ESCALADA PER A TONTOS

Entre setmana veiem la nova ressenya i, com tinc festa el divendres, els companys decideixen anar a fer-la doncs segur que el cap de setmana estarà plena d'escaladors que voldran anar a fer una nova via del Guillem Àrias. La via és per a seguidors de les seves vies, amb exposició molt baixa i amb un grau accessible. Són nou llargs d'escalar encara que diferenciaria els primers on hi ha força trams aterrassats i no és fins als darrers on la paret té continuïtat. La línia és valenta encara que potser li falta verticalitat. Com creiem que hem fet la primera repetició val a dir que hi ha alguna pedra que es mou però un cop netejada i amb menys "herbajos" serà una nova clàssica Árias. Descripció de la via : 1ra tirada (IV - IV+ - 30 metres - 10 parabolts): Pugem per unes plaques un xic discontinues amb algun pas d'adherència. 2na tirada (- 18 metres): De fet no és pas un llarg ja que es va caminant fins arribar al següent mur. Nosaltres vam enllaçar els dos ll

Sortida del quart llarg Som del club de Fans de Guillem Arias i avui hem decidit anar a fer la via que el Mestre va fer a la serra de Turp. Un paratge màgic, amagat de l'Alt Urgell meridional. Té l'encant que la via surt precisament en el vèrtex de la serra, el Cogullo, visible des de tota la plana del Segre. Mestre, si llegeixes aquestes línies, recorda que els teus seguidors estan esperant els teus parabolts grocs en alguna nova paret (encara que ara no pugui ser a Montserrat). Sé que genera molta polèmica l'equipament de les vies però les vies del Guillem Arias són les que més escaladors/es acullen encara que després alguns les critiquen. Pura enveja. La via que avui comenten és genial, directa, equipada per dalt, però ideal per "disfrutar" abans que arribi la calor. Ressenya de Col·leccionista de vies Descripció de la via : 1r llarg (IV+ - V - IV  - 15 metres - 7 parabolts): Veiem un rastre de parabolts que ens indicaran perfectament per on va la

Molts us preguntareu on està el pic de les 3 Creus i la serra de les Canals. Si es així ja estic content de fer-vos pensar i adonar-nos que poc coneguem les nostres muntanyes. De ben segur que l’heu vist. Quan aneu cap a Andorra, abans de la presa d’Oliana hi ha un estret. A l’esquerra (ponent) hi ha les roques de Riambau i l’ermita de Castellebre (avui us perdono la llegenda). Doncs, a la dreta hi ha la serra de les Canals. Com arribar-hi? Nosaltres vam arribar a l’ermita i castell de Sant Andreu agafant un trencall en el km 143,1 de la C-14, on hi ha un cartell. Des d’allí vam aguaitar atentament una marcada canal del davant. Vam decidir pujar per la canal per anar a buscar la carena, a la dreta del roc de les Hores on hi ha una pilona de la llum. Cal no pujar al dret sinó cercar el millor pas. Vam fer una mena de Z gegant. Si sabeu cercar el pas cap problema. El camí més directe no sempre arriba abans. 30 min. Collada del roc de les Hores (677 m.) al peu d’una pilona de la

MERAVELLA GEOLÒGICA: VIA JAUME CASSELLAS Primer de tot felicitar a en Francesc Garcia, Joan Fontana i Ramon Majó per l'originalitat de la via. Van encertar plenament obrint aquesta via i la forma equipar-la. Pels estudiosos va ser un 25 de juny de 2000. La via està dedicada a Jaume Cassellas, pioner de l'escalada a Manresa. Uns quilòmetres abans d'arribar a la via trobareu el Mirador del Cretasi on hi ha petjades de dinosaures, ous i fulles de palmeres. Però igualment trobareu un plafó que us explicarà que anem a escalar en un roquissar on es va produir un plegament que es va arribar a trencar deixant els mantells nous de conglomerat per sota de les velles calcàries. Estudiosos de tot el món ho venen a veure, vosaltres tindreu la sort d'escalar-hi. La via està dividida per tres trams (amb dues feixes). Les dues primeres són de conglomerat mentre que la darrera és calcària. Són 350 metres d'esclada dividits en 10 reunions. Els p

Ens ha costat molt - podeu pensar - decidir-nos per incloure barrancs en la nostra secció però segurament el barranc del riu Bona és un barranc per a tontos, però no per a tontets sinó per a molt tontos. No hi ha lloc més amagat del nostre Pirineu. Segur que no sabeu ni on està. No m'estranya. Potser us situem una mica dient que recull les aigües de l'extrem ponentí del Cadí i baixa cap a la vall de Tuixent-Lavansa. Damunt hi ha el llogarret de Banyeres. Si teniu esperit de detectius encara podreu guanyar-nos la primera pela resolguen el misteriòs cas de la mare i el fill morts al poble. Foren els darrers habitants del lloc, després un neo-rural es va esbalçar amb el tractor, una dona amb alzeimer va desapareixer i encara no han trobat el seu cos ... Però no em diexeu anar per les rames, la història bona encara ha de començar. La mare i el fill, un xic esgarradet, vivien al poble mig assalvatjats. Si algun dia baixaven a mercat de la Seu anaven esparracats, bruts i tothom s&#

L'agula ESTRAMBÒTICA és una agulla molt curiosa que està a tocar de Coll de Port a la carretera de Sant Llorenç a Tuixent. En Miquel Urbano i en JR ens vam dedicar a jugar pel seu voltant. Per darrera es puja fàcilment però hi ha un pas de IV per arribar dalt. Hi ha una baga en un pont de roca . Pel davant es pot pujar al collet per uns 8 metres de III però la roca no és gaire bona. La via més interessant és la que puja per l'aresta que té uns 17 metres. És de IV i al final hi ha un pas de IV+. Al cim vam posar una cadena per instal·lar un rapel i poder assegurar. No hi ha res més. Som uns guarros. Un dia ho netejarem i posarem algun paravol però de moment, res de res.