ESCALADA PER A TONTOS

Ahir vam anar a fer d'inspectors d'obres. En Joan "Pinto" Linares és qui més vies a obert a Alòs de Balaguer, i més concretament, al Serrat del Poll. Correcció: és el segon perquè em deixava al Pep Pueyo, però ell juga en la lliga dels superherois. Així que el vaig agafar per anar a veure una via que passa per la vora de la seva meravellosa Canto per soleares . Volia saber que n'opinava i passar una bona estona escalant amb un bon amic. L'altre dia vam fer la via Matagalls  i llavors quan vaig veure que era la primera part d'un projecte una mica estrany. Resulta que els tres llarg que vam ser era una part de la via doncs llavors vas caminant al mur del Canto per Soleares i fas una tirada que correspon al llarg de la Mola. Baixes i llavors vas a fer el llarg de la via del costat que es diu Montserrat. Raro, raro és però para gustos los colores. No patiu al peu de totes les tirades - menys la tercera - posa MMM per indicar que esteu en la via correcta. Al

Dimecres vaig anar a fer la via Sordones Mon Guef  i el divendres em proposen anar a fer una petita col·lectiva un altre cop a Alòs de Balaguer. No puc dir que no. Aquest cop farem la via Matagalls. Una via curta (3 llargs) i de grau fàcil (V) però la principal dificultat és que les assegurances estan una mica lluny encara que es poden protegir amb facilitat. Encara que com anava amb "manolos" van passar de posar res a la paret del que havia posat. Ens acompanyarà en Amadeu Ribes que fa 25 anys que no escala i se'n sortirà amb força facilitat del repte. Descripció de la via : 1ra tirada (IV+ - V - 40 metres - 2 parabolts - 2 ponts de roca i tres savines): Segurament és el llarg menys interessant de la via però és prou alegre. Al peu de la via podem veure tres MMM que indiquen l'inici. Pugem recte amunt per un mur envoltat de vegetació. Encara hi ha terra per les preses, a veure si plou. Els dos parabolts es troben posats en dos petits sostres. El primer s'

De fet ja havien fet el primer llarg de l'Olga Frontera però un dia van tornar per fer-la i ja els hi havien pispat. No havia mala intenció sinó que era una línea molt lògica. Així que van decidir fer la segona línea lògica de la paret: Sordenes Mon Guef que li van dedicar a un bon amic escalador de les Terres de Lleida és el Joan Esquer. Això m'ho explica en Joan Linares, en Pinto que és que millor coneix aquesta zona. Avui tinc la sort d'anar a fer la via amb ell. Feia dies que li anava darrera insistint perquè em portes i avui ha estat el dia ideal. No havia ningú a la paret i hem anat a la tarda, ni calor ni fred, teníem por que ens agafem la nit però hem tingut temps de sobres. Descripció de la via : Ens situem a l'esquerra de la via Lo Nick Gall - Lastir . De fet la paret es veu una mica ja ratllada pel pas dels escaladors. Cal situar bé la via des de l'aparcament doncs hi ha moltes vies. A peu de via observem picat a la roca una fletxa i una vulva femen

Recordo quan vaig fer la via Canto por Soleares vaig al·lucinar amb el darrer llarg, magistral. Més tard vaig fer la via Lo Nick Lastir i vaig fliplar amb els dos darrers llargs. Avui he anat a fer la via Tato Cao lo gall i aquesta ja té tres llargs genials. Segurament quan n'aniré fent més aniré canviant els gustos, però avui em quedo amb la Tato. És una via dedicada pels Galls (Grup Ascaladors de Lleida) al Jordi Gàzquez, el Tato. He anat amb el Sergi Rosell, un dels aperturistes. Ara vigileu que ja comença a fer calor i potser haurem de deixar d'anar per aquestes contrades fins a la tador. De fet pujarem pels tres primers llargs de la via de Sueño Vertical que ens mena a una balconada amb un grapat de vies d'escalada on hem triat la de lo Tato. En aquest embut em trobat altres cordades. Descripció de la via : 1ra tirada (V+ - IV - V - 35 metres - 3 parabolts i una sabina): Ens trobem davant d'un mur prou exigent d'entrada (V+) on hi ha un parabolt protec

Quant vaig fer la via Canto per soleares  vaig dir que allò era un orgasme escalatori, avui he fet la Via de la Prostitució, que aquell dia vam deixar perquè dels plats bons cal saber-ne dossificar-se. Només puc dir que és la germana gran i he fruit més que amb la petita (perdoneu els comentaris sexistes però quan un està amb l'ego pujat només pot dir això). He anat amb el Juan Linares "Pinto", un dels aperturistes del sector de la zona i he xalat com mai. Vam quedar que com havien pujat per la Canto per soleares ara ho podríem fer aprofitant el primer llarg de Sordenes Mongef i així ho fèiem més variant. Crec que ha estat un encert enllaça d'aquesta forma les dues vies. Malgrat que ja fa calor havia una munió de cordades pujant per les vies del Castellar d'Alós de Balaguer. Els més puritants us escandalitzareu pel nom de la via... doncs espereu-vos al final que us explicaré el nom de la via. Descripció de la via : El primer llarg és el de la via Sordenes

¿Què deu tenir una via perquè quan encara no ha passat dos mesos tothom en parli? ¿Perquè els bolgs que segueixes ja hi han estat? I, a més - cosa estranya en el món de l'escalada - : Tothom en diu meravelles. En Mamerto frisava per descobrir el misteri i la colla del Dimecres ens hi vam deixar arrossegar. Val a dir que la tarda se'ns va fer curta i vam acabar de nit. Vam rapelar a les fosques i vam baixar per la tartera a cegues. Una aventura que tothom ha de viure alguna vegada per recordar que no hem d'oblidar mai el frontal. Erem 4 i només en duiem 2. La resposta del misteri és que és una via rodona. Amb llargs de pel·lícula. Alerta els caps de setmana que pot estar plena de cordades ja que Alós de Balaguer està de moda. La colla del GALL (Grup d'Ascaladors de Lleida) estan obrint vies a dojo. Encara ens faltaran dies per fer-les totes!!! Descripció de la via : A la paret hi ha pintat en negre LO NIK GALL - LASTIR. Ideal per localitzar les vies a la paret

 Aquest dimecres a la tarda en Pinto em porta a la via Canto por soleares a la zona d'Alós de Balaguer. Ja havia fet la via Minyons de Terrassa i la més coneguda Olga Frontera. La via d'avui té per finalitat arribar dignament a una placa que es veu des del mateix aparcament i perdoneu per l'expressió però és orgasmàtica. Quan l'anava pujant en Pinto em deia: - Què et sembla? Què et sembla? i jo li responia: - Ja t'ho diré quan arribi dalt... - però que et sembla? Quan arribo a la reunió li dic: - EL MILLOR LLARG AMB PLACA QUE HE FET A LA MEVA VIDA!!! I no vaig exagerar. Anem a pams. Ressenya original Descripció de la via : 1ra tirada (IV - 55 m. - 3 parabolts): A l'inici hi ha picat a la roca una rodona i una fletxa. Veiem el primer parabolt, mig amagat. NO hi ha com anar amb un dels aperturistes per trobar les coses. Hi ha una mica d'herba però és un llarg agradable ideal per començar. Sortim a una feixa herbosa i fem la reunió en un arbre en la