ESCALADA PER A TONTOS

Els Estrets d'Arnes és un paratge meravellós dels Ports. A més de l'escalada, a l'estiu podeu fruir d'un bany a les tolles del riu en acabar. La via que hem triat aquesta vegada, Salsitxes tibetanes - m'ha dit el Lluís que no faci cap comentari del nom - és també divertida. Encara que no es pot fer a l'hivern perquè toca l'ombra tot el matí i tampoc es pot anar al pic de l'estiu perquè fa massa calor... així aprofitant que era estiu però refrescava hem anat a fer les Salsitxes que hem fet pràcticament tota a l'ombra. El grau molt accessible, segurament la més fàcil que hem fet als Ports però no per això l'hem de menystenir. Via equipada i un cop es troba l'inici no hi ha gaire perdua. Descripció de la via: 1ra tirada  (III - 30 metres - 3 parabolts):. Pugem per una placa tombada sense dificultat. Per la dreta marxa la via Cheburasshka (un altre nomet ... Lluís no faré cap comentari). però no hi ha cap dubte de la nostra via. 2na tirada (I

Ja podeu anar guardant-vos el 18 de maig que ens anem als Estrets d'Arnes a fer una nova sortida col·lectiva. Per cert porteu el banyador - o no - perquè acabem banyant-nos al riu... que ja ens toca. Parets a l'ombra (algunes)!!! Cordades tancades...

Quin nom més lleig per una via prou interessant que ens permet tenir una visió excepcional sobre el paratge dels Estrets dels Ports i ascendir a la Gronsa Sud. Hem trobat moltes ressenyes però potser la que ens ha semblat millor ha estat aquesta primera. El segon croquis també està força bé encara que el nombre de parabolts no és el correcte i la tercera tirada la dibuixa a la dreta quan la via tira recta amunt. No hi ha pèrdua possible en aquest punt. El tercer dibuix, escuet però correcte. Les fotografies sempre són una mica perilloses, aquí en teniu per escollir (ordenades per les que m'agraden més a menys). La darrera és molt bonica però ens va endur a alguna confusió a la segona tirada i l'hem castigada última. (Ondia semblem crítics literaris de ressenyes). Anem a la descripció que penso que treureu millor l'entrallat. És una via per "disfrutar". En els trams superiors trobem força assegurances. Les 4 primeres tirades són tombades i una mica

(Aquest cap de setmana vam anar a fer la via Caries i caspa als Estrets del Port però ens vam adonar que el sol li toca molt tard i la roca estava molt humida ... Vam esperar però finalment no ens hi vam posar. Davant havia fet la via Tintin a les Moles que em sembla prou interessant per explicar aquí). La via de Tintin a les Moles va ser oberta l'abril de 1986 pel preuat Kildo Karreté i el seu fill, essent la primera via que pujava a la Mola del Don a la zona dels Estrets d'Arnes on finalment el mestre escalador es va instal·lar a viure per estar més aprop de les muntanyes estimava. En Kildo és un escalador que va ser president de la CADE del CEC i en el seu moment va fer primeres tan rellevants com la Picorra del Racó. Primer no vaig entendre gaire el nom però si mireu detingudament la paret veureu que dalt fa un tupe com el que portava l'heroi juvenil i segurament va inspirar als aperturistes. Els Estrets és un barranc envoltat per altives parets farcides de vies de

Fa uns anys un programa de radio va obrir una consulta entre els seus oïdors per saber quin era el poble de Catalunya més bonic. El poble guanyador va ser Horta de Sant Joan. Actualment els “progres” prefereixen escriure Orta ja que segons els etimòlegs no procedeix d'hort, sinó que en llengua preromànica significaria turó, indret on està assentada la vila. No ens ha d'estranyar gens que el públic reconegués els encants de la vila. El pintor Pablo Picasso es va mostra enmeravellat i hi ha fer una estada captivat pels estimballs del Ports, per l'olivera mil·lenària d'en Parrot, la seva gent ... però si hi ha un símbol que identifica Horta de Sant Joan és la muntanya del davant. Alguns fins hi tot l'anomenen el tossal d'Orta o d'Horta, d'altres, muntanya de Santa Barbara i d'altres, de Sant Salvador. Ja veieu que avui serà un dia per triar. Per algun motiu o d’altre, els ermitants també van voler escollir aquest bell paratge per fer la seva vida

L'altra dia, al segon ràppel per baixar de la Gronsa Central al coll que delimita esta amb la Gronsa Sud, més avall teniu tota la info a la entrada de la travessa de Les Gronses , me va caure lo reverso clinc! planck!!! clinck! clonck!!!! Reverso a pendre. Com que portava el 8 no vai haver d'enrecordar.me com se fa un dinàmic, menos mal.. Va caure més avall d'on estaven els companys però no avall de tot. Total que diumenge passat vai convéncer Chris per anar.l'ho a buscar, tot i que ella no té cap interés per escalar. Vam deixar el cotxe a Coll de Blanco, a la carretera que mena a la Franqueta. Entre la furgonetilla de lo Cisco i la furgonetassa del David. Montse, Cisco i David s'havien aixecat d'hora per a nar fer la SOL DESITJAT . Montse i Cisco ja els coneixeu de la travessa de Les Gronses. David és l'amo de la botiga de muntanya de referència a Tortosa. PICS MONTCARO per més senyes. Això no és publicitat encoberta, és per la cara!. Natros vam co

"Per als excursionistes, serà una escalada, per als escaladors, una excursió" D'aquesta manera tant magistral va definir en Manel Cortès la travessa de la Cresta de la Gronsa. Nosaltres que no en sabem tant, en diem una escalada per a tontos. El recorregut integral de la Gronsa (o Gronses) fou realitzat per primer cop per Kildo Carreté i el seu fill Josep Maria el dia 27 d'abril de 1985. En Kildo ha estat el màxim esponent d'una generació d'escaladors que van fer molta feina sense fer gaire soroll, fent vies d'alta dificultat. Fidel a la seva manera de pensar va decir traslladar-se a viure a Arnes i s'ha dedicat incansablement a trescar i escalar pels Ports. Aquest article voldria ser un reconeixem a la seva preuada tasca. Gronsa vindria a ser una mena d'embut gegant o tramuja. Aquest nom li provee perquè en el vessant oriental presenta una canal de forma cònica molt caractèristica. En algun llibre apareix el nom de Gronses, però Mane