ESCALADA PER A TONTOS

Pujant la via de l'Adrià Feia dies que li teniem ganes. A l'hivern el sol li toca poca estona, cal esperar que el dia s'allargui doncs el sol es va amagant per l'esquerra i ens arriba l'ombra. Avui era el dia indicat i hem escalat tranquil·lament sense patir gens d'estres. Potser el patien les cordades que anaven darrera nostre doncs és una via - com la de l'Adrià - que es fa molt doncs pots pujar amb el funicular i la visió de la muntanya ´de cala Montserrat és impressionant. Sols per fruir. Descripció de la via : Ens situem a la cara nord de la Gorra Frigia o Gorro Frigi que en aixó no ens posem d'acord. Dalt ens queda una creu de ferro que està una vintena de metres per damunt nostre. El primer llarg hi passa a uns 4 metres pel costat, deixant-la a la dreta. 1r tirada (IV - 7 parabolts - 30 metres): Sortim del camí i ens enfilem recte amunt seguint unes xapes que havien sigut verdes doncs ara estan mig esborrades. Curiosament es veu més el bur

Entre setmana veiem la nova ressenya i, com tinc festa el divendres, els companys decideixen anar a fer-la doncs segur que el cap de setmana estarà plena d'escaladors que voldran anar a fer una nova via del Guillem Àrias. La via és per a seguidors de les seves vies, amb exposició molt baixa i amb un grau accessible. Són nou llargs d'escalar encara que diferenciaria els primers on hi ha força trams aterrassats i no és fins als darrers on la paret té continuïtat. La línia és valenta encara que potser li falta verticalitat. Com creiem que hem fet la primera repetició val a dir que hi ha alguna pedra que es mou però un cop netejada i amb menys "herbajos" serà una nova clàssica Árias. Descripció de la via : 1ra tirada (IV - IV+ - 30 metres - 10 parabolts): Pugem per unes plaques un xic discontinues amb algun pas d'adherència. 2na tirada (- 18 metres): De fet no és pas un llarg ja que es va caminant fins arribar al següent mur. Nosaltres vam enllaçar els dos ll

Avui havíem d'anar a escalar a Sant Llorenç de Montgia però en aixecar-me veig que la boira tardarà en marxar. El millor és canviar de pla doncs a la radio diuen que a la resta de Catalunya farà calor. Busco a l'ordinador vies pendents i n'imprimeixo unes quantes per oferta al company de cordada. Finalment decidim anar a Montserrat als Graus de Collbató. El dia magnífic. La via triada ja està bé com a pla B i que hem hagut de fer la tria exprés. Millor l' Avi Joan o la via d'en Pitu , però si ja les teniu fetes... Descripció de la via : Quan sortiu de Collbató i agafeu el camí, el primer que heu de fer és aturar-vos i buscar la foto de la ressenya que es destaca amb facilitat. Aquesta visió us ajudarà a orientar-vos. 1ra tirada (III+ - 40 metres - 4 parabols): Les dues primeres tirades són comunes a la via de l'Avi Joan . Pugem per una placa tombada a tocar d'una canal - per on podríeu pujar caminant, però hem vingut a escalar. Fer la reunió en

La ressenya d'avui és una ressenya d'aventura, pura i dura. La poso com a curiositat doncs no crec que cap escalador amb seny s'hi posa però jo havia de posar-hi el nas perquè sempre m'he posat on no em demanen. Us explico. A Sant Llorenç de Montgai hi ha la Paret del Pont. Per on passen un grapat de vies clàssiques. Vaig observar que havia una feixa que la travessava. He enganyat a l'Antonio Satorra - que no havia escalat mai, és un "pozero" i un bon company - i hem anat a fer la feixa. Si s'equipessin els passos amb cable podria ser una mini-ferrata, encara que no sé si tindria gaire interès. Descripció de l'itinerari : Agafe la pista que s'inicia al pont de l'Escalera i la seguim un centenar de metres. A tocar d'un camp amb pollancres ens enfilem amunt. Observem la feixa. Anem per una terra erma. Uns metres més amunt veiem que comença la feixa, no gaire definida en aquest tram. Hi ha un mur que ens barra el pas. La veritat és

Inici de la via Volíem anar a fer una via per dalt les agulles però feia vent i el coneixement ens ha fet desistir i anar al port pirata de la Codolosa on s'estava de meravella. És com jugar a les cartes i tenir un as amagat. Anàvem sense ressenya però recordava haver llegit la via Josep Monistrol, Al final sense adonar-nos ens hem posat a la Punt Verd. Està equipada amb claus vells, ponts de roca i algun espit. En alguna ressenya parlava de friends però nosaltres no els hem fet anar. Descripció de la via : 1ra tirada (V- - IV – V- - 30 metres – 1 espits, 3 claus, 2 ponts de roca, 1 friend): A la dreta, tempdora, tenim la via Joan's equipada amb parabolts. Nosaltres ens encarem  cap a un espit que es veu des del peu de via (pugem per la via Josep Monistrol). La resta de protecció ens l'anirem trobant mentre pugem. Per arribar a l'espit cal pujar per un llavi que agafem per la dreta. Ara anem a l'esquerra on hi ha amagat un clau. Llacem un pont de roca

L'home prosa i Déu disposa (original en castellà). Sortim de Pla de Lleida per fugir de la boira però anem a Montserrat i ens la trobem. Sembla que la portem empegada a les nostres espatlles. Fa fred, així que hem de fer anar les nostres gèlides neurones per no endur-nos un fiasco. Recordo que havia una via propera a la Torna de la Mirador de Sant Joan i que semblava interessant. Serà la nostra segona aposta i ens surt prou bé ja que marxa la boira i ens toca el sol, encara que quedem una mica defraudats per la poca dificultat. Ideal pel poc temps que ens queda de llum. Via equipada, tumbada, només els primers metres us farà para a pensar on poseu els peus. Després correu per veure si el company pot anar prou ràpid recollint la corda. Encara que sempre he cregut que ha haver sempre vies de tot i per tothom. Descripció de l'itinerari : 1r llarg (IV+ - III+ - 7 parabolts - 35 metres): Al peu de la via trobem una xapa vermella que ens indica la via. Pugem uns tres metres rec

Pujant per la Joan Marc des de l'Anna Els companys de cordada els tinc en baixa forma així que he tingut que anar al mercat i cercar alguna oferta. Amb el Josep Maria Perelló havia fet esportiva i tenia ganes de passar-se a la via llarga. Així que avui he anat a batejar-lo. He buscat una via fàcil i de poca exposició - no es qüestió de cremar a la gent - i he anat a la Gorra Frigi a fer la via de l'Anna (molt fàcil). De fet volia anar a fer la Joan Marc però estava ocupada i he anat a buscar el plan B. Són vies molt assemblades que pugen en paral·lel i el grau no passa d'un III. Una va per l'esquerra d'uns arbrets i l'altra per la dreta. No li demaneu res més a la via un grau baix per portar als familiars o companys a iniciar-se a l'escalada. Potser és la via més fàcil que he fet en ma vida. L'escenari meravellós i la visió des del cim del monestir una plaer que no em canso de mirar. Descripció de la via : 1ra tirada (III - 25 metres - 7 parabolts