dilluns, 23 de juliol de 2012

JUGANT A LA CRESTA DE LA SOLANA DE LLAUSET


Si espereu una gran escalada passeu a un altre blog o post. La Cresta de la Solana de Llauset és per anar a jugar. Nosaltres no ens vam arribar ni a encordar - només caldrà la corda si hi ha algú poc avesat - però fruireu jugant amb els blocs de granit. No cal que ni us poseu els peus de gats. De granet del bo, franc i que no es mou. Potser us molestarà una mica l'herba i la molsa.
Part de l'èxit d'aquesta cresta és que s'arriba amb cotxe fins la presa de Llauset (2200 m.) i a poc que caminem ja tenim un ambient d'alta muntanya.

Accés:
En el poble d'Aneto en la carretera que puja a la Vall d'Aran a mà dreta prenem una pista asfaltada d'uns 11 km. oberta per la construcció de la pressa de Llauset.  Passat un llarg túnel arribem a l'aparcament.

Aproximació:
De l'aparcament (2232 m.) ens encarem cap a l'altre túnel que travessem. Només sortim trobem un cartell en una bifurcació de pistes que ens indica que per anar a la collada d'Anglios hem d'anar a la dreta (Gr-11 i S10). Tornarem en acabar l'excursió per l'esquerra vorejant el llac.
5 min. Abandonem la pista i prenem un corriol costerut que surt a l'esquerra (cartell) que puja per un rierol. Pugem per unes escales.
Anem traçant ziga-zagues.
11 min. Trobem uns passamans en un flanqueig a l'esquerra.
35 min. Coronem la collada d'Anglios (2427 m.) amb una excepcional visió sobre la vall homònima. Deixem el GR i ens encarem cap a la nostra Cresta:
Descripció de l'escalada:
Anem caminat per l'herba i voltant algun blog de bon granit sense haver de tibar amb els braços, mig passejant.
12 min. Ens trobem la primera dificultat que la podem agafar una mica per on vulguem. Triem una canal - amb replans herbosos - que gira una mica a l'esquerra (10 m. - III-). Continuem caminant.

Arribem a un nou obstacle. Entrem per la dreta per anar a cercar el fil de l'aresta. Pugem per una nova canal que ens duu a un bloc afilat (pas de cavall optatiu).(25 m - III-). La cresta es torna plana i anem pujant entre blocs (II).
40 min. Arribem a la primera cota destacada de la cresta (2634 m.). Ens cal baixar per la dreta (nord) a una bretxa uns 20 metres. Ara cal pujar. Entre d'altres alternatives hi ha un muret per on podem grimpar (III) i arribar a la propera cota.
Una bona estona anirem caminant. En el darrer terç de la cresta hi ha unes filades de blocs per on podem anar grimpant i complicar-nos la vida ja que hi ha un corriol que passa uns metres per sota. Al vostre gust però com no esteu cansats continueu saborejant el bon regust de la pedra (encara que aquí ja hi ha algun bloc inestable).
1 h 35 min. Tuc de la Solana de Llauset (2670 m) i fi de la grimpada..  Des d'aquí dalt atalaiem la serra de Negra de Llauset, el Vallhibierna, el Russell, el Mulleres, el Soubiron, el Bessiberris. 
Descens:
Hi ha dues opcions. Baixar cap a la cabana de Botarnàs que veiem des del cim sense camí però directe, o bé, continuar per la cresteta fins trobar un fita que ens indica una canal descomposta que ens duu al coll dels Estanyets (15 min.). Baixem pel vessant oest (esquerra).
Ja veieu val la pena fer aquesta darrera costa per delectar-nos de la panoràmica.
25 min. Arribem a l'Estany del Cap de Llauset que voregem per l'esquerra. No baixar seguint una mànega.
40 min. Arribem a la cruîlla del GR-11. Anem avall.
1 h. Hem passat l'estany de Botornàs i passem per la vora de la cabana homònima. A la vora hi ha un piló de senyalització. Continuem baixant.
Deixem a la dreta el camí que puja al Vallhibierna per la tartera.
Fem cap a la punta de l'embassament del Llauset i l'anem contornejant.
1 h 45 min Arribem de nou a l'aparcament on hem iniciat l'excursió.

FITXA TÈCNICA:
Comarca: Ribagorça.
Dificultat: III -
Temps d'escalada: 1 hora.
Per fer la cresta estem 1 hora 30 min.
Temps d'aproximació: 35 minuts
Temps de descens: 1 hora 45 minuts.
Llargada: Segons per on ens posem ja que és una cresta oberta. Passos curts.
Material: Per pireneistes avesats no cal cap material específic. Recomanable sinó una corda curta, bagues llargues i opcionalment friends i tascons.
Roca: Granit en blocs grans.










2 comentaris:

  1. Molt bo aquest post sobre la Cresta de la Sola de Llauset que desconeixia quan pugui anire sense dubtar-ho i segon las meves felicitacions sobre la filosofia que porteu al bloc 100 per cent d'acord.

    ResponElimina