Passa al contingut principal

LA PARET DEL PONT: SORTIDA PER LA VARIANT GODOY

Sembla que no ens moguem de la Paret del Pont de Sant Llorenç de Montgai però darrerament ens anem trobant vies equipades del nostre grau. Així que ens hi anem posant a fer noves línies. Avui volem ressenyar la variant Godoy que seria una alternativa a la via del Salla gran. Però resulta que aquesta variant és la forma més humana de sortir de la feixa on fan cap la via normal, la via Neura, la via de l'Alba, la via del Covid-19. Per entendre millor aquesta feixa podem veure també la Feixa de la paret del Pont.

Dir que aquesta variant seria la forma més fàcil de sortir de la paret però sobre tot dir que és un llarg molt agradable ja que no és una ganga. Felicitats als equipadors: Agustí Salla i Pep Godoy per la feina feta. M'adono que no tinc explicada la via Normal. Decidim pujar per la via Normal i enllaçar la variant Godoy

Descripció de la via Normal: Inici de la via Coordenades UTM: 31T 322184 -  4637815

1a tirada (IV - IV+ - IV - 35 metres - 7 parabolts): Una pedra pintada en la paret ens indica l'inici de la via que és la que està situada més a l'esquerra de la paret. El primer parabolt està una mica lluny però no té gaire dificultat. Anem seguint els parabolts que anem veiem. En els darrers metres anem a la dreta per pujar per una mena d'esperó que ens deixa a la primera reunió. Dos parabolts i dos maillons.

2a tirada (IV- - V - V- - 20 metres - 5 parabolts): Sortim per la dreta per uns blogs que ens duen a un petit ressalt (V) on cal fer una bona tirada de braços. Fa uns anys tothom li posava un V- quan penso que és un pas més exigent. Es pot fer perfectament A0. Pugem per una canal (V-) amb un aspecte descompost a la dreta encara que després de passar tantes cordades sembla sanejat però no us en fieu massa. Una savina i sortim a la reunió. La via normal acabava aquí i es sortia per l'esquerra per una fissureta que s'anava estretant. Ara no ho fa ningú hi ha molta vegetació.

Tirada de transició: Anem caminant per una fissura a la dreta. Veiem l'inici de la Joe Pinto i la Variant dels Cots. Baixem una mica més enllà i baixem uns metres fins trobar la reunió de via del Salla Gran.

Una mica abans veiem la pedra que ens indica per on puja la variant Godoy. 

3a tirada (V - 30 metres - 9 parabolts i un arbust): Constitueix la variant Godoy. És una tirada superba ja que la dificultat de V es mantinguda. El segon parabolt ens obliga agafar al dret un muret que podem evitar per l'esquerra. Més amunt tenim un petit sostre, molt interessant, evitable per la dreta. Pas superb. Perdem de vista a l'escalador. Hi ha un tram herbós amb un parabolt a la dreta però no sé per on pujar. Feu-ho com podeu. Els trams superiors també són drets però tenen bones preses que ens permet fruir de l'escalada. Sembla més difícil del que és veritat. Enllacem amb la via del Salla Gran.

Descens: Trobem un corriol que ens duu a la carretera, voltant el cingle per l'esquerra. Hi ha algun tram costerut on cal anar amb cura. Us pengem el track per si teniu algun dubte. Hi ha força fites..

Powered by Wikiloc
Accés: En el km 10 de la carretera LV-9047 entre Sant Llorenç de Montgai i Camarasa en el pont de l'Escalera.
Aproximació: Travessem el pont i agafem una pista que surt a la dreta. Als 50 metres trobem uns agafadors que ens permeten superar uns metres. Ja dalt trobem un corriol que va a l'esquerra. Anem trobant pedres a amb els noms de les vies indicats. Recordeu que la Normal és la darrera encara que qualsevol de les vies surt a les feixes.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V
Desnivell: 55 metres de la via Normal + 30 metres de la Variant Godoy
Temps d'aproximació: 1 minut.
Descens: 15 minuts.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 10 cintes i reunións
Via equipada
Roca: Calcària, ben netejada.
Orientació: Sud-est.
Via oberta per: Agustí Salla, Pep Godoy, Adrian Garcia i Josep Escart.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de