Passa al contingut principal

LA SOLITUD DE LA SALVATGIA: VIA VILABONA

Podeu jugar-vos el que vulgueu que no trobareu una altra cordada a la via que avui us proposaré. Direu, clar, és una merda de via!!! No anem a fer una via xula però no hi haurà mai massificacions perquè escalem en un indret mig secret, entre màgic i sagrat. Un lloc que captiva.
Del cotxe està només a 50 minuts. Mireu si està amagada que els aperturistes van anar per un altre lloc i no van descobrir que hi ha un camí d'una carbonera que deixa pràcticament davant de la via, en canvi ells van haver de fer ràpels i jo que sé més.
El primer dia que vam anar vam trobar el sender i ens van situar a peu de via, però vam coincidir que millor que fer la via (estàvem esgotats) era posar fites per permetre que altres cordades podessin fruir del sender penjat de la carbonera. Avui hem tornat i els dos hem coincidit que era una via molt interessant per la zona. Una dificultat mínima, però amb poques assegurances que et fan anar amb por doncs no podràs posar gaire cosa més. Nosaltres vam repassar la lliçó de llaçar còdols i no vam fer anar els tascons ni els friends.
A més, el conglomerat solsoní té fama de dolent, doncs ni això, la roca és boníssima...
Descripció de la via:
Al terra veiem una fita i una fletxa amb una V picats a la roca. Indiquen l'inici de la via. Estem per sota d'un destacat pi i a uns 25 metres a la nostra dreta. Som-hi.
1a tirada (III+ -  IV- - 50 metres - un clau i un parabolt): Pugem recte amunt, en algun moment sembla que anem a 4 grapes. Busqueu el clau i no el trobeu. Normal, per això vaig aquest blog. 
Passeu per la dreta d'un relleix doncs allí teniu el clau, en una escletxa. Ara continuem pujant i observeu que més amunt hi ha un indret que la paret es posa més dreta. Doncs abans d'arribar-hi trobareu el meravellòs parabolt. Potser aquest tram més dret li podem posar el grau de IV-, encara que li podeu mantenir la dificultat de III+ que té tota la tirada i bona part de la via.
2a tirada (III+ - IV- - 55 metres - dos parabolts): Sortim per la dreta de la reunió i tirem recte amunt a buscar el parabolt amagat que està a uns 10 metres del llarg. Ara amunt a passar per la dreta d'una mena de balma. En superar aquest pas trobeu l'altre parabolt. Aquest pas el podeu graduar de IV- si sou molt primirats. Reunió en una petita balma.
3a tirada (III - IV- - 40 metres - un arbre): A la sortida encara hem d'escalar uns metres perquè després anem practicament caminant fins situar-nos sota d'una feixa on hi ha alguns arbusts que llaçarem. Anem a l'esquerra fins l'extrem de la feixa (IV-) on trobem la reunió.
4a tirada (IV - III+ - 35 metres - 2 parabolts): Us plantegeu per on sortirem, per l'esquerra, puc, recte també... doncs no per la dreta. Anem a passar per damunt del boix. Un parabolt ens ho indica. És el pas de IV de la via. L'única diferència és que aquí les preses són més petites i és una mica més vertical. Superats aquest primers metres ja està superada la dificultat i ara torneu a navegar buscant el següent parabolt. Més amunt teniu la reunió que resta una mica a l'esquerra.
5a tirada (II + - 40 metres - arbre): Primers metres encara escalem però després anem caminant per buscar uns arbres que deixarem a la nostra dreta i ens encararem vers un pas estret on muntarem la reunió en un arbre. Jo vaig preferir el darrer per poder-ho fer més còmode.
Caminem uns 10 metres i ens situem en la carena.
Tornada (aquí no podem dir descens, doncs ens tocarà pujar):
Hem sortir a una carena formada per lloms arrodonits que haurem de remuntar sense gaire dificultat aprofitant els trams desprotegits de vegetació. De luny ja veiem el cotxe.
Hi ha un moment que queda ens quedem tallats. Reculem uns metres per l'esquerra i ja estem.
16 min. Sortim al Pla de la batalla i anem a la dreta.
21 min Arribem al cotxe.
Accés:
Agafem la carretera que va de Solsona a les pistes d'esquí de Port del Comte. En el km. 19,5 aparquem a la dreta.
Aproximació:
Seguim un camí que s'enfila al llom que queda a la nostra dreta (Pla de la Batalla). Dalt trobem una torre metal·lica que no fa cap funció més que embrutar l'entorn. baixem per l'altre costat. El GR-7 s'incorpora al nostre camí.
9 min Ens danem una mica a l'esquerra per veure la magnitud de la barrancada que tenim als nostres peus. Trobem dues fites que indiquen que hem d'abandonar la carena i decantar-nos cap a un corriol fitat que apareix a la nostra esquerra. Ara us caldrà posar molta atenció a les fites i a l'observació d'un vell camí carboner que baixa fent ziga-zagues. És un camí molt intuïtiu (mireu el track per anar segurs). En la part inferior hi ha un cingle tombat per on baixem. Hi ha algun tram estret entre herbassar.
36 min Arribem al fons del barranc i podeu observar el terra tot negre. Són les restes de la carbonera.
Baixem el barranc saltant els blocs de pedra que el formen.
Abandonem el barranc sortint per la dreta i per un esponerós alzinar. En sortir de l'alzinar busqueu un pi solitari i prou rellevant que us ajuda a orientar-vos. Millor si ja l'he localitzat des de dalt a la carena.
Baixeu uns metres i tireu barranc enllà on observeu un petit forat. Hi ha una fita i una fletxa amb una V. Ja esteu a l'inici de la via. (50 min)
FITXA TÈCNICA:
Valoració: Via molt interessant per l'indret solitari que ocupa. Via original i lògica.
Dificultat: IV
Desnivell: 220 metres.
Temps d’aproximació: 50 minuts però per unes raconades d'exploració pura i dura.
Temps de descens: 21 min
Grau d’exposició: Entre baix i mig..
Via amb poc equipament. Vam llaçar còdols.
Material:3 cintes exprés i cordinos. Reunions equipades.
Roca: Conglomerat força bo.
Orientació. Sud
Via oberta pels: germans Oscar i Albert Masó
Per obtenir el track de la sortida:


Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.