos ...) TUCA DE VALLIBIERNA 3067 m Via Paseo Geológico (variant roco) 670 m V Sup. Cabana de Llauset. Són les 5h30 del matí. Acaba de sonar el despertador. Esmorzar ràpid ... Ara només ens cal trobar la via. Flanquejem per vires descompostes, a voltes més lluny, a voltes a tocar de l’estimball, buscant la primera reunió, ja que els cent primers metres de roca ferruginosa no ens han fet confiança. .... Per fi i després de grimpar amunt i avall trobem dos espits. Són les 8h30. Ens pensem que els espits de la reunió on ens trobem són de la primera, quan en realitat són de la segona. O sigui, que hem obert uns 100m de IIº/IIIº fins aquí. Aprofitem per fer una mosada i ara sí que ens encordem. Tiro amunt col.locant friends i cintes...i sense trobar rastres de reunió, així que millor aturarse i muntar-ne