LA CRESTA DE LA GRONSA
"Per als excursionistes, serà una escalada, per als escaladors, una excursió" D'aquesta manera tant magistral va definir en Manel Cortès la travessa de la Cresta de la Gronsa. Nosaltres que no en sabem tant, en diem una escalada per a tontos.
El recorregut integral de la Gronsa (o Gronses) fou realitzat per primer cop per Kildo Carreté i el seu fill Josep Maria el dia 27 d'abril de 1985. En Kildo ha estat el màxim esponent d'una generació d'escaladors que van fer molta feina sense fer 
gaire soroll, fent vies d'alta dificultat. Fidel a la seva manera de pensar va decir traslladar-se a viure a Arnes i s'ha dedicat incansablement a trescar i escalar pels Ports. Aquest article voldria ser un reconeixem a la seva preuada tasca.
gaire soroll, fent vies d'alta dificultat. Fidel a la seva manera de pensar va decir traslladar-se a viure a Arnes i s'ha dedicat incansablement a trescar i escalar pels Ports. Aquest article voldria ser un reconeixem a la seva preuada tasca.
Gronsa vindria a ser una mena d'embut gegant o tramuja. Aquest nom li provee perquè en el vessant oriental presenta una canal de forma cònica molt caractèristica. En algun llibre apareix el nom de Gronses, però Manel Cortés afirma que ell sempre ha sentit dir la Gronsa en singular.
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Seguim la pista per on hem arribat, trescant vora el barranc fins que veiem un lloc on el barranc pasa molt estret entre el rocam. Just després ens enfilem entre vegetació, seguint un carrerany que es duu fins un corral que voregem per l'esquerra. Ara el corriol és més evident i ens apropa al coll d'Orenal o de l'Arenal (614 m) ens uns 30 minuts.
Anem per la carena cap a un cingle que ens barra el pas en la part baixa. Escalem una placa de 12 metres protegida per dos parabolts. Els primers metres són finets, Vè, una vegada xapat el primer parabolt , que està bastant amunt, l'asuntu és relaxa i fent pasets de quart atent a la roca del díedre de l'esquerre fem cap a l'altre parabolt i la savina de reunió. Els peus de gats són recomanables al 100%.
Arribem a una repisa on hi ha des d'on
s'imposa un contrafort rogenc abalmat.
s'imposa un contrafort rogenc abalmat.
Ens decantem una mica cap a l'esquerra, on el sostre no és tan marcat. Trobem un spit vell que ens serveix d'aparent assegurança (¿?). Cal un pas de decisió per superar el desplom (V inferior). Cal tenir un nivell bo d'escalador per superar el pas. Fins que no és xapa el segon spit, el perill de caure a terra és obvi. Un estrep ens pot ajudar. Els peus de gat no són imprescindibles per superar el sostre.N'hi ha que ni amb un estrep!
Superat aquest pas girem a la dreta i anem a buscar l'esperó. Hi ha una altra assegurança damunt i un spit amagat- poc útil - en l'esperó (IV,III). Als 20 metres instal·lem la segona i darrera reunió sobre una altra savina. Ja ens podem treure els peus de gat.
Seguim per la carena. Hi ha un tram que ens exigeix posar les mans a la paret però sense més problema.
50 min. Sortim a la carena principal (790 m.), sense resalts destacats, envoltats de cingles als nostres peus. La visió dels contorn, ara que ens podem fixar, és meravellosa. Davant tenim la captivadora silueta de les roques de Benet.
1 h. Arribem al cimal de la Gronsa(799 m.). A la dreta hi ha el el salt del Barber, que no veiem, on segons la tradició en la part superior el 
barber d'Orta tenia un camp de terra que conreava. Hi pujava amb un ruquet. Un dia mentre pasturava l'animal va sentir els brams d'una somera i l'animal es va desbocar i es va despenyar per l'abisme. El barber emprenyat va tirar l'alforja al buit i se li va enganxar amb lo qual l'amo que va anar a caure sobre el malhaurat ruquet.
barber d'Orta tenia un camp de terra que conreava. Hi pujava amb un ruquet. Un dia mentre pasturava l'animal va sentir els brams d'una somera i l'animal es va desbocar i es va despenyar per l'abisme. El barber emprenyat va tirar l'alforja al buit i se li va enganxar amb lo qual l'amo que va anar a caure sobre el malhaurat ruquet.
Anem contornejant per la part alta l'amplíssim anfietatre de la Gronsa. Ens venen ganes de pujar-hi. Sembla ser que és una via de II - III sense cap tipus d'assegurança d'uns 200 metres de desnivell (tota una temptació). En el punt més baix cal voltar un petit mur per la dreta i pujar a la propera elevació.
1 h 15 min. Gronsa Nord (815 m.). Des d'on seguim cap al sud, sortint de l'abalmament de la Gronsa, tot seguint els turons de les Gronses. anem de car al sud, per baixar a la segúent bretxa haurem de desgrimpar algun paset de II inferior. D'aquí que molts escaladors/excursionistes anomenin aquesta travessa de la cresta de les Gronses, per la munió de cotes amb aquest nom. Flanquejem per l'esquerra i pujem per una canaleta assegurada. Trobem alguns passos de II que estan protegits amb parabolts. 
1 h 40 min. Trobem la instal·lació de la darrera tirada de la via Sol desitjat (200 m. - V+ A0). Un centenar de metres més enllà trobem la cadena del rapel que baixa cap a un collet. Estem en la Gronsa Central (815 m.).1 h 45 min. Dalt d'una agulla alterosa trobem la instal·lació de rapel per on hem de baixar. Amb una corda de 60 metres haureu de d'anar una mica ala dreta en busca d'un penyal i una alzina que us ajudaran, junt amb l'elasticitat de la corda per arribar a terra. Són 32 metres que ens deixen en una cornisa que seguirem a la dreta, Sud, fins un equipament - amagat - que es troba un xic hem passat els parabols de la via Més fàcil del món que resta a la nostra dreta (V+) per on també podríem baixar 
rapelant a la cornisa. La baixada la podem fer en dues tirades o en una única de 50 metres. No és un descens molt dret però es preferible fer-lo amb la corda pel perill de patinar pel rocadissar menuts.
Prosseguim vers el sud sense dificultat per anar a cercar de nou la carena.
rapelant a la cornisa. La baixada la podem fer en dues tirades o en una única de 50 metres. No és un descens molt dret però es preferible fer-lo amb la corda pel perill de patinar pel rocadissar menuts.
2 h 20 min. Un mur de 7 metres ens impedeix baixar a una marcada bretxa i descendim amb cura (III-) per l'esquerra. Hi ha una sabina amb una vaga que ens pot protegir.
2 h 27 min. Bretxa destacada (699 m.). Al sud resta la Gronsa Sud però l'obviem ja que allarga
considerablement la travessa i no ofereix gaire interès. Abandonem per la dreta per un coster pendent. Més abaix trobarem una corda fixa que ens facilitarà el descens fins una barrancada. Passarem a tocar d'un sector d'escalada farcit de vies d'escalada.
3 h 03 min. Arribem al fons del barranc dels Estrets (509 m.), DAvant tenim les parets impressionants de la Mola del Don. Anem a l'esquerra, aigües amunt.
APROXIMACIÓ:
En la cruïlla de la Farinera d'Horta de Sant Joan en la carretera d'Arnés a Tortosa (T-330). Anem 300 metres a la dreta i prenem el camí asfaltat al mas de la Franqueta en el cor dels Ports.
4,7 km. Cruïlla de les Eres, per l'esquerra surt la pista a les roques de Benet indret ideal per aparcar el cotxe. Des d'aquí veiem un cingló rogent amb un extraplom a la base a la base amb un pi proper, en l'extrem inferior de la llarga carena de la Gronsa. Aquest és el pas clau de la via. Retrocedim per la pista.
TORNADA:
Seguim els Estrets aigües amunt.
15 min. Sortim dels Estrets i prenem un sender a l'esquerra cap al mas de Lliberós per on passem.
21 min. Bifurcació de camins. Anem a 
l'esquerra per un senderó.
l'esquerra per un senderó.
33 min. Sortim a la pista del mas de la Franqueta. Anem a l'esquerra.
37 min. Coll de Blanco (613 m.) des d'on atalaiem els espadats de les Gronses per on hem trescat fa una estona.
55 min. Cruïlla de les Eres on hem iniciat la travessa.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Pas de V (A1e). IV+ obligat.
Dificultat: Pas de V (A1e). IV+ obligat.
Temps d'escalada: 2 hores 30 minuts.
Temps d'aproximació: 30 minuts.
Temps de descens: 55 minuts.Material: Dues cordes de 40 metres. Bagues llargues per passar per les savines. 5 cintes exprés, millor llargues. Un estrep pot ésser molt útil. 
Si voleu veure més fotos, aquí hi ha el recull d'imatges:
o amb muntatge musical cassolà http://www.youtube.com/watch?v=R6kk2mGRXws
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada