La vista del Vignemale des de Gaube és segurament una de les més boniques dels Pirineus. Una línia atreu la nostra mirada. És el couloir de Gaude que domina la panoràmica. Aquest coulour fou vençut el 6 d’agost de 1889 pel guia Celestin Passet que va tallar amb una destral més de 1300 petits esgraons per poder ascendir la canal. Avui en dia, amb els grampons i els piolets tècnics sembla impossible una aventura com aquella. Aquesta gesta ja farien per si sols de Passet en heroi però en el seu moment va esdevenir el millor guia de muntanya i acompanyà a Henry Brulle , Jean Bazillac - que l’acompanyaven en aquella boja aventura del couloir - Henry Russell, Saint-Sud, René d’Astorg, Jean Arlaud, ...
Es va tenir l'encert de posar el seu nom a una punta que es troba en l'extrem meridional dels Besiberris. En la cartografia de fa uns anys se li atribuïa una alçària de 3002 m. i els “caçadors de tres mils” van visitar-lo reiteradament. Però la nova topografia va dictaminar que el pic només feia 2998 m. Molts muntanyencs van deixar d’anar-hi. La forma més fàcil d’accedir-hi era baixant del cim del Comoloformo però nosaltres hem preferit pujar des de la punta Lequeutre per fer una cresta més agradable i, tristament, avui en dia poc fressada.
Descripció de la Cresta:Des de la punta Lequeutre (2967 m.) anem cap al nord tot jugant amb una sèrie de blocs que fan divertida la nostra progressió (II). La roca és granet i molt bo. Sols en acabar a la bretxa Passet cap al Comoloformo i el Bessiberri Sud trobarem trams descompostos.
Als 15 minuts s'obre una bretxa de 8 metres que ens impedeix tirar endavant . Cal muntar un ràpel que ens permet continuar. Si feu l’aresta en sentit contrari heu de superar el pas que està catalogat de III+ Cal assegurar-vos amb dos empotradors (un de petit i un de mitjà).
Seguim contusionant-nos per l’aresta granítica com si estiguéssim en un gimnàs però sense haver de pagar i fruint de l’ambient de l’alta muntanya. Aquí no cal que patiu pel que dirant o deixaran de dir del vostre mallot o de la vostra panxeta cervesera.
25 min. (sense comptar el temps que hem estat traginant amb les cordes) Assolim el cim de la punta Celestín Passet (2998 m.). La degradació de 4 metres ha fet que aquest fita hagi estat darrerament oblidada per molt pirineistes que prefereixen les muntanyes amb tres milers de metres. Ens costa molt de comprendre aquest detall!! Continuem l’aresta cap a la propera bretxa, molt més profunda, al peu del Comoloformo.
Cal destrepar la cresta de II +. El darrer ressalt es pot evitar davallant per una canal trencada a la nostra dreta cap a una congesta de neu – no cal arribar a trepitjar-la -. És pot instal·lar un ràpel de 15 metres per seguretat.
50 min Bretxa Passet (2939 m.) on prenem un corriol ascendent que ens duu al Comoloformo. La roca està trencada però la dificultat ha pràcticament desaparegut.
1 h. 07 min. Comoloformo (3030 m.) Destaca la visió de la cresta dels Besiberris cap al nord amb la piràmide majestàtica del Besiberri Nord.. Hi ha una creu de ferro que podria correspondre a la que el comte Delamarre, com a propietari d'aquests rodals, va manar posar l'any 1907.
Un carrerany amb fites va per l’esquerra flanquejant la majoria de les dificultats que presenta la cresta. Alèctics passos de segons grau entre els blocs.
1 h. 30 min. Cim del Bessiberri Sud (3030 m.) i fi de la cresta de la punta Celestin Passet. Aproximació a la cresta:
Iniciem el recorregut un cop hem passat el balneari de Caldes de Boi. Superat un pont sobre la Noguera de Tort, aparquem en una àrea que hi ha a mà esquerra. Acabem d’entrar el parc Nacional d’Aigüestortes. A l’extrem de l’aparcament trobem el nostre sender. Aviat guanyem alçada en mig d’una bella fageda i avellaners. Més amunt s’imposarà els pins.
50 min. Palanca que ens permet passar a l’altra riba de riu Llubriqueta.
1 h 13 min. Pla de la Cabana (1989 m.) amb una nova palanca. El bosc va perdent protagonisme. Aigües amunt segueix la vall principal però nosaltres ens enfilem pel barranc de la dreta. Al fons veiem el salt d’aigua de Llubriqueta que davalla de l’estany de Gemena.
Forta pujada.
2 h. 20 min. Estany de Gemena de Baix (2230 m.). Indret ideal per fer bivac. A l’altre costat del sobreeixidor del llac, uns 30 metres amunt, hi ha una gran roca que forma dues balmes on poden dormir fins a 6 persones. Un lateral està protegit per un mur de pedres.
Iniciem el recorregut un cop hem passat el balneari de Caldes de Boi. Superat un pont sobre la Noguera de Tort, aparquem en una àrea que hi ha a mà esquerra. Acabem d’entrar el parc Nacional d’Aigüestortes. A l’extrem de l’aparcament trobem el nostre sender. Aviat guanyem alçada en mig d’una bella fageda i avellaners. Més amunt s’imposarà els pins.50 min. Palanca que ens permet passar a l’altra riba de riu Llubriqueta.
1 h 13 min. Pla de la Cabana (1989 m.) amb una nova palanca. El bosc va perdent protagonisme. Aigües amunt segueix la vall principal però nosaltres ens enfilem pel barranc de la dreta. Al fons veiem el salt d’aigua de Llubriqueta que davalla de l’estany de Gemena.
Forta pujada.
2 h. 20 min. Estany de Gemena de Baix (2230 m.). Indret ideal per fer bivac. A l’altre costat del sobreeixidor del llac, uns 30 metres amunt, hi ha una gran roca que forma dues balmes on poden dormir fins a 6 persones. Un lateral està protegit per un mur de pedres.
Des de l’estany prenem una canal d’herba amb un pendent molt fort cap a la dreta (nord-est).
3 h. Sortim a un llom carener (2382 m.) que anem pujant, el pendent no és tan dret.
3 h. 18 min. Assolim el primer contrafort de la cresta (2502 m.). Damunt podem aiguaitar l’aresta a la punta Lequeutre. El primer tram és anomenat serra Plana i com indica el nom el desnivell és suavitza.
3 h. 52 min. Ascendim un coster entre herbei i grans roques. El pendent és fort però sense dificultat tècnica.
3 h. Sortim a un llom carener (2382 m.) que anem pujant, el pendent no és tan dret.
3 h. 18 min. Assolim el primer contrafort de la cresta (2502 m.). Damunt podem aiguaitar l’aresta a la punta Lequeutre. El primer tram és anomenat serra Plana i com indica el nom el desnivell és suavitza.
3 h. 52 min. Ascendim un coster entre herbei i grans roques. El pendent és fort però sense dificultat tècnica.
4 h. 38 min. Punta Lequeutre (2967 m.) Duu el nom del pirineista francès Alphonse Lequeutre que degut a la seva debilitat física arribà a Barreges per guarir-se quan tenia ja 40 anys. Allí va descobrir els Pirineus i esdevingué un explorador incansable i trescà per aquests mons de Déu amb Henry Russell, Charles Parke, Saint Saud ... i tants d’altres membres de la prestigiosa Société Ramond. 
El nom de punta poc s’escau aquesta elevació ja que està poc destacada de la resta de la carena. La muntanya té una forma triangular que es percep amb claredat des dels cims meridionals i que arriba a tapar la cresta dels Besiberris que resta darrera. És una mola gegantina que no té qui li faci ombra pel sud.
El nom de punta poc s’escau aquesta elevació ja que està poc destacada de la resta de la carena. La muntanya té una forma triangular que es percep amb claredat des dels cims meridionals i que arriba a tapar la cresta dels Besiberris que resta darrera. És una mola gegantina que no té qui li faci ombra pel sud.
Descens:
Baixem cap a ponent per un senderó amb pedra bellugadissa.15 min. Coll d’Avellaners (2884 m.) entre la vall de Besiberri (al nord) i la de Gemena al sud que anem seguint. A mesura que baixem observem com la baixada directa per alguna de les canals des de la bretxa Passet o del Comoloformo està tallada per un cingle i no acaba en la vall. Algú s’ha emportat algun disgust en voler escurçar-hi.
1 h. 45 min. Arribem a l’estany de Gemena de Baix (2230 m.) on hem iniciat l’ascensió.
3 h. 30 min. Aparcament de Caldes de Boi (1498 m.)
Si voleu veure més fotos:
Material: Corda de 40 metres i vagues. Només hi ha instal·lat una vaga en el rapel intermig.
Dificultat: PD+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada