Passa al contingut principal

ARQUEOLOGIA ESCALATORIA


M'agrada escalar per les parets dels precursors de l'escalada i veure com van patir ells. Potser perquè el grau no em permet veure com pateix el jovent. Moltes d'aquestes vies avui estan mig oblidades.

Sant Llorenç de Montgai:
La Coma de Geli: Primera via oberta de la zona.
Agulla del Castell: Sols interessant.

Camarasa: Complementa l'anterior:
Jopuma al Puro: L'original amb una variant d'accés.
Agulla del Sabardó: Via normal:
Agulla de l'Encantada: Curta però amb l'encís de les primeres vies.
Agulles Bessones:
Agulla de la Pera: Història romàntica, transformada en una via esportiva.

Terradets:
Agulla de la Torta: La gran oblidada.
Paret de l'Isard: On molts vam començar a escalar.
Esperò de la paret de l'Isard. Via de la SEAM: Autèntica, mantinguda però curta.
Diagonal: Via Anglada - Guillemon: Una gran clàssica abandonada perquè no està equipada .. que si no!!

Vilanova de Meià:
Via Tàrrega: La primera que es va atrevir amb la roca dels Arcs.

La Riba:
Penya Roja: Via del Cursetista.

Montserrat:
Gorra Frigi: Via Badalona: Fent fàcil lo difícil.
Cavall Bernat: Via Normal: Imprescindible.
Elefant: Via Boy-Roca: També imprescindible
La Momieta: Via Normal. Pura lògica
La Mòmia: Via Normal
La Salamandra: Aresta Bruc per excel·lència.

Pedraforca:
Via Pany: Navegar per la gran paret.
Via Estasen: La primera escalada moderna de Catalunya.

Solsonès:
El roc punxut de Coll de Port: Genuï.

Naranjo de Bulnes:
Via del Pidal Cainejo quins collons...
Directa Hermanos Martínez, la que fa tothom, alerta pots tenir que fer cua.





Comentaris

  1. Benvolguts amics de “escalada per a tontos”, el meu nom es Ricard Tormo, fa ja algun tems que segueixo la vostra pagina i de fet he aprofitat alguna de les vostres ressenyes sobre tot a Montserrat, M’agrada molt la idea de la “arqueologia escalatoria” i es en aquest sentit que voldria fer-vos una proposta.
    Fa uns 40 anys vaig participar en la apertura de la via del Llamosi a la agulla gran d’Amitges, ara mateix disposo de temps i m’ha semblat que recuperar aquesta via seria molt interesant, encaixa molt be en el estil de la arqueologia escalatoria i d’aquí que he pensat que pot ser os podria interessar la idea.
    Si creieu que es una bona idea us adjunto el meu correu i telèfon per si ens poguéssim trobar i parlar-ne.
    Rebeu una salutació
    Ricard Tormo
    Tel 600414102 e.mail ricard@yt-serveis.com

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q