Passa al contingut principal

LA GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA: VARIANT DIEDRE DEL BEKARI


La Gran Diagonal és la via que més es fa de Santa Anna. Afortunadament l'equip de l'Agustí Sans va equipar - entre moltes altres vies de la zona - dues variants. La primera, la variant Nauk, puja per una placa espatarrant. La segona el Diedre del Bekari que avui hem pujat. Potser no és tan impressionant com les anteriors però també val la pena escalar-la.

Descripció de la via:

1a tirada (V - IV+ - IV - 25 metres - 7 parabolts): En l'inici de la via trobem una pedra que ens indica que estem en la via correcta. Uns metres més avall hi ha dues vies. La de més a l'esquerra és la Maxicosi. De les altres no les coneixem.

L'inici és complicat doncs és dret i hi ha poques preses. Ens agafa freds. Un cop superat aquests primers metres minva la dificulta. Anem a l'esquerra i travessem una zona de blocs que fan una mica de por però no passa de fer por (IV+). Arribem a un ressalt que gira a la dreta-ascendent (IV). De fet es tracta de l'inici de la diagonal. Arribem a la reunió que està muntada en una mena de contrafort.


2a tirada (III - 40 metres - 3 parabolts): Seguim la llarga diagonal que dona lloc al nom de la via.. Anem mig caminant per la diagonal ascendent. Trobem tres parabolts laterals que ens dona seguretat en el flanqueig. Als 12 metres es pot muntar reunió en dos parabolts amb anelles però es preferible tirar endavant. Sortim per l'esquerra i anem caminant seguint la direcció que dúiem fins trobar la placa més bonica de la paret per on continuar la via. Són uns 30 metres de pateo. Observem amb satisfacció que s'està fent un corriol de pas. Arribem a una reunió amb anelles i al costat dos parabolts més. En aquest punt es separen la Gran Diagonal que surt recte per la dreta. Còdol amb el nom de la via. Una mica més a l'esquerra- també amb el nom  puja la variant Nauk. La nostra variant va a l'esquerra.

Sortint del diedre

3a tirada (V - 50 metres - 10 parabolts): Sortim per l'esquerra on hi ha el còdol amb el nom de la via. Anem caminant fins anar a buscar un diedre molt marcat per on puja la via. Es pot negociar una mica més per la dreta.

Un cop superat el diedre anem trobant tres murs petits que ens recorden les plaques de les vies laterals però no pas tant compromesos. Trams agradables. Arribem a la carena on compartim reunió.

Encara no ens podem desencordar doncs hem de fer una quinzena de metres per una carena que sense ser dificil (II) no si val a jugar. Hi ha alguns químics que ens permetrien assegurar.

Descens:

Agafem un corriol que surt a l'esquerra i baixa decidit.

4 min Ermita de Santa Anna que fou traslladada del fons l'embassament abans de ser colgada per les aigües i traslladada aquí dalt.

5 min Ens decantem a l'esquerra per unes escales.


Les escales ens duen a una pista però abans d'arribar gira a l'esquerra seguint un barranc. Passem per davant de l'inici de la via.

15 min Aparcament a la vora del túnel.

Accés:

En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers la presa de Santa Anna.

0,4 km. Bifurcació. Anem a la dreta.

Passem dos túnels. En sortir del segon hi ha un pont que no cal que agafem doncs aparquem a la dreta (un parell de cotxes). Aproximadament 2, 3 km.

Aproximació:

Creuem la carretera i agafem un sender molt bonic. Arribem a un barranc.

5 min. Abandonem el camí. Caminem uns 10 metres, tot travessant el barranc i ja estem al peu de la via. És un indret amb una vegetació exuberant en ser un racó molt obac.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V

Desnivell: 115  metres.

Temps d'aproximació: 5 minuts

Temps de descens: 15 minuts

Grau d'exposició: Baix

Material: 10 cintes exprés i reunions.

Via equipada

Roca: Calcària de qualitat. 

Orientació: Sud, encara que a la part inferior no toca el sol.

Via oberta per Agustí Sans, desconenc la resta del seu equip.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.