Passa al contingut principal

ALBESA: EL MILLOR ESCALADOR: JAUME CASELLES I LA HISTÒRIA DEL CAVALL BERNAT

Ningú és profeta a casa seva. Bé, en Jaume Caselles, sí. Era nascut a Albesa (Noguera) on va morir també. L'any 1985 li van dedicar unes pàgines a la revista local Portal que el company Antoni Balasch m'ha fet arribar encara que no tracta el tema clau - i mig amagat - de l'escalada a Catalunya, la primera ascensió al Cavall Bernat.

Qui era Jaume Caselles? Bona pregunta. Segurament l'escalador amb millor tècnica i valent dels anys 30. Li van fer una "putada". Anem a pams, per allà els anys 30 s'havien fet molt intents per escalar el Cavall Bernat (Carall Trempat). Finalment, en Jaume Caselles es va decidir abordar aquell repte. Tothom sabia que, si era possible escalar-lo, ell era el més capacitat. Es va difondre la noticia que el diumenge, 27 d'octubre intentaria escalar el Cavall Bernat. Era l'any 1935.

De nit va sortir de Manresa, on vivia, va sortir caminant cap a Montserrat per escalar el Cavall Bernat. No duia espardenyes ja que escalava descalç. Quan va arribar al peu de l'esvelta agulla es va trobar que els barcelonins Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer se li havien avançat ja que s'havien assabentat que volia escalar-lo i havien fet bivac a peu de via i li van pispar la via i la fama de fer l'escalada més "acrobàtica" d'aquells anys. Ell, desesperat, va anar a fer la primera a la Mòmia com explica perfectament en els articles de la revista Portal.



Comentaris

  1. Hem sembla brutal i mola tenir aquets coneixements historics a l'abast de tothom. Form part del nostre patrimoni. Moltes gracies per la divulgacio.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Li hauries de preguntar a ell que va agafar un cabreig superior i va marxar emprenyat la Mòmia.

      Suprimeix
  2. Jo ho trobo superinteressant. De vegades construïm mites i sempre trobem la cara B. Idealitzem una època i trobem la mateixa competitivitat i mals rotllos que en l'actualitat.
    Jo com que soc un romàntic aplaudeixo als perdedors i em reclino davant les fites d'aquest senyor

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de