dilluns, 11 de maig de 2015

FANS DE LA GUILLEM ARIAS A LA SERRA DE TURP

Sortida del quart llarg
Som del club de Fans de Guillem Arias i avui hem decidit anar a fer la via que el Mestre va fer a la serra de Turp. Un paratge màgic, amagat de l'Alt Urgell meridional. Té l'encant que la via surt precisament en el vèrtex de la serra, el Cogullo, visible des de tota la plana del Segre.
Mestre, si llegeixes aquestes línies, recorda que els teus seguidors estan esperant els teus parabolts grocs en alguna nova paret (encara que ara no pugui ser a Montserrat).
Sé que genera molta polèmica l'equipament de les vies però les vies del Guillem Arias són les que més escaladors/es acullen encara que després alguns les critiquen. Pura enveja.
La via que avui comenten és genial, directa, equipada per dalt, però ideal per "disfrutar" abans que arribi la calor.
Ressenya de Col·leccionista de vies
Descripció de la via:
1r llarg (IV+ - V - IV  - 15 metres - 7 parabolts): Veiem un rastre de parabolts que ens indicaran perfectament per on va la via.
A la meitat de la tirada hi ha un diedre que ens exigeix esforçar-nos però aviat arribem a la reunió. El company volia encadenar les dues tirades però crec que pot generar algun problema de fregament, i potser no teniu tants parabolts).
2n llarg (IV - V  - IV - 30 metres - 11 parabolts): Sortim per l'esquerra però aviat passem per damunt de la reunió (IV) (alerta amb el fregament de les cordes) i ara anem a la dreta fins arribar a un sostre que es supera millor del que pensava des d'avall ja que és molt atlètic però té bon cantó per agafar-se. L'agafem per l'esquerra, seguint les assegurances que estan amagades. Pas molt bonic. Després continuem amunt sense dificultat remarcable (IV).
Inici de la via
Primers metres del tercer llarg.
3r llarg (V - V+ - V - IV - 30 metres - 12 parabolts): És sense cap mena de dubte el llarg més exigent de la via, el que altres en diuen el llarg més bonic o el llarg clau. Ara, no patiu ja que hi ha molta xapa gropa que permeten fer A0. La sortida és una mica estranya. Anem a l'esquerra a buscar un diedre - terra un xic terròs - pugem recte amunt (dret) però per superar el pas (V) cal sortir del diedre (peu obert a la dreta) per tornar al diedre per on pugen el parabolts. Sembla que la pujada pel diedre serà senzilla (IV+) però més amunt han desaparegut les preses (però sempre ens quedaran les xapes grogues) (V+/A0). Ens decantem una mica a l'esquerra i baixa la dificultat (IV). Hi ha un parabolt a l'esquerra que no queda molt clar quina és la seva funció real.
4rt llarg (V - IV- V - III + - 25 metres - 7 parabolts): Sortim per l'esquerra. El pas és aeri i vertical (V), però està meravellosament protegit. Ara sembla que les dificultats s'han acabat (IV) però més amunt hi ha un muret on les preses són romes (V).
Fem cap a una feixa herbosa/terrosa de mal sortir. Una vegada hem superat el pas ara només ens quedar pujar unes rampes per sortir al cim del Cogulló de Turp (1620 m.).
Descens:
A la dreta del cim trobem un sender que davalla còmodament al coll de la Coma (9 min.) on trobem la pista que ens durà a l'aparcament (20 min.).
Accés:
Tercer llarg
Prenem la carretera (L-401) que uneix Coll de Nargó (pont de l'Espia) amb Sant Llorenç de Morunys (Coll de Jou). En el km. 16,5 hi ha el coll de Boix (1256 m.) que marca la línia divisòria entre el Solsonès i l'Alt Urgell. Prenem una pista encimentada a la dreta.Aviat agafem un trencall a l'esquerra. Deixem a sota el llogarret de Llinars.
0,9 km. Passem pel costat d'un dipòsit.
1,3 km. Fi del tram encimentat. Anem a la dreta.
1,6 km. Trencall, anem a la dreta.
1,9 km. Deixem a la dreta el trencall cap a la font de Trilló (cartell). Anem amunt per una pista menys ferma. Fins aquí s'arriba amb cotxe normal sense cap problema.
2,8 km. Collet (on també hem vist un vehicle normal). La pista davalla.
Abans del sostre del segon llarg

3 km. Coll de la Travessa (1394 m.). Poden aparcat tot just dos cotxes. Davant tenim el cingle imponent del Cogulló de Turp. La pista continua però empitjora molt.
Aproximació:
No hi ha un corriol evident i caldrà remetre'ns a l'estrany sentit que tenen els indis com explica en Joan Pruneda. Des de l'aparcament ja intuïm perfectament la via.
Sortim pista amunt.
He anat dos cops a peu de via. La primera vegada vaig agafar un corriol que sortia a l'esquerra. Estava marcat per una fita. La veritat és que ens va costar molt travessar el bosc.
Aquesta darrera vegada vam pujar fins una roca que hi ha a l'esquerra de la pista. Al moment van agafar un indici de corriol, a l'esquerra que ens duu al bosc. Ara el millor es travessar aquests metres per on millor puguem, però sempre amunt, ja que una mica més amunt pràcticament desapareixen els pins i podem seguir carreranys entre els boixos, ara ja planejant. Feu el que vulgueu.
En el pas del sostret
20 min. Peu de via que es distingeix perfectament per la recula de parabolts. A la dreta hi ha una petita coveta a peu de paret.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+ (obligat V/A0 ja que els passos compromesos es pot acerar amb fàcilitat).
Desnivell: 100 metres. 
Temps d'aproximació: 20 min.
Temps de descens: 20 min.
Grau d'exposició: Baix.
Via equipada (algú dirà sobreequipada).
Material: 12 cintes,i reunions. 
Roca: Calcària. La roca no és bona però s'ha fet molta feina de neteja per deixar-la perfecta).
Orientació: Sud-est.
Via oberta per: Guillem Arias al voltant del 2011.

15 comentaris:

  1. Estimats fans. Doncs jo espero que NO n'obri gaires més. No perque li vulgui cap mal sinó perque crec que no en té ni idea d'obrir (per molts anys que tingui i per molts anys que faci que escali).

    Molts parabolts, un terç mal col.locats i l'altre terç innecessaris. La via aquí explicada és una autèntica basura on el més probable és que us caigui un roc al cap i, a més oberta per dalt.

    Estimats fans, si realment aquestes són les vies que us agraden, plantegeu-vos si el voltre esport és l'escalada. Molts parabolts NO fan que una via sigui més bonica (o genial com dieu).

    Fins aviat companys. Espero que rebeu aquesta irada crítica de bon rotllo.

    Parce

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha opinions i gustos per a tots. Jo t'escolto i puc compartir alguna opinió teva. Mira al costat hi ha una via d'en Ballart i no va mai ningú. Vaig anar perquè un munt d'amics meus hi havien anat. Està clar que Anonymous i jo juguem en diferents lligues. Crec que està molt bé que hagi diferents nivells i compromisos.

      Elimina
    2. això de que no hi va nimgú com ho sabeu? quin criteri es la quantitat de gent que va a una via per dir si es bona? Realment,escalada per tontos pero tontos...

      Elimina
    3. Jo soc una mica de la opinió del Parce, l'he fet un cop i no crec que la torni a repetir, si no es que algú m'ho demani per que la vol fer. Realment els parabolts estan mal col.locats, vaig flipar en el lloc que eren. Mai la calificari de "basura" però l'entenc quan ho diu. No es que jugui an un altre "lliga" es que ell prectica un tipus d'escalada on hi ha compromis i jo de tant en tant, també però això no m'impideix fer petites "aberracions" de tant en tant... per poder criticar, s'ha de conèixer. Salut i bones escalades

      Elimina
    4. N'hi ha que tenen la boca tan gran com la panxa....ni escalen ni res de res.... Només critiquen.... Oi Paca?

      Elimina
    5. Anounymous... crec que et passes ... es poden dir les coses... però una mica de respecte fins pels que diuen que som tontos, tontos

      Elimina
  2. com mole!!
    more parabolts, more fun!!!
    segur q aniré a fer-la
    y al anonimus que el bombin

    ResponElimina
  3. Anonimus, si no t'adrada es tan facil com no anar-hi. A tot arreu trobaràs vies pesimament equipades a on es molt facil fotre un vol impressionant i fins i tot matarte. Això si, amb un gran i autentic esperit escalador.
    Evidentment no t'ho desitjo a tu ni a ningú, però amb el vostre fonamentalisme semble q busqueu ampliar la llista d'accidentats. Es pot escalar sense jugar-se la vida. Molts ho fem. Encara q per vosaltres el q noes juga la pell no es ni escalador.

    ResponElimina
  4. M'agrada que hagi diferents opinions - alguns diuen discussions - i, si es vol,una mica de respecte.
    Paca hi va la gent perquè conec amics i blocs que hi van a la Guillem Arias. En canvi no conec ningú que hagi fet la del Ballart. I quan dic Ballart ho dic amb el respecte que em té la figura d'en Ballart (només cal parlar un cop amb ell per saber que està per damunt del bé i el mal). Vol dir això que la via del Guillem és més bona? No, clarissimament, no. Segurament no haurà millors ni pitjors sinó diferents. A mi em va agradar la via i és la meva modestíssima opinió que expresso en el meu blog. No vull que la meva opinió sigui igual a la de la resta.
    De fet cada dia miro de ser diferent de la resta.

    ResponElimina
  5. Benvolgut Joan ramon, aki va la meva opinio...
    Crec que l'escalada es un esport u activitat com li vulguis dir, on cadascu te una manera de fer i un punt de vista personal i instransferible...pero tambe penso que les coses cal dirles pel seu nom...ES OBVI que obrir una via per baix es mes dificil i cal sabernes mes (sempre i quan no sigui taladrar cada dos metres esclar...) que despenjarse i equipar una via desde dalt...El mateix passa si es repeteix, es mes facil escalar un V equipat amb xapes, que un V d'autoprotecccio. Per tant jo crec que no es pot valorar les dues coses de la igual manera, igual que no es pot valorar el mateix pujar un vuit mil en estil alpi, que pujarlo amb oxigen, portejadors sherpas, cordes fixes etc...Amb tot aixo vull dir que en mereix tot els respectes que tu facis la via del Sr. Arias enlloc de la del Sr. Ballart, pero no enganyem al personal (i no dic que tu ho facis) perque NO ES LO MISMO!
    Jo tambe he escalat vies de love climbing que diuen ara i no sem cauen els anells per dirho... (al Desnivel li diuen vias para ligar jejeje) pero al pan pan y al vino vino...Salut i bones escalades!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has dit molt bé Marmo (no crec que ningú pugui negar aquesta OBVIETAT) hi ha diferents formes d'escalar. Una via del Mestre Ballart (o teva) té una exigència diferent que aquesta via del Guillem Àrias i un V no és el mateix equipat que no equipat. I qui no ho sapigui veure s'enganya.
      Caldria afegir aquest grau de més (o de menys) que tenen les vies equipades o d'autoprotecció.
      Referent al tema d'obrir o equipar una via ja diferència molt l'opció de l'aperturista.

      Elimina
    2. DE: Koki Gassiot

      Respectant el dret de cadascú d'escalar com li dona la gana el problema és l'impacte que això pot representar. No puc reconèixer el dret a convertit la muntanya en un "chiqui-parc" ni la obligació de jugar-se la vida a cada pas... Però determinades actituds i la incapacitat d'autogestió és el que ens porta a les regulacions externes, com ja ha passat a Montserrat. Fa anys es va fer un debat intens i semblava que l'escalada esportiva havia de quedar pels "totxos" de 30/40m, i algunes zones històriques retro-explotades, i deixar la muntanya verge i les grans parets a una concepció més alpinística. Però molts no han respectat aquesta equilibri de consens que jo reivindico. Crec que si com a col·lectiu no fem un pas enrere i retornem a unes bases de consens que, pel seu sentit comú, s'acceptin més enllà del escaladors i permetin la SOSTENIBILITAT de les parets ho tenim molt magre. Ens estarem auto condemnant a que l'escalada del futur estigui restringida als rocòdroms. Per què la única possibilitat de que la vida a les parets sigui sostenible és que el risc i la dificultat que suposi escalar en filtri i limiti de manera natural l'accés: ni líquens, ni sabines ni rapinyaires, ni voltors podran sobreviure amb unes parets que tinguin 4 parabolts per m2. Hi ho sabem.
      Hi ha gent que li mola que es repeteixin les seves vies, ho veuen com un reconeixement. A d’altres els fa goig pensar que molt pocs són capaços d’una repetició, perquè han excel·lit en el tàndem compromís/dificultat. Tot és respectable, menys el convertir les parets en terreny especulatiu del propi ego, apropiant-se de l’espai a punta de broca. Hi ha d’haver espai per tothom però hem d’exigir respecte (fins hi tot verbal) a l’entorn, a la roca, a la nostra història i, en definitiva, a nosaltres mateixos.
      No crec que molesti a ningú amb aquestes reflexions i, evidentment, no parlo per aquesta via (que no he fet) si no pel debat general sobre un tema; que sembla que regurgiti constantment sense que ningú sigui capaç de fer propostes de consens...
      Per cert, parlant de coses serioses com aquesta crec convenient no amagar-se darrera de pseudònims i identificar-se correctament. Altres coses poden intoxicar els debats i convertir-los en qüestions personals que no aportin més que tensió en el col·lectiu.

      Elimina
    3. No sóc qui per opinar ja que sóc un modestíssim escalador però estic en un 90 % d'acord en el text anterior. Crec, però, que caldria d'haver vies equipades - semiequipades i desequipades i que la informació fos clara. Que ara s'obren més equipades que desequipades i això fa que hagi un encès de ferro a les parets... però i les ferrates i cada dia n'hi ha més.

      Elimina
  6. Deixo testimoni de que subscric el post del Koki Gassiot al 100%.
    No anem bé des del punt de vista de la sostenibilitat del Medi Natural i el llegat que devem als que ens han de seguir.

    ResponElimina
  7. Ah! I mai estaré d'acord amb els insults i les desqualificacions gratuïtes per part de ningú!
    El llenguatge és prou ric per a poder desmuntar l'argument de l'adversari o sostenir el propi sense haver de recórrer a aquest recurs ofensiu. No només s'ofèn al destinatari de l'improperi, sinó a tota persona que ho llegeix, i fins i tot a la dignitat de l'autor de l'exabrupte, que ell mateix es rebaixa amb aquest acte.
    Val per aquí i per a qualsevol mitjà i circumstància.

    ResponElimina