Passa al contingut principal

L'ARESTA BRUC PER EXCEL·LÈNCIA: LA SALAMANDRA

En Picazo en el seu llibre Montserra, Ascensiones de leyenda descriu l'aresta a la Salamandra com una via que li encanta malgrat la seva baixa dificultat. Quan els veterans (Nubiola, Cerdà, Guillempn, Anglada ...) van decidir equipar unes vies per poder fer quan foren grans van triar les millors vies i fàcils i van escollir també la Normal de la Salamandra. Alguna cosa deu de tenir la via per ésser tan alabada. Doncs a veure que serà.
Val a dir que el fet de ser una via blava no vol dir que està sobreequipada sinó que té les assegurances necessàries. La veritat és que tenia por, com en altres ocasions que em faltes assegurances, però la veritat és que mai he tingut aquesta sensació. L'equipament de les vies blaves es va començar a fer als anys vuitanta. Què passaria actualment amb la nova normativa? Segurament no es podrien equipar.
Si, m'ha agradat molt fer la via Normal de la Salamandra. No té res d'especial però té l'encant que va ser una via feta l'any 1936 i per aquí es respira solera. Té una patejada per arribar al peu de la via recorrent el Montserrat íntim.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV
Desnivell: 130 metres. 
Temps d'aproximació: 1 h 15  minuts (una autèntica excursió de muntanya amb un desnivell de 450 metres)
Temps de descens: 1 h. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Baix, concs si que es veritat que hi ha poques assegurances però la dificultat també és molt baixa, Considero que és una equipada.
Material: 4 cintes exprés, 2 bagues  i reunions. Des del cim i les reunions inferiors estan equipades per rapelar.

Roca: Conglomerat montserratí. Alerta amb els còdols dels dos darrers llargs que ens poden donar algun disgust.
Orientació: Sud.

Via oberta per Puig i Gallofré el 9 de setembre de 1936. Perdoneu-me però crec que, encara que ara sigui una via fàcil, cal reconèixer el mèrit d'aquestes primeres cordades que s'enfrontaven a la muntanya sense conèixer les dificultats de la paret i amb un material molt precari. 

Descripció de la via:
50 metres abans de començar l'escalada ja estem grimpant un esperó de II i III- que fem sense assegurar (i no som uns suïcides). La reunió inicial la muntarem en un arbre que hi ha a l'esquerra. Hi ha un parell de cordinos amb un mallon per si voleu muntar rapel però crec que no cal doncs es pot baixar amb cura.
Primera tirada (II - III - 40 metres - 2 parabolts i un espti): A l'inici trobem un punt blau recent pintat. Anem pujant seguint els punts que ens indiquen la direcció. Les assegurances es trobem amb facilitat doncs anem per la línea correcta. Ja veieu el grau és com el primer tram que hem pujat sense assegurar però aquí abunden els III en front dels II. Poca cosa més.
Segona tirada (IV - III+ -III -35 metres - 3 parabolts): El primer parabolt està posat una mica massa a l'esquerra doncs la línea més fàcil puja recta amunt (IV) a mesura que anem pujant la dificultat va suavitzant.
La reunió es munta en una petita balma que hi ha sota d'una mena de berruga que té la paret.
Tercera tirada (IV- III - IV - III - 35 metres - dues savines i un parabolt): Sortim per l'esquerra (IV) fins arribar a una savina. A la dreta es podria posar algun friend però la veritat no el vaig trobar necessari. Com havia dues savines vaig llaçar les dues i ens situem damunt de la berruga. Anem uns metres a gates. Davant nostre tenim un mur. Al mig hi ha un parabolt. La roca ha canviat i aquí dalt és descomposta i cal anar amb compte. Com tinc el costum d'anar picant sempre amb la mà a la dreta ressona una placa que qualsevol dia caurà. És millor pujar per l'esquerra que la roca sembla més serenya. Un cop superat aquest ressalt ens toca continuar caminant a quatre grapes.
Arribem al segon parabolt i veiem que a la vora hi ha un espit sense placa. Entenc que és la reunió. Aprofito l'espit llaçant-lo amb un nus estrenyidor com si fos un merlet (millor que res).
Quarta tirada (III - II -III + - 20 metres - 2 parabolts):
Pugem un primer muret i després ens toca anar caminant fins una fissura que puja cap a l'esquerra. Hi ha dos parabolts per assegurar-nos doncs la roca no es encara del tot bona i cal anar amb compte.
Descens:
Hi ha la possibilitat de baixar per un ràpel a l'esquerra volat però crec que és més entretingut baixar per la mateixa via.
Primer fem un ràpel de 50 metres que ens deixa a la segona reunió i un altre de 60 que ens deixa a l'arbre. Ja he dic que no crec que calgui fer un altre ràpel encara que cal baixar els primers metres amb cura. Seguim el camí d'anada (1 h).

Accés:
Carretera d'accés al Monestir venint del coll de Can Maçana (BP-1103) prop del km 5.
Aproximació:
Agafem unes escales amunt /687 m.). Cartell.
Aviat trobem el sender que ve del Monestir i el seguim a la dreta.
20 min. Deixem el camí que voreja la muntanya de Montserrat pel vessant nord i agafem un sender que s'enfila amunt vers el coll del Migdia.
46 min. Coll de Migdia (1033 m.). Canviem de vessant.
Deixem a la dreta diversos camins que pugem per la dreta (camí d'Ecos, canal de micos per la dreta i camí a sant Jeroni per l'esquerra).
57 min. Una fita ens indica que hem de deixar la canal del Migdia per flanquejar a la dreta. Aviat travessem una escletxa en la paret que és prou interessant doncs tenim el dubte si tindrà sortida. Estem sumits en el Montserrat més feréstec.
1 h 10 min. Ja veiem la silueta de la Salamandra que s'arrapa per la paret que forma l'agulla de la Salamandra (cal una mica d'imaginació) i deixem el camí que puja al Montgrós. Ens enfilem per l'aresta tombada de la Salamandra, mig grimpant a 4 grapes.
1 h 15 min. Arribem a un arbre que hi ha a l'esquerra de la llomada on començarem a escalar.


Comentaris

  1. Una via amb regust històric i de baixa dificultat, però això com dius no li treu la gràcia. Enhorabona.

    ResponElimina
  2. home, me podries portar a mi també. només peso una miquinya més que el teu actual compi, res que un noi fort i valent no puga fer...

    ResponElimina
  3. Tinc ganes d'anar-hi amb la meva filla algun dia. Per cert, que us vàrem veure des del Montgròs: 2 de blaus i un de gris, no crec que hi hagi dubtes! Tinc alguna foto vostre!

    ResponElimina
  4. Han desequipado la via. Nibparabolts nu pintura azul.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.