Passa al contingut principal

VIA JOAN MARC A LA GORRA FRIGIA

Crec que la Gorra Frigia és una de les agulles de Montserrat que més vies la volten. N'he pujat per 10 llocs diferents i no crec que hagi fet la meitat de les vies.
A la paret sud hi ha unes vies de baixa dificultat i prou ben protegides que són ideals per iniciar als excursionistes en vies de més d'un llarg. M'estic referint a l'Anna Guinovart, la GEDE - encara que sembla que han tret algun parabolt - que té l'honor de ser una via blava, una via que  hi ha entre l'Anna Guinovart i la Joan Marc (que té els parabolts de color verd - potser algú em va dir que era la Pink floyd.
Avui he fet la Joan Marc que té els parabolts de color groc. La veritat era que li tenia ganes doncs és una via fàcil ideal per portar a companys a escalar i iniciar-los en l'art de l'escalada.
Hi ha molta estona que anem a 4 grapes però no trauria el mèrit d'aquesta via d'iniciació.
Descripció de la via:
1a tirada (II - III - 30 metres - 5 parabolts): La via comença a l'esquerra de l'Anna Guinovart, la Pink Floyd en un replà prou còmode on comencen les tres linies. De vegades hi ha cua a la Joan Marc - que sembla la preferida per ser la primera de les tres - quan les dues anteriors són d'una dificultat similar i podrien descongestionar la Joan Marc.
La via tira clarament cap a l'esquerra per separar-se de les línies anteriors que generen algun problema amb tants parabolts que no saps mai quina és la línia correcta.
2a tirada (III - 30 metres - 4 parabolts): Ara només es cosa de tirar amunt i anar buscant els parabolts. Observar que a la dreta hi ha una línia de vegetació, amb algun arbret, que separa les vies que pugen paral·leles. Pugem uns ressalts que donen ambient encara que els tres primers llargs són força assemblats, placa i amunt.
3a tirada (III - 25 metres - 4 parabolts i una alzina): Continuem la mateixa tònica, amunt i anar seguint els parabolts que estan separats però generalment es van veient de parabolt a parabolt. Fet que ajuda la nostra progressió.
4a tirada (III - III+ - 35 metres): Damunt nostre tenim un sostre, però no ens cal inquietar-nos doncs la via va girant cap a la dreta, vers una marcada bretxa on trobem una alzina que ens barra el pas. Fins a l'alzina anem caminant a quatre
grapes però en arribar-hi a l'arbre hi ha un mur que es redreça. No té gaire dificultat (III+) però marca un to diferent. Vam posar un cordino en una branca i escalem posant els peus damunt del tronc de l'arbre i grimpem pel mur dret. Aviat torna a tombar la paret, i ara sense assegurances, anem pujant fins al tombant del cim on trobem la reunió final i anem a buscar la característica creu cimal i la visió del monestir al fons.
Descens:
Per excursionistes que debuten en el món de l'escalada potser no sigui la millor línia de ràpels per començar ja que hi ha un rapel força llarg i vertical per iniciar-se, per la qual cosa cal dur la practica de rapel ben apresa.
A uns 10 metres a la dreta de la nostra reunió trobem la instal·lació de rápel d'uns 20 metres que ens duu a un petit coll on hi ha el segon ràpel de 50 metres que ens deixa a l'altre vessant del coll.
Baixem seguint el mateix recorregut que a l'anada. Sense cap mena de dubte, seria millor davallar per la mateixa via, o línies paral·leles.
Baixem la canal, amb cura del pas llis on de vegades hi ha cadenes o cordes, però també us podeu trobar que ho han tret tot (va ser el nostre cas). Quan està moll esdevé un baixador perillòs.
Seguim el camí d'anada.
Aproximació:
Hi ha tres opcions per pujar a Gorros. Agafant el funicular de Sant Joan on ens queda a uns 10 minuts de la base de la paret. Pujant pel Pas del Francés i agafar el trencall cap a l'ermita de Sant Anna on cal posar-hi 45 min fins al funicular, o pujar pel camí de l'ermita de Sant Miquel on també cal comptar uns 45 min Una mica acaba sent una qüestió de gustos.
Un cop situats al peu del Gorro Frigi agafem la canal que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. És una canal dreta i costeruda on hi ha una corda - que havien tret - per superar un tram força llis i pendent.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Un pas de III+. La resta III i II
Desnivell: 120  metres.
Temps d'aproximació: 45 minuts
Temps de descens: 35 min. (sense incloure els rapels)
Grau d'exposició: Baix
Material: 5 cintes expres, cordino i reunions.
Via equipada
Roca: Conglomerat montserratí de qualitat.
Orientació: Sud
Via oberta per Guillem Àrias i Joan Marc (no tinc més dades).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.