ESCALADA PER A TONTOS

"Love Climbing" és un terme novet que ha aparegut per designar escalades amb tranquil·litat, amb la persona estimada doncs saps que fruirà i no patirà gaire (queda millor que dir que és una via per iniciació quan fa massa anys que mal escalem). Doncs, aquí tenim una via nova que respon molt bé als criteris de Love Climbing , encara que el criteri de tranquil·litat no es compleix gaire. Aquest diumenge quatre colles estaven a la paret. I les vies d'escalada esportiva estaven farcides de cordades i gent que passava caminant i ens mirava entre embadalits i xafarders. Opinareu el que vulgueu però els aperturistes s'ho han currat de valent doncs hi ha molta feina feta, traient còdols, serrant arbres i posant un fotimer de parabolts. Hi ha un excés de ferro, però tranquils, salteu els que vulgueu, principalment per evitar el fregament de les cordes. El lloc és idíl·lic pels dies d'hivern i l'entorn és força agradable encara que potser en estar tan a prop del san

Hi ha dies que quan arribes a casa penses que tot ha anat redó. Aquesta és la sensació que he tingut avui. He escalat sense patiment el que considero el meu grau, el dia perfecte, els companys immillorables ... Malanyeu és una paret d'hivern. Cal anar quan a les comarques interiors hi ha la boira. El sol dona a la roca i escalfa l'ambient. L'altre dia vam anar a fer la Montse Curtó  i em va agradar però... avui l'Aina m'ha meravellat, segurament ha estat el dia doncs el company em diu que no hi ha tanta diferència. Ja veieu un via per fruir... Pels que no coneixeu la roca de Malanyeu és un altre plaer. Hi ha trams on hi ha uns forats on et sobra presa. Més amunt, la paret es posa més seria. Un altre plaer és que cadascun dels llargs són diferents als anteriors amb un regust ben especial. Altres vies a Malanyeu:  Via  Estat de gràcia ,  - Via  Montse Curto    - Via  Doraemon  - Via Francesc Sunyol DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Al peu de la via trobareu escrit amb reto

La Nou és un llogarret del Berguedà amagat per la boscúria de pins. Dels arbres sobresurten unes curioses formacions rocoses que semblen unes ones marítimes. Aquestes ones metafòriques són les Agudes, la Gran i la Petita, encara que més amunt hi ha altres formacions de les que desconec el nom. La via del Quico és una valent proposta que puja des de la part més baixa de l’Aguda Gran fins al seu cim. Hi ha passos exigents – almenys per a mi – però es poden fer en A0, o amb alguns passos d’estreps - si sou uns puristes no cal que els agafeu tots però no us perdeu l’ocasió d’escalar-la. Gràcies als equipadors per permetre’ns descobrir aquesta bella raconada. Descripció de la via : 1a tirada (IV- V – V+ - V – 30 metres – 12 parabolts): Ens trobem en el punt més baix de la paret de l’Aguda Gran. Veiem fins a tres parabolts, pugem per una rampa que ens duu al primer pas de V. Després un tram més portador fins situar-nos de nou en un mur que ens obliga a passar el primer pas de V+

Em diu en Toni Vilaseca: - I si anem a Malanyeu? Se m'obren els ulls ... doncs la veritat que en tenia ganes doncs tothom en parlava i jo sóc batxiller de mena. Els companys de casa (Lleida) no hi volen anar perquè diuen que cau lluny, la veritat és que estàs una hora i mitja fins a Berga i tot per autovia. És curiós un cingle tan petit i tant ple de vies. Quant estàs allí ho comprens perfectament: Té una roca que enamora. És una calcària  farcida de forats. La dificultat augmenta a nivell que la paret es posa dreta. Si mireu les fotos no són gaire boniques perquè aquests forats que us parlava estan ocupats també per trams de vegetació i no formen una gran paret. Plaer garantit. Una mica em recorda Alòs de Balaguer amb tirades com Canto per soleares i similars. En conclusió, és la primera vegada que hi vaig però no crec que sigui la darrera doncs m'ha agradat. Una de les vies més clàssica és la dedicada a la Montse Curto que és la fita que ens hem proposat pujar avui. Alt

La cresta del Mercadal constitueix una escalada d'escola del Berguedà que en començar tothom fa. Només són dos llargs i quan arribes dalt tens la sensació que ja estàs calent per continuar amunt però l'agulla ja s'ha acabat. Home, si vols pots anar a fer Mercadal Superior però això ja té  més nivell. Els dos llargs estan separats per trams que vas caminant i estrictament parlant fas quatre llarguets. Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No em va desagradar però me l'esperava més gran. Atenció cal escalar dolçament doncs hi ha pedres que volen marxar de la paret. Cal anar amb cura. La mateixa corda va tirant pedres... Descripció de la via : Ens situem en la base de l'agulla i veiem que hi ha una recula de vies d'esportiva que tirem amunt. 1a tirada (IV - III - 30 metres - 8 parabolts): En lloc de pujar per l'extrem de més a l'esquerra (III) ho fem per la primera via d'esportiva (IV). A la tercera xapa ens posem a la cresta estrict

MAPA: PRIMER TRAM DE LA CRESTA DE PEGUERA: En Caracremada fou el darrer maquí català. Morí assassinat per la guardia civil a la Creu de Perelló de Balsareny. En els darrers anys de la seva vida es dedicà a entrar i sortir de França volant torres de la llum per desestabilitzar el règim franquista. En Ramon Vila, en Caracremada, va nàixer en el petit llogarret de Peguera entre la muntanya d’Encija i els Rasos de Peguera. Una meravellosa raconada per on va fer els seus primers passos en una família molt humit. De ben segur que va pujar pel serrat de les Eres que és el nostre objectiu. El nom de cresta de Peguera potser li ve una mica gran ja que només hi ha dos passos que requereixen anar encordats i dels tres rapels que hi ha dos es poden destrepar amb relativa comodita. Segurament el nom de cresta de Peguera és un xic pretenció s. Descripció de la via: Cal diferenciar clarament dos trams: Primerament anem pujant per la carena grimpant per roques amb passos de poca dificultat.