QUINA ÉS LA MILLOR VIA DEL TALOS? ARA LO TATO CAO LO GALL

Recordo quan vaig fer la via Canto por Soleares vaig al·lucinar amb el darrer llarg, magistral. Més tard vaig fer la via Lo Nick Lastir i vaig fliplar amb els dos darrers llargs. Avui he anat a fer la via Tato Cao lo gall i aquesta ja té tres llargs genials. Segurament quan n'aniré fent més aniré canviant els gustos, però avui em quedo amb la Tato. És una via dedicada pels Galls (Grup Ascaladors de Lleida) al Jordi Gàzquez, el Tato. He anat amb el Sergi Rosell, un dels aperturistes. Ara vigileu que ja comença a fer calor i potser haurem de deixar d'anar per aquestes contrades fins a la tador.
De fet pujarem pels tres primers llargs de la via de Sueño Vertical que ens mena a una balconada amb un grapat de vies d'escalada on hem triat la de lo Tato. En aquest embut em trobat altres cordades.
Descripció de la via:
1ra tirada (V+ - IV - V - 35 metres - 3 parabolts i una sabina):
Ens trobem davant d'un mur prou exigent d'entrada (V+) on hi ha un parabolt protector. Si no es vol pujar tan recte es pot fer una mica de trampa sortint per l'esquerra (ja comencem). Ara ens toca pujar per una canal sense gaire interès (IV). Llacem una sabina. El darrer mur torna a ser dret però té força cantillo per pujar (V). Bones sensacions encara que no estem encara a la via.
2n tirada (IV+ - 25 metres - 5 parabolts): Ens trobem en un mur dels característics d'Alós de Balaguer. Una paret dreta de roca calcària amb fissures, les justes, per anar posant els peus i les mans. Es posen millor les mans que els peus. Regletes i amunt.
3ra tirada (IV/III - 40 metres - 3 parabolts): De fet es tracta d'uns ressalts curts. La resta de la tirada anem caminant. Llarg d'enllaç sense més pretensions.
Hem arribat a una mena de segon replà. Davant tenim les parets del vessant dret de la muntanya. Una marcadíssima canal central es distingueix. És per on puja la via de Lo Tato Cao Lo Gall. Ara ens toca caminar un centenar de metres fins situar-nos a peu de via. Al peu de la via posa el nom escric amb retolador.
4ta tirada (V - 30 metres - 7 parabolts): Sortim per l'esquerra per una mena de canal fins arribar a una placa talossina de regleta on ens tal tibar una bona estona. És el primer llarg "maco, maco" de la via. Un plaer pels sentits. La protecció permet fer A0 pels que van justs de tècnica. Encara que em permetria aconsellar en buscar, doncs si es busca, sempre es troba alguna mà bona.
5na tirada (V - V+ (6a)/A0 - 8 parabolts - 30 metres): Continuem per placa. En la part mitja hi ha un tram que la teoria anterior de buscar que es troba, no funciona, i cal fer una bona estrebada per traure aquesta part (V+). Encara que també es pot fer en A0. Si l'anterior llarg era "maco" aquest encara ho és més. S'ha fet molt feina de neteja i de posar bé les assegurances. Com es veu que en saben i permeten que fruïm els que no en sabem tant. Gràcies.
6na tirada (IV+ - V+ (A0)- 6a(A0) - V - 7 parabolts - 25 metres): Estem en el llarg clau. Després d'uns blocs fàcils arribem a un diedre que queda tancat per un sostre. Fa por. Llavors es surt per la dreta (impressionant).
Es puja damunt d'un blog que es mou però està encallat, fins que un dia caurà. Es tira encara més a la dreta i es guanyen un parell de metres fins trobar-nos per damunt del sostre. Ara iniciem un flanqueig espectacular per damunt, a mà esquerra. Arribem a la reunió mig penjada. Diuen els aperturistes que per dalt tot es mou com un tetris. Dalt hi ha un cordino en una roca per rapelar per l'altre costat però no és recomanable.

Inici de la via

Descens:

Baixem per la mateixa via. Primer un rapel de prop de 60 metres fins la primera reunió de Lo Tato i després un de prop de 30 m. Llavors agafem un caminet que passa per sota de la via de Lo Nic i Canto por Soleares ja que baixem pel mateix costat. Cal posar atenció a les fites i al corriol. Hi ha dos trams de cadenes. (24 min.).

Accés: 
Anem a la dreta de la paret i no agafem el camí que surt a l'esquerra de l'aparcament sinó que tirem recte amunt. Mirant el corriol més fressat. Tram un xic perdedor. A la primera tirada per identificar bé la via cal adonar-nos del parabolt que hi ha en el mur (12 min.). Veure foto.
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.
FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: 6a (A0)
Desnivell: 185  metres. 

Temps d'aproximació: 12 minuts.

Temps de descens: 24 minuts.
Grau d'exposició: Baix
Via pràcticament equipada. En algun moment les assegurances allunyen una mica i es pot posar algun tascó per protegir.
Orientació: Sud.
Via oberta per: Juan Gutiérrez, Miquel Àngel Garcia i Sergi Rosell (GALL's) el 28 de novembre de 2015.
Sueno vertical és una via del César i el Pep