ARQUEOLOGIA ESCALATORIA


M'agrada escalar per les parets dels precursors de l'escalada i veure com van patir ells. Potser perquè el grau no em permet veure com pateix el jovent. Moltes d'aquestes vies avui estan mig oblidades.

Sant Llorenç de Montgai:
La Coma de Geli: Primera via oberta de la zona.
Agulla del Castell: Sols interessant.

Camarasa: Complementa l'anterior:
Jopuma al Puro: L'original amb una variant d'accés.
Agulla del Sabardó: Via normal:
Agulla de l'Encantada: Curta però amb l'encís de les primeres vies.
Agulles Bessones:
Agulla de la Pera: Història romàntica, transformada en una via esportiva.

Terradets:
Agulla de la Torta: La gran oblidada.
Paret de l'Isard: On molts vam començar a escalar.
Esperò de la paret de l'Isard. Via de la SEAM: Autèntica, mantinguda però curta.
Diagonal: Via Anglada - Guillemon: Una gran clàssica abandonada perquè no està equipada .. que si no!!

Vilanova de Meià:
Via Tàrrega: La primera que es va atrevir amb la roca dels Arcs.

La Riba:
Penya Roja: Via del Cursetista.

Montserrat:
Gorra Frigi: Via Badalona: Fent fàcil lo difícil.
Cavall Bernat: Via Normal: Imprescindible.
Elefant: Via Boy-Roca: També imprescindible
La Momieta: Via Normal. Pura lògica
La Mòmia: Via Normal
La Salamandra: Aresta Bruc per excel·lència.

Pedraforca:
Via Pany: Navegar per la gran paret.
Via Estasen: La primera escalada moderna de Catalunya.

Solsonès:
El roc punxut de Coll de Port: Genuï.

Naranjo de Bulnes:
Via del Pidal Cainejo quins collons...
Directa Hermanos Martínez, la que fa tothom, alerta pots tenir que fer cua.





Comentaris

  1. Ricard1 de maig del 2021, a les 9:00

    Benvolguts amics de “escalada per a tontos”, el meu nom es Ricard Tormo, fa ja algun tems que segueixo la vostra pagina i de fet he aprofitat alguna de les vostres ressenyes sobre tot a Montserrat, M’agrada molt la idea de la “arqueologia escalatoria” i es en aquest sentit que voldria fer-vos una proposta.
    Fa uns 40 anys vaig participar en la apertura de la via del Llamosi a la agulla gran d’Amitges, ara mateix disposo de temps i m’ha semblat que recuperar aquesta via seria molt interesant, encaixa molt be en el estil de la arqueologia escalatoria i d’aquí que he pensat que pot ser os podria interessar la idea.
    Si creieu que es una bona idea us adjunto el meu correu i telèfon per si ens poguéssim trobar i parlar-ne.
    Rebeu una salutació
    Ricard Tormo
    Tel 600414102 e.mail ricard@yt-serveis.com

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CAL FER-LA UN COP, PERÒ TAMPOC DOS: INTEGRAL SEÑOR LOPEZ

Imatge
Cal fer-la un cop, però tampoc cal fer-la dos cops – em diu en Pinto – i crec que és la millor definició d’una línea oberta en la serra de Bastets . Puja cercant els millors parets però sense una línea definida fins al Puig de Manubia  (1154 m.) amb una panoràmica excepcional sobre un caos de roques. Via poc mantinguda amb trams on anem caminant. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V+ (A0) Desnivell : 275  metres. Temps d'aproximació : 25 minuts Temps de descens : 20 minuts Grau d'exposició : Baix Material : 8 cintes exprés, i reunions. Via equipada Roca : Conglomerat Solsonès on cal anar sempre amb cura. Orientació : Sud, Via oberta per  Ayuta i Joaquin Mayo. Maig de 2023 Descripció de la via : Inici de la via que ens ajudarà a situar-nos A l’esquerra hi ha els esgraons blancs de la via ferrata Camí Vertical de la Lluna Plena per on baixarem. Damunt tenim un parabolt que ens indica l’inici de la nostra via. Coordenades UTM:31T  x=385452  y=4664087 1ª tirada (IV+ - V – IV – 25
Read more »

ESPERO DOPPELMAYR O UNA VIA BENPARIDA

Imatge
Un company en diu que Doppelmayr és la marca dels telecadires de les pistesd’esquí. Encara m’ho posa més difícil. Quins noms de posar a les vies, sembla que vulguin jugar amb la memoria dels jubiletes que tot just recordem el nostre nom. A part del nom, la via és sencillament espectacular . Exigent, per pujar el grau. Penso que són V dels d’abans. La veritat estan sota m’he acollonit i ho he deixat per un altre dia. Primer llarg - Quin morro, fer una entrada a internet sense haver fet la via…!!! - No del tot, tinc bons companys que m’han explicat detingudament la via. Deu ser la primera ressenya participativa. Es una via curta (tres llargs), però vertical, amb una roca (gneis, estranya per nosaltres: poc adherent i de poc fiar encara que és prou bona, sembla pissarra). Assegurances allunyades que cal protegir amb flotants. Ambient d’alta muntanya malgrat les pistes d’esquí que ens envolten. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (Un V dels d'abans) Desnivell : 105  metres. Temps d'a
Read more »

REGUST PIRINENC, VIA DE LUXE: A DONDE VAS JORGITO

Imatge
En començar la temporada d'estiu vam anar a la via Dame mas gasolina  en el Pas de la Casa (Andorra) i ens vam assabentar de l'apertura de la via A donde vas Jorgito i va començar el desig d'nar-hi. Com aquesta tardor està boja i encara fa calor decidim posar-nos-hi. Si la Dame mas gasolina era fantàstica, aquesta ho és encara més. Es una via meravellosa per l'entorn pirinenc i perquè recupera aquella essència dels primers escaladors: d'acabar en un cim - essència que comparteixo. Pel voltant hi ha molta paret per obrir noves línies. (Recordeu, les fotos bones són del Manel Viladrich, la resta meves). FITXA TÈCNICA : DIFICULTAT: V- DESNIVELL: 175 metres TEMPS D’APROXIMACIÓ: 1 hora 25 minuts DESCENS: 1 hora 15 minuts GRAU D’EXPOSICIÓ: Baix VIA EQUIPADA MATERIAL: 12 cintes ORIENTACIÓ: Nord VIA OBERTA PER: 12 d'octubre 2019 per R. Sirvent, J. Benet i Xavi Bonatti. Reequipada, el 26-7-23 per X. Pastor i X. Bonatti DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : 1a tirada (III - I
Read more »

PEDRAFORCA: VIA PANY

Imatge
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v
Read more »

DESCOBRIR LA VARIANT TORRI A LA GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA

Imatge
La factoria Agustí Sans ha bastit al voltant del castell de Santa Anna un conjunt de línies d'escalada, senzillament fastuós. Tot va començar amb la via la Gran Diagonal  (V+)que és la línia bàsica i prou coneguda però l'equip de l'Agustí Sans obren variants de sortida com la via Nau k (V+), Diedre del Bekari  (V), i més enllà l' Espero del Salla Gran  (V/V+). Hi ha altres vies però de grau superior per nosaltres ( la  Maxicoxis , la  Mariadria  i la  Yotube  (no sé si he escrit els noms bé)). La nostra fita d'avui ha estat la via Torri que - ja us aviso - ens ha agradat molt. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (Pas de V+ en començar la Gran Diagonal) Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 15 minuts Grau d'exposició : Baix Material : 8 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcària de qualitat.  Orientació : Sud, encara que a la part inferior no toca el sol. Via oberta  per Agustí Sans amb la col·laboració d'Esth
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

Imatge
  Com arribar-hi ?  Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu
Read more »

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca
Read more »

VIA ESTASEN AL PEDRAFORCA: TORNAR ALS ORIGENS

Imatge
En Ramon en el flanqueig Tornar als origens. Diuen que la victòria d'Estasen sobre la paret Nord del Pedraforca per allà l'any 1928 es pot considerar la primera escalada catalana. La via es lògica. Sempre amunt i buscant els punts febles de la muntanya. Se la tenia ben estudiada, especialment en el famós flanqueig. Diria que hi ha dues parts molt marcades d'escalada: Fins el flanqueig i fins al cim. En el primer escalareu, en el segon, grimpareu i ja us podeu treure els peus de gat. Ens feia molt il·lusió la via doncs ja havíem tingut una "porra" a peu de via. Malgrat que la meteo ens deia que faria bon temps ens vam trobar un dia de boira, però amb una mica de compte, és pot seguir la via ja que hi ha un grapat de fletxes verdes. Atenció !!! al final indiquen una variant que és més difícil que tota la via. Descripció de la via : La via comença abans de la via... aclaris-te ... si abans de començar us tocarà fer un dels passos més difícils de la via. Heu d
Read more »

CRESTA NORD-EST DEL GRA DE FAJOL

Imatge
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca
Read more »