PER INICIAR COMPANYS: ANNA GUINOVART A LA GORRA FRIGI

Pujant per la Joan Marc des de l'Anna

Els companys de cordada els tinc en baixa forma així que he tingut que anar al mercat i cercar alguna oferta. Amb el Josep Maria Perelló havia fet esportiva i tenia ganes de passar-se a la via llarga. Així que avui he anat a batejar-lo. He buscat una via fàcil i de poca exposició - no es qüestió de cremar a la gent - i he anat a la Gorra Frigi a fer la via de l'Anna (molt fàcil). De fet volia anar a fer la Joan Marc però estava ocupada i he anat a buscar el plan B. Són vies molt assemblades que pugen en paral·lel i el grau no passa d'un III. Una va per l'esquerra d'uns arbrets i l'altra per la dreta.
No li demaneu res més a la via un grau baix per portar als familiars o companys a iniciar-se a l'escalada. Potser és la via més fàcil que he fet en ma vida. L'escenari meravellós i la visió des del cim del monestir una plaer que no em canso de mirar.
Descripció de la via:
1ra tirada (III - 25 metres - 7 parabolts): Localitzem la via uns metres per damunt de la via Joan Marc amb les característiques xapes grogues. Pugem per un muret amb una primera tendència a l'esquerra. Al costat dels parabolts metàl·lics n'hi ha de vermells. Jo volia seguir els metàl·lics però n'hi ha un moment que no sé que fa tant parabolt escampats per aquí al mig doncs em permeto xapar el color que vull i deixo molts per passar, doncs no calen (i no sóc cap manolo). Estic tan atabalat amb els colors que pregunto als companys que fan la Joan Marc si saben alguna cosa del coloringo.  Veig que a ells els passa els mateix doncs tenen una línia verda a tocar.
2n tirada (III - 50 metres - 10 parabolts): Decideixo empalmar dues tirades en un llarg (fan 20 i 30 metres les tirades originals). Hi ha un primer muret, surto per la dreta i NO TROBO parabolts... torno a mirar i només veig el vermells que em queden a l'esquerra. Cap problema flanqueijo potser és l'únic indret on m'ha pujat l'adrenalina. Em passo la reunió i pujant en algun moments a 4 grapes. Si caic com diu el Lluís m'encendria com un llumí fregant per la paret.

3ra tirada (III - 25 metres - 6 parabolts): La tirada, i la via, acaba damunt d'un arbre comú amb la Joan Marc. Proposo al company si la vol fer de primer i s'anima. Lliçó de muntar la reunió i sembla que és un alumne avantatjat. Dalt de l'arbre sols hi ha una xapa groga així que a aprofitar-la.
Al cim de la Gorra Frigi o Frigia? i a fer la foto de la creu.
Descens: Per la via normal de la Gorra - abans havia la cadena - ara cal fer dos ràpels (un de 30 m. i un d'uns 20 m.)  i fer un flanqueig molt desagradable abans d'arribar al collet de la Gorra. Crec que si tornés a fer la via miraria les reunions que tenen anelles per rapelar i baixaria per la mateix via que deu de ser més ràpid i més segur.

Baixem al collet i seguim el camí d'anada.
Aproximació:
Com és un dia tranquil decidim pujar caminant pel camí de les Escales del Francés.
20 min Ermita de Santa Anna. Deixem el camí a Sant Jeroni i anem a l'esquerra.
38 min. Sortim al camí que va del telefèric a Sant Jeroni. Anem a l'esquerra.
47 min. Abandonem el camí i pugem per la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i la Gorra Frigi. Hi ha una corda que ens ajuda a superar una llenca de roca que quan està molla pot arribar a ser perillosa. Pugem per canal dreta aprofitant les arrels i arbres.
55 min. Collet al peu de la via normal de la Gorra Frigi per on baixarem. Baixem uns metres pel vessant anterior.
1 h Inici de la via amb una reunió. Uns metres més avall hi ha la reunió de la Joan Marc amb les xapes de color grop.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: III
Desnivell: 100 metres. 

Temps d'aproximació:1 hora.

Grau d'exposició: Baix
Via equipada olgàdament
Material: 10 cintes i reunions.
Roca: Conglomerat de qualitat montserratina encara que de la tirada de l'arbre cau alguna pedra.
Orientació: Sud. A primera hora encara no toca el sol a peu de via.
Via oberta 2008 Jordi Brasil