diumenge, 24 de maig de 2009

MAQUIS PER LA CRESTA DE PEGUERA


MAPA:
PRIMER TRAM DE LA CRESTA DE PEGUERA:

En Caracremada fou el darrer maquí català. Morí assassinat per la guardia civil a la Creu de Perelló de Balsareny. En els darrers anys de la seva vida es dedicà a entrar i sortir de França volant torres de la llum per desestabilitzar el règim franquista. En Ramon Vila, en Caracremada, va nàixer en el petit llogarret de Peguera entre la muntanya d’Encija i els Rasos de Peguera. Una meravellosa raconada per on va fer els seus primers passos en una família molt humit. De ben segur que va pujar pel serrat de les Eres que és el nostre objectiu. El nom de cresta de Peguera potser li ve una mica gran ja que només hi ha dos passos que requereixen anar encordats i dels tres rapels que hi ha dos es poden destrepar amb relativa comodita. Segurament el nom de cresta de Peguera és un xic pretenciós.
Descripció de la via:
Cal diferenciar clarament dos trams: Primerament anem pujant per la carena grimpant per roques amb passos de poca dificultat. Cal jugar a anar per la part alta de les roques per agafar equilibri i cercar sensacions agradables. Les dificultats es poden en bona part contornejar però creiem que cal entretenir-nos en aquests passos de II.

El segon tram transcorre per unes agulles que s’escampen en una petita raconada. Arribem a un ràpel d’uns 10 metres que es pot fàcilment destrepar. Anem pujant pels blocs sense gaire dificultat (II sup) però la baixada sempre és una mica més exposada.
Poc després ens situem en una esplanada amb boixos on anem a buscar una canal estreta on hi ha dos químics que asseguren aquest pas de IV d’uns 6 metres. La roca està una mica “sobada” per la gent. Superem per l’esquerra una agulla que podem pujar (3 metres) però cal tenir present que la roca no es gaire de fiar i la baixada és força compromesa.. En els passos clau de la cresta la roca és molt bona però la resta no ofereix tanta seguretat.

Anem superant agulles fins arribar al segon ràpel (15 metres) que també podem destrepar. Arribem a una bretxa on podem abandonar per l’esquerra. Potser és el lloc adient per posar-nos els peus de gat. Cal anar a la dreta per passar arran d’un pins i superar un bloc. A l’esquerra hi ha 2 químics – no són dos nois que estudien química – per assegurar la pujada per una escletxa que esdevé el pas més tècnic de tota la travessa (IV +). Cal remuntar-la amb algun pas d’escastament. Tirem amunt fins sortir a la carena (tram descompost) fins arribar al tercer ràpel (22 metres) que ens deixa en una catifa herbosa;
també podem baixar del ràpel per la dreta (uns 10 metres) i anar a cercar una bretxa. Ascendim un parell de metres i trobem una altra instal·lació de ràpel i baixar uns altres 10 metres. Tots les instal·lacions de ràpel estan formades per dues anelles i químics.
Retorn de la via:
Arribem a un prat d’herba i iniciem el camí cap a Peguera. Cal baixar una canal entre boixos i arribar a un prat ampli que ens permet arribar sense complicacions al llogarret de Peguera (30 minuts).
Accés:Prenem la carretera C-16 (eix del Llobregat) en direcció a Guardiola de Bergadà. Un cop hem superat la central tèrmica de Cercs agafem un trencall a l’esquerra cap al poble de Fígols (BV-4025). En el km. 13 trobem un ramal de davalla a mà esquerra cap al llogarret de Peguera (cartell).
En el km 1 del camí de terra trobem un revolt a la dreta – recte surt al camí de Cercs. És el millor lloc per deixar el cotxe ja que després de la font de cal Coix el camí de terra esdevé molt pendent i amb el ferm en mal estat. Camineu una mica.


ATENCIÓ: A la carretera trobem molts indicadors cap als Rasos de Peguera però hi ha un tram que no està asfaltat i esdevé un perillós parany pels vehicles sens tracció a les 4 rodes. Sembla com si un mecànic de Berga es volgués guanyar el sou enganyant als cotxes normals perquè es posin per allí i es facin malbé (i no va de broma).
Aproximació:12 min Arribem a l’antic cementiri de Peguera (1612 m।) i ens dirigim cap al poble arrecerat al peu dels cingles del Roc del Castell de Peguera. La majoria de les cases estan tristament ensulsades. Darrera del poble hi ha una petita barrancada per on puja el senderó al castell (marques vermelles), passem per la vora una antiga font Al peu del roc de Peguera vàrem veure unes cabanes que podrien correspondre a caus per amagar patates. Des d’aquí veiem ja la cresta de les Eres que és el nostre objectiu per on transcorre l’anomenda Cresta de Peguera. Ens dirigim cap a un collet on davalla l’aresta (25 min). Ens podem incorporar més amunt escurçant el recorregut, trescant entre boixos.

Dades tècniques:
Dificultat: III. Una escletxa amb empotrament de IV sup i una canal de IV
Primera ascenció: Javier Aznar i Eustaquio Garrido a l’agost de 2004. Equipament Fernando Claramonte (juny 2005).
La protecció de la via i els ràpels estan ben equipats amb dos químics amb cadena i argolla.
Material: Cintes expres (mínim 2), cintes llargues, alguns fisures petits, friends. Corda de 50 metres si es fa el ràpel llarg però només de 30 metres si es fan els dos curts finals.

टेम्प्स्दe durada: 2 hores.
Si voleu veure les fotos de la sortida:



Mireu també aquest video ben interessant que hem trobat:



Com l’excursió és molt curta recomanem pujar al ROC DEL CASTELL DE PEGURA.
En retornar al poble ens dirigim cap als caus de patates i pugem per una canal (entre boix) amb algun pas de II. En haver guanyat alçada anem a buscar una aresta desproveïda de vegetació. Anem trescant pels passos més interessants. Abans del cim ens dirigim vers un bloc no obligat amb un pas de II + i fem el cim (1703 m) que assolirem en uns 12 minuts. Per baixar agafem un corriol que primer es dirigeix en direcció contraria per retornar al caus de patates (20 minuts). Les restes del castell són minses – un mur de pedra – però va bé per estirar les cames i tenir una visió diferent.


Igualment aprofiteu per anar a veure les petjades de dinosaures de Fumanya que hi ha als pocs metres de la carretera de Vallcebre en la coll de la Creu de Fumanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada