ESCALADA PER A TONTOS

El pas de V - És difícil definir si recomanar anar a fer la via Facilonga, o no. Com sempre té coses positives i negatives que costa sospesar. Comencem explicant perquè hi vam anar-hi. La previsió meteorològica era molt dolenta. Dient que a migdia plouria. Volia anar a escalar amb el Miquel Àngel Ramos i, si no anava, seria el segon cop que el mal temps ens impedia trobar-nos. Volíem anar a fer la Travessia dels Flautats però era una mala opció doncs és una sortida llarga així que vam escollir anar a la Facilonga per la seva escassa aproximació, i si plovia, rapelàvem la via i cap a casa a assecar-nos. El curiós del cas és que quan ens vam trobar a peu de via vam veure que no érem els únics de fer aquesta opció. Ens vam trobar 3 cordades a la paret. La cordada del davant, casualment, també volien anar a Flautats i havien escollit aquest plan B. Primera norma. Si hi ha una altra cordada a la paret crec que el millor és cercar una altra opció doncs ens han passat pedres per dalt,

Ja ho diuen clar en castellà: "el hombre propone y Díos dispone" i ves per on Déu avui ha proposat que no puguem fer el nostre pla inicial, no déu de tenir el pobre altra feina, però "Dios aprieta pero no ahoga" i ens ha deixat anar a la Codolosa. Altres vegades ja ens ha passat així i hem fet: Joan's , Punt Verd , Campions i l' Avi trepador  (us ho dic per si ho voleu fer altres vies). Els principal problema és localitzar bé la via. La nostra està entre la Joan's i Punt Verd (de fet Punt Verd la vam fer pensant que feiem la via Josep Monistrol. L'ideal és mirar detalladament una visió panoràmica de la paret per localitzar-les bé. De fet nosaltres hem entrat per la via dels Joan's i al moment ens hem anat a la Monistrol. La Josep Monistrol comença una mica més avall, a l'esquerra, però es veu bruta de vegetació. Crec que molts escaladors fan la nostra entrada. . Descripció de la via : 1ra tirada (IV+ - V - IV - 30 metres - 3 espits

Aquesta pàgina recull opinions únicament personals que als que no em conegueu potser no us interessen. Podíem fer un microbús i anar a Lourdes a veure si cura als companys però hem decidit, que fet a fer, era millor anar al Triangle del Cilindre  o per la Canalla de Sant Llorenç de Montgai. Hem anat en Lluís Olòndriz, el meu company d'escalada habitual, que van operar del menisc encara no fa un mes. Ahir quan li vaig dir que anava a escalar em va dir que volia venir a caminar. Resulta que ha portat l'arnès i els peus de gat. Finalment s'hi ha posat i ha volgut fer la darrera tirada de primer. És un matxote. Ho passava malament sense poder escalar. Enhorabona. Pensàvem que estaria dos mesos i mig aturat i avui ja ha començat. També ha vingut en Sergi Gàmiz que fa un any i dos mesos va tenir una lesió quan anava a escalar i des d'aquell dia no havia pogut fer res. Avui s'ha tornar a encordar. Ara enteneu perquè el tema de l'autocar a Lourdes?? Aquesta via la

En Picazo en el seu llibre Montserra, Ascensiones de leyenda descriu l'aresta a la Salamandra com una via que li encanta malgrat la seva baixa dificultat. Quan els veterans (Nubiola, Cerdà, Guillempn, Anglada ...) van decidir equipar unes vies per poder fer quan foren grans van triar les millors vies i fàcils i van escollir també la Normal de la Salamandra. Alguna cosa deu de tenir la via per ésser tan alabada. Doncs a veure que serà. Val a dir que el fet de ser una via blava no vol dir que està sobreequipada sinó que té les assegurances necessàries. La veritat és que tenia por, com en altres ocasions que em faltes assegurances, però la veritat és que mai he tingut aquesta sensació. L'equipament de les vies blaves es va començar a fer als anys vuitanta. Què passaria actualment amb la nova normativa? Segurament no es podrien equipar. Si, m'ha agradat molt fer la via Normal de la Salamandra. No té res d'especial però té l'encant que va ser una via feta l'any 19

El Forat dels Lladres és una meravella natural prou desconeguda dels voltants d'Abella de la Conca. Els escaladors megacraks saben guardar el secret; però crec que és hora de desvetllar aquest indret per la resta de mortals. Són dos ponts naturals monumentals encadenats i una cova final. Antigament devien de formar un riu subterrani. Durant la Guerra Civil la gent de l'Abella pujaven a amagar-se aquí dalt. Vol dir que estan més forts que nosaltres doncs per poder pujar s'ha instal·lat una sèrie d'esgraons per poder remuntar-hi amb relativa facilitat. Nosaltres vam anar amb el David de 12 anys i vaig preferir assegurar-lo com si escalessin i posava les cintes als esgraons. Si esteu acostumats a grimpar i teniu una mica de sentit de l'aventura potser no caldrà encordar-vos. Ara heu de tenir molt clar que no és una ferrata doncs no hi ha cable de vida. Són uns ferros posats perquè pugui pujar els escaladors a moure's per les parets dels ponts naturals. Desc

La Mar a la via Yolanda Cortés Avui ens hem aixecat amb boira, ja veiem que no podríem fer el nostre Pla A. Un whassapp al Lluís proposant-li anar a buscar el sol i aprofitar el dia. On? Com no... Abella de la Conca, un indret ideal pels dies d'anticicló hivernal. Busco entre la carpeta de les ressenyes impreses. La via La Pepa, ens la vam mirar l'any passat i finalment no hi vam anar... pot ser un bon Pla B. La via és per fruir. Placa amb una roca que mossega als peus de gat, adherència total. Cantos i cantillos. Via molt recomanable. A la vora hi ha la Mariquita Perez, a l'esquerra, i la Yolanda Cortés, a la dreta. FITXA TÈCNICA : Dificultat : 6a/6a+ (V obligat) Desnivell : 125 metres.  Temps d'aproximació : 19  minuts  Temps de descens : 15 min. sense incloure ràpel. Grau d'exposició : Mig, És una via semiequipada (encara que en algun lloc hem vist que posava via equipada, però creiem que al tercer llarg cal equipar-lo) Material :10 cintes exprés, u

Primers metres de la via Hi ha dies que vas a escalar i tot surt bé. Avui ha estat un d'aquests dies. Tinc la sensació d'haver escalat una via fantàstica. Es tracta de l'Esperó dels Elfos a la presa d'Escales. La majoria dels llargs són de placa, una placa prou vertical però farcida de bones preses. El tercer llarg segueix una fissura que li dona un to diferent a tanta placa. Tots els llargs tenen el seu encant. Ambient i bona escalada. FITXA TÈCNICA : Dificultat : MD + Desnivell : 175 metres.  Temps d'aproximació : 10  minuts  Temps de descens : 20 min.  Grau d'exposició : Mig -baix,  Material :  10 cintes exprés, friends, tascons i reunions. En la ressenya posem el material que hi ha la paret però cal autoprotegir-nos. Roca: Calcària. Excel·lent. Orientació : Sud.-oest, a l'hivern fins una mica abans del migdia no toca el sol. A l'estiu a primera hora ombra i a la tarda ombra. Via oberta per Manel Solís i Eloi Ferrer l'octubre de