Passa al contingut principal

ALBESA: EL MILLOR ESCALADOR: JAUME CASELLES I LA HISTÒRIA DEL CAVALL BERNAT

Ningú és profeta a casa seva. Bé, en Jaume Caselles, sí. Era nascut a Albesa (Noguera) on va morir també. L'any 1985 li van dedicar unes pàgines a la revista local Portal que el company Antoni Balasch m'ha fet arribar encara que no tracta el tema clau - i mig amagat - de l'escalada a Catalunya, la primera ascensió al Cavall Bernat.

Qui era Jaume Caselles? Bona pregunta. Segurament l'escalador amb millor tècnica i valent dels anys 30. Li van fer una "putada". Anem a pams, per allà els anys 30 s'havien fet molt intents per escalar el Cavall Bernat (Carall Trempat). Finalment, en Jaume Caselles es va decidir abordar aquell repte. Tothom sabia que, si era possible escalar-lo, ell era el més capacitat. Es va difondre la noticia que el diumenge, 27 d'octubre intentaria escalar el Cavall Bernat. Era l'any 1935.

De nit va sortir de Manresa, on vivia, va sortir caminant cap a Montserrat per escalar el Cavall Bernat. No duia espardenyes ja que escalava descalç. Quan va arribar al peu de l'esvelta agulla es va trobar que els barcelonins Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer se li havien avançat ja que s'havien assabentat que volia escalar-lo i havien fet bivac a peu de via i li van pispar la via i la fama de fer l'escalada més "acrobàtica" d'aquells anys. Ell, desesperat, va anar a fer la primera a la Mòmia com explica perfectament en els articles de la revista Portal.



Comentaris

  1. Hem sembla brutal i mola tenir aquets coneixements historics a l'abast de tothom. Form part del nostre patrimoni. Moltes gracies per la divulgacio.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Li hauries de preguntar a ell que va agafar un cabreig superior i va marxar emprenyat la Mòmia.

      Suprimeix
  2. Jo ho trobo superinteressant. De vegades construïm mites i sempre trobem la cara B. Idealitzem una època i trobem la mateixa competitivitat i mals rotllos que en l'actualitat.
    Jo com que soc un romàntic aplaudeixo als perdedors i em reclino davant les fites d'aquest senyor

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q