ESCALADA PER A TONTOS

z El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de totes les seves vessants. Et captiva i tens desig boig de pujar-lo. He pujat dos cops per la seva via normal i un cop per la seva cara nord . Des  de feia temps que en la meva bossa de desitjos estava pujar per l'aresta Peygeret o per les Flammes de Pierre (més compromès). Finalment faig realitat un dels meus somnis. Primera conclusió que cal tenir clar és una gran via que passa per una gran paret i cal saber navegar-hi perquè no totes les canals i bretxes porten a l'èxit encara que hi ha moltes fites. Ja sabeu que hi ha dos fitxes per tot arreu, però també hi ha tracs per tot arreu. Al wikiloc vam consultar 4 tracs i cadascú resolia un dubte de forma diferent. No vam acabar la feina perquè al Petit Midi estàvem massa cansats i sabíem el que ens quedava i crec que cal tenir una mica de coneixement (per una vegada que en poso). Descripció de l'itinerari : Un cop passat el port de Portalet pel vessant francès

Al refugi de la Casa de la Piedra de Panticosa em trobo amb Julio Benedé del grup Sendero Límite que tanta feina ha fet equipant vies per la zona i responsables que hagi tantes cordades fruint de l’escapada Love Climb. El primer que faig es felicitar-lo per la currada que fan i després li pregunto per la via que farem avui: la Baloo. Li pregunto si els passos més compromesos, centrat en la primera tirada, els puc anar trampejant ... em mira sorprès i no em sap respondre, que si vull porti un estrep. Jo sempre en porto dos, són els meus amulets de la sort. De fet no els faré anar avui ja que la via està molt ben equipada i mai he tingut la sensació de por ja que sempre tinc una assegurança per damunt meu que em permet fer el pas amb seguretat. Així que estem en una via per fruir i fruir. És l'esperit de Sendero Límite. Altres vies properes del grup que podeu trobar en aquest blog:   'Aresta Mowgl i, el  Libro de la Selva , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon d

Panticosa ha esdevingut una escola d’escalada còmoda i segura. Alguns diran que això no és escalar, que és turisme vertical però us puc dir que aquests dies he vist un fotimer de cordades per les parets. Totes les vies estaven ocupades. Com diu un company d’escalada: El Tour el corrent uns dos-cents ciclistes però tots tenim dret a agafar la bicicleta encara que no siguem dels millors. El mèrit és del grup Sendero Limite que han fet molt bona feina (o no, segons d’altres). He fet les següents vies per Panticosa:  'Aresta Mowgl i, el Libro de la Selva , Baloo , la  via del Nano i Rebollon , l' Espolon del pino  i  Viaje por el muro de la cascada . Descripció de la via : 1a tirada (V- - IV – 30 metrse – 7 parabotls): Ens trobem amb un petit mur que tira una mica endarrere. Hi ha bones preses de mans i està perfectament protegit (V-). Anem uns metres caminant fins una roca dreta que abordem pel davant que segueix una placa tombada sense dificultat. Val a

Ahir vam fer la via Ni sueur ni peur que ha estat una passada. Hem decidit quedar-nos i fer avui la via paral·lela de Gas-oil encara que més exigent, però també molt ben equipada i resulta un plaer. Així que cap a la segona experiència a la Fullateda. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV- - 45 metres - 6 parabolts): Al peu de la via ens trobem el nom escrit en petit a la dreta. Hem de pujar un parell de metres prou verticals (V) i després un cop sortit del mur cal anar a la dreta i no tirar recte i anar a buscar la via Ni sueur ni peur. Anem per trams herbosos i tombats (IV-). 2a tirada (IV - 50 metres - 6 parabolts): Anem pujant per unes plaques sense gaire dificultat, potser la darrera exigeix una mica més de força per superar-la (IV+). Muntem la reunió al costat d'un diedre vertical. 3a tirada (V+ , III , IV - 52 metres - 8 parabolts): Ens trobem amb un diedre que ens barra el pas i que hem de pujar amb l'ajut de 4 parabolts situats a tocar que podem pujar

Ni  sueur ni peur  (ni suor ni por). El nom ja ho diu tot. És d'aquestes vies que s'obren, molt a França on sembla que no hi ha tanta discussió com aquí, vies per fruir i no passar por. No deuen ser tan "manolos" com els de casa nostra. Doncs no, resulta que escalant estan en la capdavantera mundial. Cal que hagi molta gent escalant i fent "horterades" com aquesta perquè hagi un grup de cracks a nivell mundial. Cuiden la cantera. I prou... que després toques temes sensibles i s'enfaden. Avui toca fruir i escalar en un entorn natural superb i amb un granit meravellós. Només hi ha una cosa que ens molesta: La carretera que hi ha al costat i que ens impedeix de vegades sentir-nos. Millor recordar els tirs de corda per comunicar-nos ja que el riu tampoc ens ajuda en la comunicació. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (III+ - 40 metres - 8 parabolts): Des de la base ja veiem tres o quatre parabolts a vista. Pugem per una placa tombada fent adherència. Damu