ESCALADA PER A TONTOS

Decidim pujar al Pirineu i la zona triada és Cerler, i més concretament, l'Ampriu on hi ha diverses zones de vies equipades. Volíem fer molta cosa però al final només podem fer la via Xanadú a les Palestras, un altre dia haurem de tornar a completar els nostres somnis. Aquí en el blog podeu trobar altres vies per complementar Xanadú: Felipe el hermoso , De punta a punta i No te tires que has cristales . Primer hem de passar per les vies d'esportiva que hi ha a la base de les Palestras que està farcida de vies que van equipar els militars. N'hi ha de tots els nivells. Pugem per la dreta fins una gran fissura que hi ha a l'esquerra (on surten les vies de sota dels militars però no s'enllaça) i llavors ja esteu al lio. Resulta que hi ha un munt de vies quan vosaltres us pensaveu que només pujaven dues. No els militars han obert més línies i això us complica molt localitzar-les. Penseu que la línia que trieu puja per una placa meravellosa que us durà a un cable per

5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu

Escalar a Anayet constitueix una autèntica aventura d'alta muntanya. La via està equipada. El brillo de les xapes és total però la veritat que no li trau l'encant de l'ascensió a una gran muntanya on podem contemplar un paisatge impressionant amb uns tons rogents i verds superbs. Comencem per dir que Anayet és la resta d'un antic volcà. Més concretament, és la xemeneia d'aquest gran volcà per aquest motiu té una roca tan diferent. Sols per això ja caldria anar-hi... Si encara no esteu motivats sols us puc dir que està equipada pel grup Sendero limite que són alguna cosa més que garantia absoluta. Ara també dir-vos que per arribar a peu de via caldrà patejar, però per fruir s'ha de patir... Via molt recomanable. Descripció de la via : 1a tirada (IV+ - V- - IV+ - 40 metres): La via comença exactament en el punt on s'uneix la roca de color gris - que és genericament per on pujarem - i la roca de color rogent que queda a la dreta. Durant tota la via hi

Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca

El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de tots els cantons. De fet es tracta d'una xemeneia d'un antic volcà amb una roca excepcional bella. Des de feia temps tenia ganes de pujar-hi per la cara nord. És una via senzilla. Diria que ni es tracta d'una via d'escalada sinó una ascensió d'aventura amb passos on cal grimpar. Nosaltres no vam fer anar la corda ni els peus de gat encara que els duem. Cal navegar i buscar els passos encara que hi ha llocs on hi ha una munió de fites però també hi ha racons on no trobes res. És en aquests darrers on et faria falta les indicacions. Nosaltres protàvem un GPS amb el track i en alguns moments ens va anar molt bé mirar-ho. L'ambient és màxim i ideal per una amenaça d'onada de calor. Descripció de l'itinerari :   Des de l'aparcament (1709 m.) prenem una pista a mà esquerra prohibida al transit per on anem a buscar el riu que travessem i pugem per dreceres. Passem per la vora d'una cabana d

Ara amb la calor no hi ha com escalar al Pirineu. A l'Ampriu de Cerler hi ha un racó ideal per anar a moure'ns encara que els guies de Benasc molt cops ens porten clients a jugar per les zones d'escalada esportiva. Són vies de la factoria Luichy ( Felipe, el Hermoso - No te tires que hay cristales ). Avui la nostra fita és la via De punta a punta que exigeix fer un llarg flanqueig per damunt d'un sostre (i a mi que no m'agraden els flanqueigs ...). És una escalada de placa, meravellós, on diem que no cal mirar les preses de mà perquè no n'hi ha i el que has de fer es pensar en les preses de peus. FITXA TÈCNICA :  Dificultat: V+ Desnivell: 200  metres. Temps d'aproximació: 20 minuts. Temps de descens: 30 minuts. Grau d'exposició: Baix Roca: Granet, que enamora. Via equipada. Material: 13 cintes i reunions. Orientació: Oest,  Via oberta per: Luís Alonso i Carlos Carrecedo a l'octubre 2001. Descripció de la via : Inici de la via 1r llar

Ja ha arribat la "caloret" i hem de pujar a Pirineu. Avui hem decidit anar a la presa de Cavallers. Avall ens avisen que l'aparcament està saturat i no podrem aparcar. Que d'aquí una estona vindran els mossos d'esquadra a multar els cotxes que estan per la vora de la carretera. Aparquem en un camí lateral. Mentre pugem veiem que hi ha molts espais que estan mal aprofitats. En lloc d'amenaçar-nos podria haver distribuit millor els espais des de dalt i anar baixant. Menys amenaces i més eficiència. A la gent li agrada anar a la muntanya, com abans anava a la platja... estem de moda!!! però fa 45 anys que jo ja passejava per aquí perquè ara comencin amb prohibicions i multes. Bé, anem a la feina. La via en qüestió és una passada d'adherència total. Aprens a estimar les rugositats del granet. Tota la via puja per una placa tombada on no hi ha preses com les entenem Del llibre Roca caliente en los Pirineos, vol II habitualment. Aquí hi ha cigronets, mu