Passa al contingut principal

ESPORTIVA A ESCALES: SECTOR DE LA VIA FERRATA

 
Després de tants dies de confinament municipals i comarcals aconsegueixo un salvoconducte (ara no entraré en detalls, marujos) i puc anar a escalar a Escales.

Volíem fer via clàssica i ens posem al sector de la via Ferrata. Quin error dir-li una ferrata a un camí equipat... si us plau... no porteu a la gent a confusió. NO hi ha res de ferro, una corda mig trencadota per pujar a les vies i prou.


Ens costa situar-nos quan arribem a les vies i primer anem superperduts però finalment arribem a comprendre on estem. Cal tenir present el punt on arribeu a la mal anomenada via ferrata per localitzar-nos en aquest croquis.Vam començar a la 17 Carpanta IV+ - 25 metres - 7 xapes, que voleu que us digui la més exigent de les que vam fer, 16:  El botones Sacarino IV+ - 35 metres - 9 xapes, com encara no teníem clar on estàvem  no vam fer el llarg de dalt, ens el vam estar mirant però era prou lleig, 15 Anacleto, agente secreto: IV - 20 metres - 7 xapes, és molt curiós els primers metres de la via amb uns bultets encisadors fins trobar en una tram més dret on hem de fer una mica adherència com en la majoria de tirades.14: ¿? IV+ 20 metres - 7 xapes. 13: Osobuco: IV+ - 20 metres - 7 xapes 12: Dixi: IV+ (molt justet) - 35 metres - 6 xapes, també continua cap a dalt però tampoc ens va agradar - ho sento - ens va costar trobar la reunió que està una mica dissimulada.


Com arribar-hi? A Sopeira agafem la segona entrada de la carretera i baixem cap al poble. Trobem un baixador a l'esquerra que agafem. Creuem el pont sobre el riu i anem a la dreta, cap a la central. Abans d'arribar-hi ens avorem.

Aproximació: Prenem un camí molt marcat que s'enfila recte amunt.

10 min Primer tram de corda. Un cop l'hem superat estem una mica desorientats ja que no veiem per on continua el camí que fa tres carreranys. Nosaltres recte amunt però hi ha una fita a la dreta que indica una marrada que fa la pujada més suau. Veiem un altre tram de corda i aviat arribem al peu del mur. Ens costarà localitzar-nos perquè està ple de parabolts. Estem en una autèntica via d'escalada. Mireu el gràfic i veureu que estem a la via 12. (22 min.).

El millor és l'ambient del lloc. A primera hora feia vent però ha parat i com està encarada al sud el sol ens ha tocat i havíem anàvem en màniga curta. I pensar que a primera hora pensàvem que no podríem escalar pel fred i el vent!!! Les plaques són prou interessants i ideals per agafar de nou forces.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q