dissabte, 10 d’abril de 2010

HORTA DE SANT JOAN: ESCALANT ENVOLTATS D’ERMITES.


Fa uns anys un programa de radio va obrir una consulta entre els seus oïdors per saber quin era el poble de Catalunya més bonic. El poble guanyador va ser Horta de Sant Joan. Actualment els “progres” prefereixen escriure Orta ja que segons els etimòlegs no procedeix d'hort, sinó que en llengua preromànica significaria turó, indret on està assentada la vila. No ens ha d'estranyar gens que el públic reconegués els encants de la vila. El pintor Pablo Picasso es va mostra enmeravellat i hi ha fer una estada captivat pels estimballs del Ports, per l'olivera mil·lenària d'en Parrot, la seva gent ... però si hi ha un símbol que identifica Horta de Sant Joan és la muntanya del davant. Alguns fins hi tot l'anomenen el tossal d'Orta o d'Horta, d'altres, muntanya de Santa Barbara i d'altres, de Sant Salvador. Ja veieu que avui serà un dia per triar. Per algun motiu o d’altre, els ermitants també van voler escollir aquest bell paratge per fer la seva vida retirada, plena de privacions i d’oració./p>
Nosaltres ho teníem clar. Volíem pujar la muntanya escalant. Vam recorrer al llibre d’en Joan J. Tiron Grimpant pel massís del Port on ens ofereix també tres alternatives (veieu com ens caldrà escollir...). El serrall central, el de Sant Antoni i el de Santa Barbara. Seguint el seu criteri prenem el de més a la dreta per ser el més elegant, el serrall de sant Antoni. muntanyes dels Ports són esquerpes, atractives i salvatges. En Tiron – amb tots els nostres respectes – és igual, està perfectament adaptat al país i passa per indrets que difícilment altres escaladors ho farien. Està avesat a grimpar per terreny trencats, amb poques assegurances, amb força grau. Tot és aventura. Té tots els mèrits reconeguts, però la seva guia ens presenta itineraris sempre aventurers i cal anar amb molt de compte, podeu tenir molt grau però no saber moure’s amb comoditat pels Ports.
L'escalada no és cap meravella, amb roca no sempre bona, – i per què la posem aquí? - doncs perquè assolim una muntanya màgica que va congregar els ascetes de finals de l’Edat Medieval que com nosaltres es van sentir atrets per aquests paratges ferrenys.
p class="MsoNormal" style="text-align:justify">
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Ens situem en la part alta de la aresta, o serrall – com en diuen per aquest verals-, de Sant Antoni (501 m.). El terra és format per un codolar que no sempre ens ofereix garanties, encara que en els indrets de més pressió la roca millora. Ens encordem i pugem per una esglaonades on podem marxar a l'ensemble per passos de II grau amb l'única dificultat de la qualitat de la roca.

La paret es redreça i trobem un espit que protegeix un pas de III+, sortim a la part superior i la dificultat torna a decréixer i molta estona podem anar caminant superant passos de PD. Com hi ha moltes savines ens podem assegurar passant-hi bagues, també caldrà anar posant algun friend i empotradors, així com en algun bloc podem lligar amb una baga. O sigui, hem d'emprar totes les tècniques d'assegurança pròpies d'una via no “turística

