dissabte, 22 d’abril de 2017

MÉS ALOS DE BALAGUER: VIA MATAGALLS

Dimecres vaig anar a fer la via Sordones Mon Guef i el divendres em proposen anar a fer una petita col·lectiva un altre cop a Alòs de Balaguer. No puc dir que no. Aquest cop farem la via Matagalls. Una via curta (3 llargs) i de grau fàcil (V) però la principal dificultat és que les assegurances estan una mica lluny encara que es poden protegir amb facilitat. Encara que com anava amb "manolos" van passar de posar res a la paret del que havia posat.
Ens acompanyarà en Amadeu Ribes que fa 25 anys que no escala i se'n sortirà amb força facilitat del repte.
Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - V - 40 metres - 2 parabolts - 2 ponts de roca i tres savines): Segurament és el llarg menys interessant de la via però és prou alegre. Al peu de la via podem veure tres MMM que indiquen l'inici.

Pugem recte amunt per un mur envoltat de vegetació. Encara hi ha terra per les preses, a veure si plou. Els dos parabolts es troben posats en dos petits sostres. El primer s'evita per l'esquerra molt bé i l'altre es pot superar al recte però també es pot trampejar millor per la dreta.
Sortim de la paret i ens cal caminar uns 10 metres fins arribar a un arbre on muntem la segona reunió. (Atenció ens vam "colar" i la segona tirada la vam fer pujant per Canto per soleares. Dalt ens vam tornar a posar a al via).
2na tirada (V - 40 metres - 4 parabolts): Personalment hem va agradar molt aquest llarg que puja per una placa amb un petit diedre. Cal anar amb cura doncs hi ha alguna roca de l'esquerra que sembla que és millor no tocar. A la part de dalt les assegurancs semblen més escasses però amb paciència van apareixent. Escalem un mur que en duu a la segona reunió. Ens desplacem també ara 10 metres per arribar a la següent reunió que puntem amb un parabolt i un pont de roca.
Hi ha una via que puja per l'esquerra de la que no tinc ni idea, crec que encada no deu d'estar acabada.
3ra tirada (IV+ - V - IV - 40 metres - 4 ponts de roca i un arbust): Escalem un muret i ens situem sota d'un diedre que li dona un toc diferent a l'escalada. Hi ha un cordino a la base del diedre però en la resta no hi ha cap assegurança fixa. Crec que caldria posar-hi un parabolt per anar amb seguretat encara que segurament també es pot posar un friend gran a l'esquerra. Escalada entretinguda. Sortim a al carena del serrat del Poll per on puja la via Minyons de Terrassa.
Descens:
Anem uns 10 metres a la dreta per l'aresta i agafem un camí descendent. que primer supera un contrafot. Ens situem sota de la paret del Canto de Soleares i de la Prostitució. M'adono que hi ha més vies. Quan estic preparant-me aquesta entrada a internet m'adono que les tres MMM corresponen a la Matagalls que hem fet avui la Mola i Montserrat que són les dues línies que han obert a l'esquerra del Canto per Soleares. Si ho arribem a saber les hagussim fet...Anem baixant pel camí on trobem dos trams de cadena fins sortir a la pista (15 minuts).
Escalant a Sordenes Mon Guef
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.

Accés:
La pista continua per un ampli sender que seguim fins siturar-nos a tocar de paret. Agafem un corriol i cerquem al peu de la via les MMM. A la dreta tenim una fletxa de la via de Canto por Soleares. 3 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V

Desnivell: 120 metres. 

Temps d'aproximació: e min.
Temps de descens: 15 min.
Grau d'exposició: Mig - baix. 

Via semi equipada, encara que els matxotes ho poden fer amb el que hi ha a la paret.
Material: friends, cintes i reunions. 
Roca: Calcària, de qualitat encara que en els trams terrosòs en el primer llarg i malgrat la bona feina de neteja pot haver algun bloc suelto.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calurós i els hiverns amb boira.

Via oberta per: .Joan Baraldes i Antoni Alarcón.l'any 2016.


La veritat és que trobo el nom de molt mal gust doncs el grups del Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) s'han dedicat a obir la majoria de les vies de la paret. Els escaladors de les Terres de Ponent diuen allò de que vagin a obrir vies a Montserrat i no vinguin a tocar-nos els nasos a casa nostra. I menys a posar-los noms ofendosos.
I que és això de posar Mola i Montserrat que li posin Montsec, Mont-roig que estan més propers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada