Passa al contingut principal

LA FACILONGA, PERQUÈ NO?

El pas de V -
És difícil definir si recomanar anar a fer la via Facilonga, o no. Com sempre té coses positives i negatives que costa sospesar.
Comencem explicant perquè hi vam anar-hi. La previsió meteorològica era molt dolenta. Dient que a migdia plouria. Volia anar a escalar amb el Miquel Àngel Ramos i, si no anava, seria el segon cop que el mal temps ens impedia trobar-nos. Volíem anar a fer la Travessia dels Flautats però era una mala opció doncs és una sortida llarga així que vam escollir anar a la Facilonga per la seva escassa aproximació, i si plovia, rapelàvem la via i cap a casa a assecar-nos. El curiós del cas és que quan ens vam trobar a peu de via vam veure que no érem els únics de fer aquesta opció. Ens vam trobar 3 cordades a la paret. La cordada del davant, casualment, també volien anar a Flautats i havien escollit aquest plan B.
Primera norma. Si hi ha una altra cordada a la paret crec que el millor és cercar una altra opció doncs ens han passat pedres per dalt, pels costats i algun petit impacte. Aquest és el gran defecte de la via encara que es neutralitza per l'assegurança abundant. És curiós que hi ha material de totes les èpoques.
Descripció de la via:
1ra tirada: (III - II - 20 metres - 2 espits): Hi ha un primer muret on veiem l'espit. Després es va caminant. La reunió està amagada a mà esquerra sota una rampa sota d'un arbre. De fet nosaltres no la vam veure.
2na tirada: (II - 25 metres - net): Es va caminant amunt.
La veritat és que com ens feia por el temps vam decidir pujar aquestes tirades sense encordar-nos. No presenten cap problema excepció feta del primer pas. La via és molt lògic doncs puja cercant els trams amb roca ja que hi ha vegetació per tot arreu.
3ra tirada: (III - 20 metres - 3 assegurances) En les ressenyes velles posa que hi ha un passamà a l'esquerra que va a la via Monolit Groc. Ara no hi ha res. És tira per una placa còmoda.
4ta tirada: (IV - 20 metres - 5 assegurances): La via es posa més interessant. anem amb tendència a la dreta.
De fet nosaltres vam fer les dues tirades en una sense cap problema.
5na tirada (IV+ - 27 metres - 6 assegurances): Anem per la dreta pujant per una mena de contrafort. Alerta que hi ha trams on la roca no es gaire bona. Hi ha algú que posa aquí el pas de V- la veritat és que jo no el vaig trobar en comparació amb el pas de la tirada superior.
6na tirada (V- - 27 metres - 7 assegurances): Aquesta és la tirada clau doncs sortim en IV+. La paret es redreça. Dalt veiem un arbre característic.Anem a la dreta fins que hem de superar un ressalt que classificaríem de V-. Un cop superat aquest pas la roca es torna molt dolenta. Hi ha algun tram que fa una mica de por. Sort que les assegurances estan ben a prop. Passem per sota de l'arbre i arribem a la reunió caminant. Nosaltres vam trobar fang.
Això va suposar un greu problema ja que quan vam sortir a fer la darrera tirada doncs teníem els peus de gat que lliscaven amb la roca i una llarg fàcil es va convertir en el més problemàtic. Els companys de davant nostre van patir dos caigudes i nosaltres perquè anàvem ja previnguts.
Es poden fer les dues tirades en un sol llarg
7na tirada: (IV - 20 metres - 4 assegurances): Estic segur que en condicions normals deu de ser un llarg de tràmit però nosaltres vam patir per la poca adherència dels peus de gat i ens vam tenir que refiar de les preses de mans que són abundant.
Descens:
Aquí haureu de prendre una decisió doncs hi ha dues alternatives: Rapelar la via on caldrà tenir present la caiguda de pedres i para compte amb la recuperació de les cordes doncs hi ha molts arbusts.
Hi ha reunions com la sisena que no té anella per rapelar però la majoria si.
Nosaltres, i la cordada de davant nostre, vam decidir tirar per dalt. Alerta hi ha uns metres que estan podrits i el perill de fer caure pedres és altíssim, o hauria de dir, inevitable. Es podria posar una corda fixa per evitar mals majors. Primer consell, no intenteu tirar avall per anar a buscar l'ermita de Sant Miquel doncs és un tram molt emboscat i hi ha algun ressalt. És millor abandonar per dalt. A l'esquerra hi ha la pista encimentada que baixa de Sant Joan. Crec que és millor pujar per la carena evitant entrar en el barranc. Nosaltres, malgrat els errors vam estar 18 minuts per sortir a la pista.
De la pista vam agafar la drecera a la bassa de Sant Miquel i en 48 minuts vam arribar al monestir.
Aproximació:
Sortim del Monestir en direcció a l'ermita de Sant Miquel o Sant Joan. Als 7 minuts trobem una tanca que impedeix el pas de vehicles. Per la dreta ens enfilem amunt, ja veiem la via damunt nostre.
10 min. Arribem a l'inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V-
Desnivell: 165 metres. 
Temps d'aproximació: 10 minuts.
Descens: 48 minuts caminant o rapelant la via.
Grau d'exposició: Baix
Via equipada 
Material: 7 cintes i reunions.Si es volen una tirada per cada dos llargs cal pensar que cal agafar 13 cintes.
Roca: Conglomerat, amb trams força dolents.
Orientació: Est. Ideal per fer les tardes d'estiu.
Via oberta:  No tenim dades.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.