BARRANC DEL RIU BONA

Ens ha costat molt - podeu pensar - decidir-nos per incloure barrancs en la nostra secció però segurament el barranc del riu Bona és un barranc per a tontos, però no per a tontets sinó per a molt tontos. No hi ha lloc més amagat del nostre Pirineu. Segur que no sabeu ni on està. No m'estranya. Potser us situem una mica dient que recull les aigües de l'extrem ponentí del Cadí i baixa cap a la vall de Tuixent-Lavansa. Damunt hi ha el llogarret de Banyeres.
Si teniu esperit de detectius encara podreu guanyar-nos la primera pela resolguen el misteriòs cas de la mare i el fill morts al poble. Foren els darrers habitants del lloc, després un neo-rural es va esbalçar amb el tractor, una dona amb alzeimer va desapareixer i encara no han trobat el seu cos ... Però no em diexeu anar per les rames, la història bona encara ha de començar. La mare i el fill, un xic esgarradet, vivien al poble mig assalvatjats. Si algun dia baixaven a mercat de la Seu anaven esparracats, bruts i tothom s'amagava d'ells com del diable. Poc a poc la mare es va anar guanyant la fama de bruixa. Un dia van apareixer morts al llit (algú va parlar de suïcidi però tothom pensa en algú que els va assassinar pensant que li havien fet algun encanteri... i d'això no farà gaires anys). Esteu o no en terra remota.


En arribar al riu de Bona ens posem a l'aigua. Podem anar amb traje de bany. Primer l'aigua està molt freda però aviat el cos veurà que malgrat es queixi, no li fem ni punyetero cas i als 5 minuts deixarem de tenir fred.

Poc a poc el riu es va estrenyent. El primer ressalt el podem evitar per la dreta, però aviat retornem a l'aigua. Les tolles ens obliguen a nedar però no arriben practicament a cobrir-nos. L'aigua generalment no passa del genoll. La marxa esdevé entretinguda superant petits ressalts on hem d'anar amb cura de no fer alguna relliscada i tenir algun ensurt. Cada cop el terreny esdevé més abrupte.

Finalment, arribem a un primer rapel. Podem encadenar dos petits rapels de tres metres en un de sol. La corda l'agafem en unes branques. I poc després un darrer rapel de 7 metres però a mig del raig del riu. La corda la passarem per darrera d'un tronc que està posat expressament per la mare natura.

Després el riu ja s'aixample i deixa de tenir interès. Cal cercar un corriol esborradís que puja cap a la casa del Riu situada dalt d'un destacat penyal. És una construcció senzilla, l'interior està cremada però situat en un paratge meravellòs. Davant per davant hi ha cal Bataller, enrunat. Els seus habitants van abandonar la casa perquè a la nit sentien sorolls i els mobles es movien de lloc. Anys després quan el fill de la casa va tornar va comentar que potser era la gana que passaven la que els hi feia sentir aquelles al·lucinacions. Des la casa del Riu pugem al primer coll que hem seguit en el camí d'anada i resseguir el senderó fins a Sisquer (35 min.).
Descripció de l'aproximació a Sisquer:
Per arribar al poble de Sisquer cal agafar una carretera estreta que surt del coll de Bancs en el km. 26 de la carretera que va de La Seu d?Urgell a Tuixent. 3,2 km més avall trobareu el llogarret de Sisquer. No us oblideu de fer-hi un tomb.
Accès al barranc:
Des del poble de Sisquer us enfileu cap a la casa de Boi (12 min.) i seguiu un camí cap a una clariana situada a tocar de la casa (Collada del Castell). Observareu una barrancada ampla, abans conreada, ara erma plena de pins i en el solell de carrasques. Baixeu al fons del barranc per un senderó (passareu prop d'una déu d'aigua). Anem entre argelagues i romer (eviteu anar amb pantalons curts).
35 min. Coll en l'altre extrem del barranc. Per sota ve el camí per on pujarem en acabar el barranc. Anem planejant entre pins. Travesem alguna tartera per un corriol esborradís.
45 min. Passem per un pas estret sobre el barranc del riu de Bona. Als nostres peus veiem la casa del Riu per on passarem al tornar. Pugem fent ziga-zagues.
58 min. Coll (1195 m.) Davallem per l'altre vessant de la serra de Sisquer. El camí és més evident.
1 h 10 min. Arribem al fons del riu.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Poc difícil. Cal fer tres ràpels de 3 m, 3 m i 7 m.
Temps a l'aigua: 2 h.
Temps d'aproximació: 1 h 10 min.
Temps de tornada: 35 min.
Material: Corda de 30 metres (per poder encadenar els dos primers ràpels), bagues.
Observacions: No cal dur traje de peopre ja que nomès puntualment cal cabussar-se a l'aigua. Anar dies d'estiu.
Primer descens conegut: Ramon Basiana i Joan Ramon Segura (21 d'agost 2008)
Si voleu veure més fotos: