ESCALADA PER A TONTOS

Crec que la Gorra Frigia és una de les agulles de Montserrat que més vies la volten. N'he pujat per 10 llocs diferents i no crec que hagi fet la meitat de les vies. A la paret sud hi ha unes vies de baixa dificultat i prou ben protegides que són ideals per iniciar als excursionistes en vies de més d'un llarg. M'estic referint a l' Anna Guinovart , la GEDE - encara que sembla que han tret algun parabolt - que té l'honor de ser una via blava, una via que  hi ha entre l'Anna Guinovart i la Joan Marc (que té els parabolts de color verd - potser algú em va dir que era la Pink floyd. Avui he fet la Joan Marc que té els parabolts de color groc. La veritat era que li tenia ganes doncs és una via fàcil ideal per portar a companys a escalar i iniciar-los en l'art de l'escalada. Hi ha molta estona que anem a 4 grapes però no trauria el mèrit d'aquesta via d'iniciació. Descripció de la via : 1a tirada (II - III - 30 metres - 5 parabolts): La via come

Sembla impossible però en Juan Gutiérrez ho ha aconseguit. Ha posat una via en el sector que està més ple de vies de la Formiguera. Quan hi ha tantes vies a tocar cal anar amb molt de compte doncs podeu passar-vos fàcilment d'una a una altra. Ara mateix no hi ha problema en seguir la del Juan doncs les xapes estan encara molt brillants però d'aquí un temps!!! La via és prou ingeniosa i està molt bé per combinar amb altres del costat. Les xapes estan prou juntes menys en els llocs més exigents doncs no vol que la gent fem trampes i escalem fent A0. Així que ja ho sabeu, si ell posa V+, és V+ (o sou molt tramposos). Descripció de la via : 1a tirada (III+ - III - 35 metres - 9 parabolts): Comencem a escalar a tocar de la Memòria selectiva que ens queda a la dreta. Veiem dos parabolts des de sota (nous). Pugem un muret i anem mig caminant mig escalant seguint els parabolts. Aviat ens creuem amb la Savina Wall (o via dels Jesuso s). La reunió ens queda mig amagada per una

Podeu jugar-vos el que vulgueu que no trobareu una altra cordada a la via que avui us proposaré. Direu, clar, és una merda de via!!! No anem a fer una via xula però no hi haurà mai massificacions perquè escalem en un indret mig secret, entre màgic i sagrat. Un lloc que captiva. Del cotxe està només a 50 minuts. Mireu si està amagada que els aperturistes van anar per un altre lloc i no van descobrir que hi ha un camí d'una carbonera que deixa pràcticament davant de la via, en canvi ells van haver de fer ràpels i jo que sé més. El primer dia que vam anar vam trobar el sender i ens van situar a peu de via, però vam coincidir que millor que fer la via (estàvem esgotats) era posar fites per permetre que altres cordades podessin fruir del sender penjat de la carbonera. Avui hem tornat i els dos hem coincidit que era una via molt interessant per la zona. Una dificultat mínima, però amb poques assegurances que et fan anar amb por doncs no podràs posar gaire cosa més. Nosaltres vam re

En l'entrada anterior us hem explicat l'ascensió a l' agulla Ajaguda . Com la nostra exploració va acabar molt abans del que pensàvem, ens vam dirigir a l'agulla del costat, l'agulla de l'Avenc. No tenia altra informació que la que hi ha al llibre d'en Josep Barberà Montserrat, Pam a pam i crec que la informació no és del tot correcta. Va ser doncs una escalada d'aventura i descoberta. Veure informació referent a l'agulla del costat, l'agulla Ajaguda. Ens situem al peu de l'agulla. Davant tenim el mur però observem que 20 metres més amunt hi ha una feixa que tira a l'esquerra que serà la nostra fita. Descripció de la via : 1a tirada (III + - V - III - 23 metres - 3 parabolts): Pugem un petit muret que ens duu fins a un tram més dret, a la vora d'una petita blama. La pugem per l'esquerra. Trobem un buril vell i tres parabolts que ens indiquen per on hem de pujar (V). Un cop passat aquest tram la paret es torna a planar i pug

El 10 de setembre comença els actes de la Diada amb una activitat ben singular. Es vol il·luminar Montserrat des del cimal de 131 agulles més representatives. Tantes agulles com presidents ha tingut la Generalitat. És un esdeveniment prou rellevant perquè la meva entitat el Centre Excursionista de Lleida i la meva secció d'escalada la SEAM agafessin la responsabilitat d'agafar una agulla. La que vam triar va ser l'Agulla Ajaguda, a tocar amb el coll Mosset. Era una agulla que desconeixia. Avui he volgut anar a escalar-la per tenir les coses clares el dia 10.  No presenta gaire història l'ascensió. Descripció de la via : 1a tirada (III - 35 metres - dos arbres per llaçar): La via és prou evident doncs com el nom de l'agulla indica té un lateral tombat, envoltat de parets verticals. Es puja entre caminant i escalant. Hi ha dos arbres que aprofitem per llaçar-los i assegurar-nos. No ens vam posar els peus de gat. Al mig hi ha una mena de fissura i dalt hi ha un

Al peu del santuari de Queralt hi ha una sèrie de cingles on que els escaladors berguedans han posat la vista i han volgut traure la millor proposta. Mossèn Tronxo busca grimpar entre els matolls de la forma més digna. Aquesta afirmació es molt correcta amb els dos primers llargs doncs el tercer, el constitueix una bella placa (em recorda Canto per soleares a Alòs de Balaguer) que des de baix sembla molt difícil però a mesura que vas pujant van apareixent preses, no saps pas d’on, que et fan la tirada molt agradable. Llàstima que falta una mica de neteja herbòria per tenir una via ben parida. El principal problema és arribar al peu de via que constitueix una gran aventura. Jo, entre pujar i baixar, em se va perdre el casc d’escalada. Era de color vermell. Si algú el troba em faria un gran favor passar-me’l encara que segurament sols el localitzaran els porcs senglars. Descripció de la via : L’inici el marca unes fites petites que hi ha a l’esquerra que ens serviran per veure un

Es tracta d’un escenari d’aventura on cal saber moure’s per terreny esquerp però no tinc la sensació que sigui difícil. És una excursió muntanyenca amb un gran ambient d’alta muntanya amb la paret nord del Pedraforca als nostres peus. Així no es tracta d’una via d’escalada sinó un contorn d’aventura, tot ple de sensacions molt fortes. Si us agrada la variació, segur que us agradarà. Descripció de la via : Hem de grimpar per una canal que hi ha a la dreta de l’agulla del Cabirol inferior (II) Arribem a una bretxa imponent. Anem trescant per la dreta. Hi ha un pas de III que podem assolir sense encordar-nos. Durant tota la travessa va anar amb bota de muntanya. Un cop superat aquest pas puntual la verticalitat davalla aviat i es grimpa amb facilitat (II). Assolim l’agulla del Cabirol inferior. Davallem pel costat oposat, caminant. Arribem a una breta i continuem la direcció que dúiem. Trobem una estilitzada agulla que anomenen la Mare de Deu. Continuem grimpant (II+) per una