ESCALADA PER A TONTOS

Al refugi de la Casa de la Piedra de Panticosa em trobo amb Julio Benedé del grup Sendero Límite que tanta feina ha fet equipant vies per la zona i responsables que hagi tantes cordades fruint de l’escapada Love Climb. El primer que faig es felicitar-lo per la currada que fan i després li pregunto per la via que farem avui: la Baloo. Li pregunto si els passos més compromesos, centrat en la primera tirada, els puc anar trampejant ... em mira sorprès i no em sap respondre, que si vull porti un estrep. Jo sempre en porto dos, són els meus amulets de la sort. De fet no els faré anar avui ja que la via està molt ben equipada i mai he tingut la sensació de por ja que sempre tinc una assegurança per damunt meu que em permet fer el pas amb seguretat. Així que estem en una via per fruir i fruir. És l'esperit de Sendero Límite. Altres vies properes del grup que podeu trobar en aquest blog:   'Aresta Mowgl i, el  Libro de la Selva , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon d

Panticosa ha esdevingut una escola d’escalada còmoda i segura. Alguns diran que això no és escalar, que és turisme vertical però us puc dir que aquests dies he vist un fotimer de cordades per les parets. Totes les vies estaven ocupades. Com diu un company d’escalada: El Tour el corrent uns dos-cents ciclistes però tots tenim dret a agafar la bicicleta encara que no siguem dels millors. El mèrit és del grup Sendero Limite que han fet molt bona feina (o no, segons d’altres). He fet les següents vies per Panticosa:  'Aresta Mowgl i, el Libro de la Selva , Baloo , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon del pino  i  Viaje por el muro de la cascada . Descripció de la via : 1a tirada (V- - IV – 30 metrse – 7 parabotls): Ens trobem amb un petit mur que tira una mica endarrere. Hi ha bones preses de mans i està perfectament protegit (V-). Anem uns metres caminant fins una roca dreta que abordem pel davant que segueix una placa tombada sense dificultat. Val a

Ahir vam fer la via Ni sueur ni peur que ha estat una passada. Hem decidit quedar-nos i fer avui la via paral·lela de Gas-oil encara que més exigent, però també molt ben equipada i resulta un plaer. Així que cap a la segona experiència a la Fullateda. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV- - 45 metres - 6 parabolts): Al peu de la via ens trobem el nom escrit en petit a la dreta. Hem de pujar un parell de metres prou verticals (V) i després un cop sortit del mur cal anar a la dreta i no tirar recte i anar a buscar la via Ni sueur ni peur. Anem per trams herbosos i tombats (IV-). 2a tirada (IV - 50 metres - 6 parabolts): Anem pujant per unes plaques sense gaire dificultat, potser la darrera exigeix una mica més de força per superar-la (IV+). Muntem la reunió al costat d'un diedre vertical. 3a tirada (V+ , III , IV - 52 metres - 8 parabolts): Ens trobem amb un diedre que ens barra el pas i que hem de pujar amb l'ajut de 4 parabolts situats a tocar que podem pujar

Ni  sueur ni peur  (ni suor ni por). El nom ja ho diu tot. És d'aquestes vies que s'obren, molt a França on sembla que no hi ha tanta discussió com aquí, vies per fruir i no passar por. No deuen ser tan "manolos" com els de casa nostra. Doncs no, resulta que escalant estan en la capdavantera mundial. Cal que hagi molta gent escalant i fent "horterades" com aquesta perquè hagi un grup de cracks a nivell mundial. Cuiden la cantera. I prou... que després toques temes sensibles i s'enfaden. Avui toca fruir i escalar en un entorn natural superb i amb un granit meravellós. Només hi ha una cosa que ens molesta: La carretera que hi ha al costat i que ens impedeix de vegades sentir-nos. Millor recordar els tirs de corda per comunicar-nos ja que el riu tampoc ens ajuda en la comunicació. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (III+ - 40 metres - 8 parabolts): Des de la base ja veiem tres o quatre parabolts a vista. Pugem per una placa tombada fent adherència. Damu

El grup  Sendero limite  ha obert moltes vies que són un plaer pels sentits. Avui he anat a fer-ne una altra i no serà la darrera. L'escollida és EL LIBRO DE LA SELVA. Ja sé que sou uns manolos i us semblarà poca cosa però no podreu negar l'ambient d'alta muntanya i la satisfacció de progressar sense patir de la seguretat. HI ha tantes formes d'escalar com a persones i heu d'entendre que hi ha gent que ja no podem permetre'ns el luxe de caure i aquí sóm feliços. Ara no diré que he fet la gran escalada del món, sols és anar a divertir-nos. De l'equip Sendero Límite a Panticosa he tingut ocasió de fer;  He fet: L 'Aresta Mowgl i, Baloo , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon del pino ,  Viaje por el muro de la cascada , Molondro . Descripció de l'itinerari : Al principi de la via ens trobem un llaç que ens indica que estem en la posició correcta. Des de sota ja veiem la línia de parabolts. No hi ha cap problema d'orientació... segui

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de