Passa al contingut principal

SALSITXES TIBETANES A L'OMBRA


Els Estrets d'Arnes és un paratge meravellós dels Ports. A més de l'escalada, a l'estiu podeu fruir d'un bany a les tolles del riu en acabar. La via que hem triat aquesta vegada, Salsitxes tibetanes - m'ha dit el Lluís que no faci cap comentari del nom - és també divertida. Encara que no es pot fer a l'hivern perquè toca l'ombra tot el matí i tampoc es pot anar al pic de l'estiu perquè fa massa calor... així aprofitant que era estiu però refrescava hem anat a fer les Salsitxes que hem fet pràcticament tota a l'ombra. El grau molt accessible, segurament la més fàcil que hem fet als Ports però no per això l'hem de menystenir. Via equipada i un cop es troba l'inici no hi ha gaire perdua.
Descripció de la via:
1ra tirada (III - 30 metres - 3 parabolts):. Pugem per una placa tombada sense dificultat. Per la dreta marxa la via Cheburasshka (un altre nomet ... Lluís no faré cap comentari). però no hi ha cap dubte de la nostra via.
2na tirada (III - 30 metres - 3 parabolts): Seguim la mateixa lògica tombada.
3ra tirada (IV+ - III - 30 metres - 5 parabols): Si que potser és una mica més dreta però tampoc gaire. El pas de IV+ és perquè la presa de sobte és menuda i no podem pujar per on vulguem però sols és un pas per on deu de baixar aigua que ha polit els còdols.
4ta tirada: (III+ - 40 metres - 3 parabolts i una baga llarga per la sabina). Ens encarem cap a una marcada sabina que voltem per l'esquerra. La reunió es troba damunt de la sabina.
5na. tirada (IV - 30 metres - 4 parabolts) Sortim per l'esquerra - no recte amunt. Fem cap a una feixa i anem a la dreta a buscar un arbre on muntem la reunió.
6na tirada (IV - 30 metres - 5 parabolts): Aquesta és el llarg més interessant de tota la via ja que hem de pujar per una canal-xemeneia on podeu escollir entre anar per dins en oposició una bona estona, o només fer un pas i pujar per la placa. Damunt hi ha aquells camps de patates tan habituals a Montserrat. Aquí la roca també és de fiar i és un plaer haver de pujar sense haver de pensar gaire on agafar-nos malgrat ser un tram una mica dret.
7na tirada (IV - 40 metres - 5 parabolts). Anem seguint unes plaques tombades i discontinues.
8na tirada (V- - 25 metres - 3 parabolts): És un pas molt breu i poc exposat. Damunt us trobeu una sabina - nosaltres vam anar per la dreta caminant. Damunt de la sabina trobem un parabolt i a la vora un altre sense xapa que algú es va endur ja que vam donar voltes i més voltes i no vam trobar una altra cosa que es pugués assemblar a una reunió.. Algú ha pujat per un mur descomposts i ha fet reunió en una savina carenera. No crec que sigui necessari ja que la paret no dona gaire confiança.
Descens:
En arribar a la reunió mig desmuntada pugem un metre i trobem un senderó que tira a l'esquerra cap a un collet. Seguim un corriol perdedor que ens duu fins al cim de la Gronsa Sud. Tirem uns metres més enllà i trobem una sabina on muntem el rapel (6 min). El rapel és de 35 metres i es pot arribar a desgrimpar.
Tirem una mica pel vessant est fins sortir a un coll molt marcat i tirem pel vessant oest. És un tram dret, pel mig trobem una corda fixa que ens ajuda a baixar. Finalment, amb cura arribem al fons del riu dels Estrets - bany optatiu - i després anem pel camí principal a l'esquerra passant per sota de la via i a l'aparcament (50 min)
Accés:
Sortim del poble d'Horta de Sant Joan. Creuem la carretera general i anem uns metres a la dreta cap a Arnes. Trobem una carretera estreta cap als Ports, més concretament cap a l'àrea de la Franqueta.
Trobem el monument als bombers morts en l'incendi dels Ports i després trobem la font de la Pineda.
Als 7,1 km de la carretera estreta hi ha un trencall que ens duu a un aparcament a la dreta.

Aproximació:
De l'extrem oposat de l'aparcament prenem un corriol que ens duu als Estrets.
10 min. Passem per sota de la paret de la Gronsa Sud. Aviat tirem amunt per un barranquet. A l'esquerra tenim  un petit contrafort. A mitja alçada trobem la reunió d'inici de la via (12 min.). Uns 80 metres per damunt del camí.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+-
Desnivell: 275 metres. 
Temps d'aproximació: 12 minuts.
Temps de descens: 50  min. Rapel de 35 metres.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 5 cintes exprés - encara que a tot arreu posa 10, alguna baga llarga, reunions.

Roca: Conglomerada i prou bona.
Orientació: Oest. No recomanable a l'hivern ni dies calorosos d'estiu.
Via oberta per: M. Huguet i L. Monsonís el 2001


.

Comentaris

  1. Doncs jo l'he feta al Gener a 3ºC i al Març tot pluvisquejant! Tan sols afegir que val la pena enllaçar L1+L2, L4+L5 i L6+L7. Amb cordes de 60 s'arriba be a totes les R (la del L7 justet 60m peró).

    krls

    ResponElimina
  2. Gràcies per la informació d'enllaçar les reunions (nosaltres ni ens ho vam plantejar) ja que vam trobar poca informació per internet. Ara de pujar-la la pots pujar tot l'any ... nosaltres volíem anar al mes d'abril en una sortida col·lectiva - però va ploure i vam saber esperar. Ideal per quan comença a fer calor ja que anem per l'ombra...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.