LA GRAN CLÀSSICA D'EUSKADI: ARESTA OEST DEL TXINDOKI

El Txindoki (Nyanyarri/Larrunarri) és el cim un viu la bruixa Mari. La bruixa més terrible de la mitologia basca. Aquí es reuneixen les bruixes en l'akelarre més important d'Euskalerria. Encara que la realitat és que hi puja una processó d'excursionistes de totes les edats i condicions. Alguns corrents, altres solitaris i colles de joves. El camí de pujada sembla l'autopista A2 en cap de setmana encara que cal tenir present que hem de pujar mil metres de desnivell. Més interessant resulta escalar-la per la seva aresta, oesta. La gran clàssica del país. El Txindoki és conegut també popularment com el Cerví basc encara que cal tenir una mica d'imaginació. Feia dies que en teníem ganes de fer-la i no ens ha defraudat gens. Es tracta d'una escalada/excursionista amb pateo inclòs amb la pesada motxilla. Tot són gustos.

Tret de http://eskalatzencas.blogspot.com/

Descripció de l'escalada:

Ens situem en l'inici de l'aresta on trobem una placa que ens recorda els primers ascensionistes (veure nota final). 

1a tirada (III - IV - III - 20 metres - un clau i dos parabolts): Ens trobem al costat un clau que de poca cosa ens servirà. Ens encarem cap a un diedre on hi ha un parabolt. No sembla difícil però... la roca està super polida i escup fins i tot les mosques. És un pas sols però que exigeix emprar-nos a tope ... i mira que jo el volia pujar sense peus de gat...és el que passa per anar a una via que s'ha fet molt. La reunió la fem en la mateixa aresta.

Diedre del primer llarg

2a tirada (II - 30 metres - un parabolt però tampoc cal més): Llarg de transició que anem mig caminant. Quan menys ens ho espero trobo el parabolt. El sol em dona a la cara i no veig res. Poso la ma a la paret i em trobo l'assegurança. Al final del llarg cal baixar un parell de metres que constitueixen l'única dificultat real del llarg.

Sortida del 3r llarg

3a tirada (III+ - III - II - IV - III - 35 metres - 4 claus - 2 parabolts): Alerta en algunes descripcions posa 30 metres però nosaltres no vam poder arribar a la reunió i vam haver de fer una reunió intermitja sobre un parabolt. Sortim a la dreta a buscar un diedre. El diedre cau vertical al buit i impressiona una mica però quan ens posem dins (clau) es puja molt bé. Sortim a la carena i anem mig caminant. En la part superior trobem un muret (on vam muntar la reunió) i anem a l'esquerra. Tot el recorregut és ben evident.

Diedre del primer llarg vist des de dalt

4a tirada (II - IV - - II - 30 metres - 1 parabolt):  En aquest llarg només cal destacar un diedre (IV-) que sembla més del que veritablement és. Es puja amb relativa comoditat. Hi ha la sensació que la roca es pot trencar però en tot moment és molt sòlida. 

Reunió a la Placa bonita

5a tirada (IV - II - III - 20 metres - 1 parabolt): Davant tenim la Placa bonita que es tracta d'un petit mur de dos metres que cal pujar amb les preses adients (IV-) i sense gaire dificultat encara que es veu també la roca polida. Després anem caminant fins baixar a una bretxa on cal anar amb cura.

Bretxa de la 6è llarg

Alerta! La reunió està a l'esquerra de la cresta. A la dreta hi ha una reunió però és d'escalada esportiva que hi ha al costat, no és la nostra.

Pas clau de l'aresta

6 tirada (IV - IV+ - 20 metres - 1 clau i dos parabolts): Estem en el llarg clau de la via. Davant tenim un nou diedre protegit per dos parabolts junts - alguna cosa voldrà dir - i un minúscul arbret que ens ajudarà força. Nosaltres el vam llaçar. La roca torna a estar molt polida - ni les mosques s'agafen - i ens plantem sota un petit sostre que evitem per l'esquerra i en sortir de la paret hi ha la reunió.

Una altra visió del pas clau

7 tirada (III-  - 30 metres - tres claus): Ja tenim la feina feta. Aquest darrer llarg és una mica de transició. Anem a l'esquerra per una fissura herbosa - amb pati - que protegeix un clau màgic. Més amunt en tenim un altre que ens indica que hem d'anar a l'esquerra caminant fins trobar-nos amb un petit diedre que és la darrera dificultat real.

Descens: Anem pujant per l'aresta ara herbosa. 

30 min Arribem al cim del Txindoki (1342 m.). Abans passem per una creu metàl·lica. Impressionant visió sobre el contorn amb cims que desconeixem. Baixem cap al collada. Abans hi ha una drecera molt costeruda.

45 min Collada Egurral (1148 m.). Baixem cap a la Majada Zirigate on trobem una font.

1 h 05 min Per l'esquerra s'incorpora el camí de la drecera de la milla vertical. Poc després trobem una altra font.

1 h 17 min Indret on hem abandonat el camí principal.

1 h 50 min Aparcament de Larraitz (450 m).

Accés: Des de Tolosa anem al poble d'Abaltzisketa. Anem a l'esquerra fins arribar a l'aparcament de Larraitz.

Aproximació: Agafem el camí principal cap al Txindoki. 45 min Passem una tanca i pocs metres després ja podem enfilar-nos muntanya amunt entre prats. Passem per una collada i davant ja tenim l'inici de l'aresta (1 h 35 min). Pujada dura però evident.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat:  Un pas de IV+, encara que cal estar fort fisicament per superar la llarga caminada de pujada i baixada.

Desnivell: 185 metres.

Temps d'aproximació: 1 hora 35 minuts.

Descens: 1 hora 50 minuts.

Grau d'exposició: Baix, poc equipat però tampoc cal més.

Material: 5 cintes, tricamps o friends recomanables i reunions.

Via equipada

Roca: Calcària, de bona qualitat, però amb trams molt polida.

Orientació: Oest.

Via oberta per:  José Maria Peciña, José Arrate i Anixon Saez de Basagoitia l'any 1951encara que vam trobar un excursionista basc que ens va informar que els primers en ascendir per l'aresta, segons registre del llibre de la cima, abans ser-hi uns catalans. Ahi lo dejo. 

Per obtenir el trakc: 

Powered by Wikiloc