L'aresta és torna a posar dreta; ens trobem un ressalt de III, finet i agradós, de roca ferma però difícil de protegir. Més amunt les preocupacions es concentren en la superació d'un petit desplom que ens barra el pas (IV+). Per sort aquí si que trobem assegurances: un espit abans del pas i dos més al damunt. El grau es pot minimitzar pujant amb A0. L'ús d'un estrep pot anar bé si aneu una mica justos de forces. Aquest és 'únic paratge que requereix calçar-nos els peus de gat. La reunió la muntem en un savina.
En sortir ens queda un altre pany de paret, poc definit, amb roca molt dubtosa i difícil de protegir, a primera vista al menys sense pitons, arrampa una mica però té un aspecte llastimós. Si no ho veieu clar, es preferible abandonar per l'esquerra per una canal plena de figues de moro (“xumberes”) i sortir a la capella de Sant Antoni, amb el regust que no us ha agradat l'escalada però penseu que l'itinerari que farem ara és molt interessant i compensarà la poca vàlua de la grimpada.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI:
Sortim a l'ermita de Sant Antoni (664 m.) on trobem el sender que puja del monestir de sant Salvador (per on baixarem) però ara anem a l'esquerra, a ponent, passant per la vora d'un curiós búnquer resguardat dins d'una escletxa. Abans hem trobat colgada a terra una sitja Continuem caminant per una agradable feixa pel vessant sud de la muntanya.
15 min. Arribem a un revolt a la dreta. Al recte davalla un corriol directe per una canal a sant Salvador. Anem a la dreta. Sortim a la carena cimal. Anem a l'esquerra.
20 min. Assolim el cim on trobem les restes de l’ermitatge de Santa Barbara (751 m.). L'ermita està ensulsiada i només queda les dues parets laterals (segurament volada en la Guerra Civil). Més endavant trobem picada en la roca l'estructura d'una posició antiaèria. Passem una aresta estreta i aèria fins arribar a una senyera i una creu (750 m.) amb una panoràmica superba sobre els estimballs dels Ports. A l'altre vessant albirem el poble d'Horta de Sant Joan, aturonat en un monticle i el santuari de Sant Salvador d'Horta.
Retornem pel camí que hem fet des de l'ermita de Sant Antoni (664 m. - 38 min.) i seguim el senderó de baixada que va contornejant la muntanya sagrada per un bell sender. De tant en tant trobem alguns exemplars de xiprers altius. A l'esquerra trobem belles siluetes formades pel rocam de conglomerat.

40 min. Arribem a la cova on sembla que va viure Sant Salvador d'Horta en la seva vida contemplativa. Hi ha una imatge de pedra de l'eremita protegida per una reixa. Continuem baixant.
Deixem damunt nostre l'ermita de sant Pau.
1 h. 10 min. Arribem al monestir de Sant Salvador (498 m.). De grans dimensions. Actualment està essent rehabilitat. Destaca una excepcional escalinata que duu a la porta d'accés al recinte. Hi trobem una font
De darrera, i sense arribar a l'ermita de Sant Pau, surt un corriol que seguim cap a la dreta sense guanyar pràcticament alçada.
1 h 16 min. Arribem a un contrafort que davalla de la muntanya de Santa Barbara. S’eixampla la visió vers una petita vall interior. Al fons atalaiem les roques de Benet.
1 h. 09 min. Nou contrafort rocós que superem i anem seguint el carrerany.
1 h. 11 min. Perdem el camí – hi ha una darrera fita – però seguim la direcció que dúiem decantant-nos a la dreta i als 100 metres trobem un camí més fressat. Correspon a l’antic camí d’Horta de Sant Joan a Prat de Comte amb marques blanques i grogues.
1 h.14 min. Arribem a un portell (536 m.) entre roques i iniciem el descens. En una clariana albirem el serrall de Santa Barbara.
1 h.19 min. Passem per la vora d’un salt d’aigua.
1 h. 45 min Arribem al fons del barranc que hem seguit en començar la travessa. Poc després retrobem el camí carreter.
1 h. 47 min. Sortim a la carretera (355 m.).
DESCRIPCIÓ DE L’ACCÉS:
Pugem pel barranc per un camí carreter i en un revolt prenem, per l’esquerra, un sender fins arribar al fons del barranc que remuntem una mica. En arribar a un salt d’aigua, anem a l’esquerra per superar el cingle per un corriol picat a la pedra. Superat el tram continuem per la torrentera de l’esquerra que finalment deixem per encarar-nos decididament per un coster.
37 min. Arribem a una collada (471 m.).
Girem a l’esquerra i anem pujant per l’aresta fins un primer ressalt (50 min.).

APROXIMACIÓ:
Prenem la carretera d’horta de Sant Joan a Prat del Comte fins un trencall que hi ha a la esquerra del km. 20,1 on hi ha un zona d’aparcament a tocar d’un túnel que travessa per sota l’asfalt. A la dreta surt un altre camí carreter que passa a la vora de la petita capella de Sant Antoni, que podem anar a veure. Cal destacar que al costat de l’entrada hi ha una forat que sembla que serviria per recollir les almoines que lliurarien els feligresos pels ermitans que habitaven per la muntanya.
FITXA TÈCNICA:

Comarca: Terra Alta
Dificultat: Difícil Inferior. Un pas de IV+ que es pot superar amb A0
Temps d'escalada: 2 h. 30 min.
Temps d'aproximació: 50 min.
Temps de descens: 1 h. 47 min.
Material: Encordament de 30 metres, bagues llargues, empotradors, friends.
Època recomanable: Evitar els mesos calurosos.
Tipus de roca: Conglomerat, no sempre de qualitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada