Passa al contingut principal

VIA NAUK, PARALEL.LA A LA GRAN DIAGONAL, PERÒ IGUAL DE BONA


 La via de la Gran diagonal és una de les meves vies preferides. En Agustí Sans m'explica que en el mur superior van obrir una línia paral·lela (de fet dues línies, encara ens queda feina) i tenia ganes de provar-la. Igual de bona, o més.

Quan estem a peu de via en Josep Lluís em diu de pujar per la primera tirada de la Maxicosi, avui va llançat i ens hi posem. Fem una combinació genial. Si us baixeu les fotos en el nom veure l'explicació d'on està feta la foto.

Descripció de la via:

1a tirada (V+ - 25 metres - 6 parabolts): A l'inici trobem una pedra amb el nom de la via i el grau. Maxicosi V+ que ens indica que és una via oberta per l'equip Agustí Sans. Des de sota es veu més fàcil del que és en realitat. Puja decididament per passos que ens obliguen a escalar. Aquí no val això de fer A0. La placa final és bestial. Fem la reunió coincidint amb la Gran Diagonal. La Maxicosi tira amunt (6a).

2a tirada (III - 15 metres - 3 parabolts): Seguim la diagonal on trobem altres vies que travessen amunt i aprofitem els parabolts laterals. 

Ens enfilem per l'esquerra (paret) mig caminant (II). Hi ha un parabolt de la via l'Espero del Salla (6c). Als 30 metres arribem al mur per on puja la via sublim de la Gran Diagonal. Hi ha dues línies. La de la dreta correspon a la Gran Diagonal. Nosaltres agafem la variant de la Nauk. Més a l'esquerra hi ha la variant del Becari. Com es troben 3 vies, han muntat dues reunions. Calia? Gràcies.Totes les reunions amb anelles per rapelar.

3a tirada (V+ - 30 metres - 7 parabolts): Escalem per una placa genial. És un pur plaer escalant per allí agafant-nos a preses minuscules i fer adherència. El llarg està una mica per damunt del meu nivell però com està tan bé equipada la puc fruir. La reunió, aquí dalt coincideix amb la Gran Diagonal.

4a tirada (V/V+ - 20 metres - 4 parabolts): Alerta la línea que tira amunt correspon a la Gran Diagonal. A nosaltres ens toca avui anar a l'esquerra per una canaleta que aviat es posa dreta i torna a exigir-nos posar-nos però més portadora.

Encara hem de seguir una quinzena de metres per una aresta aèria. Hi ha dos químics per assegurar aquesta tram.

Descesns:

Agafem un corriol que surt a l'esquerra i baixa decidit.

4 min Ermita de Santa Anna que fou traslladada del fons l'embassament abans de ser colgada per les aigües i traslladada aquí dalt.


5 min Ens decantem a l'esquerra per unes escales.

Les escales ens duen a una pista però abans d'arribar gira a l'esquerra seguint un barranc. Passem per davant de l'inici de la via.

15 min Aparcament a la vora del túnel. 

Accés:

En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers la presa de Santa Anna.

0,4 km. Bifurcació. Anem a la dreta.

Passem dos túnels. En sortir del segon hi ha un pont que no cal que agafem doncs aparquem a la dreta (un parell de cotxes). Aproximadament 2, 3 km.


Aproximació:

Creuem la carretera i agafem un sender molt bonic. Arribem a un barranc.

5 min. Abandonem el camí. Caminem uns 10 metres, tot travessant el barranc i ja estem al peu de la via. És un indret amb una vegetació exuberant en ser un racó molt obac.


FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V+

Desnivell: 90  metres.

Temps d'aproximació: 5 minuts

Temps de descens: 15 minuts


Grau d'exposició: Baix

Material: 7 cintes exprés i reunions.

Via equipada

Roca: Calcària de qualitat. Feina de neteja destacable.

Orientació: Sud, encara que a la part inferior no toca el sol.

Via oberta per Agustí Sans i Josep Maria Escart, dedicant la via a la neta del seu company Pep Godoy. -Segurament l'any 2019

Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre.
He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell.
Descripció de la via:
1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part alta d…

PLAQUES D'ORGASME: TARDOR CALENTA

En Toni Vilaseca obra una via damunt de Coll Roig (Santuari de Montgrony) i em diu que m'animi a fer la segona repetició de la via. Una idea que abans tenia certa transcendència. Però passa allò que tenia altres plans i em pispen la segona, plou, i em pispen la tercera, fa fred i la quarta, fa vent i la cinquena. Un mes després faré la 100a repetició de via, com a mínim. Ja veieu que és una via que es fa moltíssim. Nosaltres vam anar un dijous i davant nostre teniem dues cordades.
Per què una via té èxit i d'altres no? No ho sé, però segurament ajuda l'entorn, la roca, l'equipament, la neteja...
Bé, doncs Tardor calenta és repeteix per aquests elements, però jo destacaria la feina de neteja i condicionament que s'ha fet en aquesta via que la converteix en una via love climbing.
Cal destacar les plaques de dalt. Extremadament polides i que es superen amb adherència. És un orgasme veure com el peu aguanta a la paret sense que hagi cap protuberància manifesta. Val a d…

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies.
Vam començar per la via Tardor calenta que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant.
Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K. Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de má ..…