Passa al contingut principal

ROCA DE LA DESESPERACIÓ - RIU SET: SECTOR DEL METRO I MIG

 
És molt dur el que ens toca passar. No podem anar a escalar perquè al nostre poble no hi ha cap lloc per anar a escalar. Para si, hi ha unes pedres a Alfès, el poble de la vora, on podríem fer alguna cosa. Entre nosaltres quan estiguem lliures no us recomano anar-hi, però ara que estem confinats aquest sector del Metro i mig mira per passar l'estona - dins de la legalitat - està prou bé. Avui la nostra fita és la roca de la Desesperació, on hem pogut fer dues línies.

Com arribar-hi?

Ens situem en la cruïlla del riu Set amb la carretera C-12 quan puja cap al poble d'Alfés (km 130,1). Seguim el GR-3 aigües amunt.

5 min Peixera que queda a la nostra dreta. Anem a tocar la llera del riu, per la vora d'un camp plantat de cereal. En l'extrem baixem a la llera del riu. Baixada una mica sobtada on podem trobar alguna canya i algun esbarzer.

13 min Trobem la Pedra de la Desesperació i darrera la del Con-Fina-Miento. Coordenades UTM: 31T  x=302942  y=4599751

ROCA DE LA DESESPERACIÓ:

ARESTA (V/A0 - III - I - 7 metres - dos parabolts): És la via més fàcil encara que el primer pas se les porta (V), però és un pas que es pot fer perfectament en A0 i mira que sembla fàcil però la pedra escup una mica. Ara després ja es tot caminar.

FISSURETA (V/V+ - 5 metres - pendent d'equipar però segurament serà un parabolt i la resta fissurers). La via puja pel costat oposat - podeu fer-ho amb top-rope pujant pel darrera que és el que hem fet avui - no cal enganyar-nos. Pugem pel costat més alt de la roca. Els primers metres es pugen prou bé (IV) però els darrers són drets i la roca també escup. Hem passat el raspall per guanyar adherència ja que havia una mica de molsa. No confondre amb la Fissura que farem en dies propers.

Per obtenir més informació cliqueu Roca de la desesperació (i II)

Menuda colla, ni un de bo...


Per obtenir el track:
Powered by Wikiloc

Comentaris

  1. Respostes
    1. Mira, no és el millor pla però... es com quan anàvem al ball i sempre havíem de sortir en acabar la nit amb la més lletja però descobrim que és una noia mega simpàtica i amb ella passem una molt bona estona.

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q