dimecres, 19 d’abril de 2017

SORDENES MON GUEF, UNA DE LES PRIMERES AL SERRAT DEL POLL

De fet ja havien fet el primer llarg de l'Olga Frontera però un dia van tornar per fer-la i ja els hi havien pispat. No havia mala intenció sinó que era una línea molt lògica. Així que van decidir fer la segona línea lògica de la paret: Sordenes Mon Guef que li van dedicar a un bon amic escalador de les Terres de Lleida és el Joan Esquer. Això m'ho explica en Joan Linares, en Pinto que és que millor coneix aquesta zona.
Avui tinc la sort d'anar a fer la via amb ell. Feia dies que li anava darrera insistint perquè em portes i avui ha estat el dia ideal. No havia ningú a la paret i hem anat a la tarda, ni calor ni fred, teníem por que ens agafem la nit però hem tingut temps de sobres.
Descripció de la via:
Ens situem a l'esquerra de la via Lo Nick Gall - Lastir. De fet la paret es veu una mica ja ratllada pel pas dels escaladors. Cal situar bé la via des de l'aparcament doncs hi ha moltes vies. A peu de via observem picat a la roca una fletxa i una vulva femenina que més bé sembla un ull vertical.
Descripció de la via:
1ra tirada:+ (IV+ - V- - IV - 55 metres - 4 parabolts i dos claus):
 Pugem pel mur. Als costats hi ha vegetació però la via està ben neta. Les assegurances estan allunyades pero és pot protegir amb relativa comoditat doncs hi ha força fissures. No hi ha com anar amb l'aparturista que més que posar friends el que fa és casi tirar-los i se li posen sols.
Quan arribem al primer parabolt hi ha un paset de V- per a mi. Poc després la dificultat va desminuint.
Inicialment als 30 metres es feia una reunió que actualment queda com a excepcional on trobem dos espits. Nosaltres tirem cap amunt doncs la dificultat no és excessiva (IV). Ens trobem amb la via de Lo Nick que puja per la dreta. Fem la reunió en el mateix lloc. Si la reunió està ocupada podem fer-la en una savina. Alguna vegada ens ha passat doncs són vies que es van molt.
2na tirada (III - III+ - 45 metres - 1 parabolt): Tercera tirada si heu fet la reunió opcional però recomanem fer-ho en un sol llarg.
Ara estem en llarg de transició en el que no podem demar-hi gaire cosa. És un llarg que, en bona part, és comú amb la via de Lo Nick.
Sortim per l'esquerra i anem a xapar a un parabolt que ens ajuda a orientar-nos. Pugem per uns blocs sense dificultat remarcable (III). Arribem a un muret que ens fa concentrar-nos una mica més (III+) doncs hem de protegir el pas. Ara ens toca anar caminant fins la paret del davant. Atenció, trobem una savina gran i darrera hi ha la reunió de la via Lo Nick. Nosaltres encara hem de tirar uns 12 metres amunt on trobem la reuniño. Per orientar-nos trobem una fletxa i una S G que ens encara amunt doncs Lo Nick ens deixa i se'n va per la dreta.
3ra tirada (V  - IV+ - 30 metres - 4 parabolts i un pont de roca): Estem en la tirada estrella de la via. Podem dir que l'encant de les vies a Alòs - al Serrat del Poll - són aquestes plaques fissurades que són una meravella. Canto per soleares, El dia de la prostitució, Lo Nick Gall Lastir, Lo Tato cao lo Gall i l'Olga Frontera.  Ves si en teniu per triar!!! I ara podeu afegir Sordenes Mon Guef...
És una placa meravellosa. Des d'abaix no es veuen gaires preses però a mesura que aneu pujant van apareixen les justes. Tirem amb una tendència a l'esquerra. Dalt el mur es converteix amb una mena d'esperò (IV+). No m'importaria rapelar-lo i tornar-lo a fer doncs són llargs on em trobo molt bé ja que abans de començar em fan respecte però després xalo com un crio.
4rta tirada (IV - IV+ - IV - 30 metres - 1 parabolt i un clau): Ara l'escalada canvia totalment doncs em recorda molt que estiguessim escalant per una cresta del Pirineu doncs anem per una mena de cresta fàcil i a protegir majoritàriament. Probem algun ressalt que ens exigeix posar-hi cura (IV+). A partir d'ara la roca no es tan bona, i malgrat que la via ha estat sanejada i molt repetida, sempre hi ha una pedra que es mou i us pot donar un disgust.
5na tirada (IV - IV+ - 30 metres - 2 parabolts): Continuem tirant amunt per un terreny d'aventura, pura i dura, poques proteccions però de fàcil protecció. Al final trobem un mur on ens hem d'esforçar una mica. Per la dreta ve la via Lo Nick Gall.
Nosaltres vam deixar aquí la via doncs estrictament queda uns quants metres fins sortir a la carena principal del Serrat del Poll i muntar els 2 rapels per l'altre costat, però avui volem des d'aquesta tirada conjunta amb Lo Nick Gall fer un parell de rapels de 50 i 40 metres que ens planten al peu de la tercera reunió de Lo Nick Gall i baixar caminant. És molt més curt que donar el tomb per darrera.
Hem baixat prou bé però hi ha algun arbust així que hem decidit que un altre dimecres quedarem per netejar aquests rapels.
Descens:
Sense comptar els rapels cal seguir un corriol cap a la dreta, baixant, que passa per sota del mur estrella del Canto per Soleares i seguim el senderó amb un parell de passos equipats amb cadenes fins arribar a la pista on hem deixat el cotxe. 12 minuts.
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.

Accés:
Observem detingudament la foto de situació de la paret i seguim un corriol que ens duu fins al peu de la via on veiem una fletxa i una vulva (que sembla un ull invers) on comença la via. Uns 5 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V

Desnivell: 190 metres. 

Temps d'aproximació: 5 min.
Clau original de la primera ascensió
Temps de descens: 12 min.
Grau d'exposició: Mig - baix. És de bon protegir.

Via semi equipada.
Material: friends, cintes i reunions. 
Roca: Calcària, de bona qualitat encara que en els trams superiors, malgrat la neteja i el pas de les cordades encara hi ha algun bloc que us pot donar un disgust.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calurós i els hiverns amb boira.

Via oberta per: Joan Linares (Pinto) i Pep Pueyo. Reequipada pel mateix Pinto.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada