Passa al contingut principal

PER INICIAR COMPANYS: ANNA GUINOVART A LA GORRA FRIGI

Pujant per la Joan Marc des de l'Anna
Els companys de cordada els tinc en baixa forma així que he tingut que anar al mercat i cercar alguna oferta. Amb el Josep Maria Perelló havia fet esportiva i tenia ganes de passar-se a la via llarga. Així que avui he anat a batejar-lo. He buscat una via fàcil i de poca exposició - no es qüestió de cremar a la gent - i he anat a la Gorra Frigi a fer la via de l'Anna (molt fàcil). De fet volia anar a fer la Joan Marc però estava ocupada i he anat a buscar el plan B. Són vies molt assemblades que pugen en paral·lel i el grau no passa d'un III. Una va per l'esquerra d'uns arbrets i l'altra per la dreta.
No li demaneu res més a la via un grau baix per portar als familiars o companys a iniciar-se a l'escalada. Potser és la via més fàcil que he fet en ma vida. L'escenari meravellós i la visió des del cim del monestir una plaer que no em canso de mirar.
Descripció de la via:
1ra tirada (III - 25 metres - 7 parabolts): Localitzem la via uns metres per damunt de la via Joan Marc amb les característiques xapes grogues. Pugem per un muret amb una primera tendència a l'esquerra. Al costat dels parabolts metàl·lics n'hi ha de vermells. Jo volia seguir els metàl·lics però n'hi ha un moment que no sé que fa tant parabolt escampats per aquí al mig doncs em permeto xapar el color que vull i deixo molts per passar, doncs no calen (i no sóc cap manolo). Estic tan atabalat amb els colors que pregunto als companys que fan la Joan Marc si saben alguna cosa del coloringo.  Veig que a ells els passa els mateix doncs tenen una línia verda a tocar.
2n tirada (III - 50 metres - 10 parabolts): Decideixo empalmar dues tirades en un llarg (fan 20 i 30 metres les tirades originals). Hi ha un primer muret, surto per la dreta i NO TROBO parabolts... torno a mirar i només veig el vermells que em queden a l'esquerra. Cap problema flanqueijo potser és l'únic indret on m'ha pujat l'adrenalina. Em passo la reunió i pujant en algun moments a 4 grapes. Si caic com diu el Lluís m'encendria com un llumí fregant per la paret.
3ra tirada (III - 25 metres - 6 parabolts): La tirada, i la via, acaba damunt d'un arbre comú amb la Joan Marc. Proposo al company si la vol fer de primer i s'anima. Lliçó de muntar la reunió i sembla que és un alumne avantatjat. Dalt de l'arbre sols hi ha una xapa groga així que a aprofitar-la.
Al cim de la Gorra Frigi o Frigia? i a fer la foto de la creu.
Descens: Per la via normal de la Gorra - abans havia la cadena - ara cal fer dos ràpels (un de 30 m. i un d'uns 20 m.)  i fer un flanqueig molt desagradable abans d'arribar al collet de la Gorra. Crec que si tornés a fer la via miraria les reunions que tenen anelles per rapelar i baixaria per la mateix via que deu de ser més ràpid i més segur.
Baixem al collet i seguim el camí d'anada.
Aproximació:
Com és un dia tranquil decidim pujar caminant pel camí de les Escales del Francés.
20 min Ermita de Santa Anna. Deixem el camí a Sant Jeroni i anem a l'esquerra.
38 min. Sortim al camí que va del telefèric a Sant Jeroni. Anem a l'esquerra.
47 min. Abandonem el camí i pugem per la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i la Gorra Frigi. Hi ha una corda que ens ajuda a superar una llenca de roca que quan està molla pot arribar a ser perillosa. Pugem per canal dreta aprofitant les arrels i arbres.
55 min. Collet al peu de la via normal de la Gorra Frigi per on baixarem. Baixem uns metres pel vessant anterior.
1 h Inici de la via amb una reunió. Uns metres més avall hi ha la reunió de la Joan Marc amb les xapes de color grop.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: III
Desnivell: 100 metres. 
Temps d'aproximació:1 hora.
Grau d'exposició: Baix
Via equipada olgàdament
Material: 10 cintes i reunions.

Roca: Conglomerat de qualitat montserratina encara que de la tirada de l'arbre cau alguna pedra.
Orientació: Sud. A primera hora encara no toca el sol a peu de via.
Via oberta 2008 Jordi Brasil

Comentaris

  1. Una via sense pretensions però que va be per iniciar gent a la vertical com dius. Bones les fotos amb les ressenes, me les guardo, gràcies. L'apertiruste no és el Jordi Brasil, no Joan Brasil?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.