ESCALADA PER A TONTOS

Dieu-nos friquis però feia uns dies que volíem anar a "escalar" la via Original o via Estasen al Gorro Frigi. Alguns direu: - ves quins gustos mes "rarus· que teniu... Com deia ma mare: Tot s'ha de despatxar. La veritat és que si la busqueu per internet només trobareu explicacions de quan es pujava per les cadenes i això que ja fa anys que les van traure; però no hi ha cap explicació de la que va ser considerada com la primera escalada de Catalunya. En el seu moment va ser la via que descobrÍ a la massa social del Centre Excursionista de Catalunya que havia un muntanyenc qui no li importava ascendir als cims per passos compromesos per tal d'assolir el punt més alt. Croquis manllevat de  X. Larretxea. Aquesta figura, com haureu encertat, era en Lluís Estasen. Ell i els seus companys de cordada -generalment sempre anava ell davant - van decidir ascendir aL Gorro Frigi. Actualment hi ha tantes vies que hem oblidat la primera que a més va ser ultratjada (o no

No ens amaguem de res. Hem fet trampa a la Misión imposible del Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer. I creiem que és una opció molt interessant. Què passa? Doncs que en el primer llarg de la Misión Imposible hi ha un sostre que cal superar amb els estreps i no apeteix gaire. Per aquest motiu és una via que es fa molt poc, encara que val a dir que els llargs de dalt són una autèntica xulada. Així que, ens saltem el llarg de sota i anem a buscar els bonics. Com no he anat amb el Joan Linares "Pinto" que és el que més vies té allí després de mister Pep Pueyo que és el rei de la paret. Per cert la via que avui vaig a fer va ser oberta pels susodichos GALLS consumats. Com us he explica, el primer llarg és un sostraco i hem preferit anar a fer els dos primers llargs de la via Canto per Soleares . Descripció de la via : 1ra tirada ( (IV - 55 m. - 3 parabolts): A l'inici hi ha picat a la roca una rodona i una fletxa amunt.  A l'esquerra puja la via Matagall s que puj

Algun dia s'ha de fer. Avui he quedat amb el Miquel Àngel que l'ha fet un fotimer de vegades i farà els llargs de navegació doncs és una via que es fa poc. Segurament per aquest compromís d'aventura que té la via poc equipada. Aquí no podem dir allò d'anar seguint els parabolts doncs n'hi ha pocs. Primer parlar de l'esperit de la via per entendre-la bé. Estrictament, quan la va dissenyar en Montpart es va plantejar com una variant per evitar el diedre de la via Haus - Estrems que era molt complicat (V+) i va fer una variant intel·ligent evitant les dificultats per la dreta. Es tracta de dos llargs que acabarien enllaçant per dalt amb la via Haus Estrems per dalt. Tristament la Haus Estrems ha desaparegut engolida per altres vies amb parabolts ... però això és una història que us explicarem un altre dia. El que ha de quedar clar és que la Montpart és una via eminentment lògica (i poc equipada). Descripció de la via : Ens situem en un contrafort herbòs

Ahir vam anar a fer d'inspectors d'obres. En Joan "Pinto" Linares és qui més vies a obert a Alòs de Balaguer, i més concretament, al Serrat del Poll. Correcció: és el segon perquè em deixava al Pep Pueyo, però ell juga en la lliga dels superherois. Així que el vaig agafar per anar a veure una via que passa per la vora de la seva meravellosa Canto per soleares . Volia saber que n'opinava i passar una bona estona escalant amb un bon amic. L'altre dia vam fer la via Matagalls  i llavors quan vaig veure que era la primera part d'un projecte una mica estrany. Resulta que els tres llarg que vam ser era una part de la via doncs llavors vas caminant al mur del Canto per Soleares i fas una tirada que correspon al llarg de la Mola. Baixes i llavors vas a fer el llarg de la via del costat que es diu Montserrat. Raro, raro és però para gustos los colores. No patiu al peu de totes les tirades - menys la tercera - posa MMM per indicar que esteu en la via correcta. Al

Hi ha vies que sempre m'han fet molta il·lusió - de fet era el meu tercer intent -  i quan ahir em va trucar el Lluís Olòndriz que avui podíem anar a fer el Ninyol de la Paret de l'Os a Sant Llorenç de Montgai el cos em va donar un subidon. També vindria l'Agustí Salla que li donava aquell toc de seguretat que sempre ens fa falta quan anem a fer tot un repte personal. Una mica d'història : El Ninxol va ser la segona via que es va obrir a la paret de l'Os. Se li va posar aquest nom perquè en acabar el primer llarg havia una mena de banyera a la roca que sembla un nínxol del cementiri.  Actualment està ple de vies per tots els costats. Hi ha fins i tot per la base una munió de vies d'esportiva. En el seu moment es va ser una via que es va fer molt, per no dir moltíssim, però el primer llarg és una tirada d'artificial (A2e) i els escaladors la van anar oblidant. Nosaltres tampoc hem volgut fer el llarg d'artificial i hem preferit entrar per la via Jordi

Dimecres vaig anar a fer la via Sordones Mon Guef  i el divendres em proposen anar a fer una petita col·lectiva un altre cop a Alòs de Balaguer. No puc dir que no. Aquest cop farem la via Matagalls. Una via curta (3 llargs) i de grau fàcil (V) però la principal dificultat és que les assegurances estan una mica lluny encara que es poden protegir amb facilitat. Encara que com anava amb "manolos" van passar de posar res a la paret del que havia posat. Ens acompanyarà en Amadeu Ribes que fa 25 anys que no escala i se'n sortirà amb força facilitat del repte. Descripció de la via : 1ra tirada (IV+ - V - 40 metres - 2 parabolts - 2 ponts de roca i tres savines): Segurament és el llarg menys interessant de la via però és prou alegre. Al peu de la via podem veure tres MMM que indiquen l'inici. Pugem recte amunt per un mur envoltat de vegetació. Encara hi ha terra per les preses, a veure si plou. Els dos parabolts es troben posats en dos petits sostres. El primer s'

De fet ja havien fet el primer llarg de l'Olga Frontera però un dia van tornar per fer-la i ja els hi havien pispat. No havia mala intenció sinó que era una línea molt lògica. Així que van decidir fer la segona línea lògica de la paret: Sordenes Mon Guef que li van dedicar a un bon amic escalador de les Terres de Lleida és el Joan Esquer. Això m'ho explica en Joan Linares, en Pinto que és que millor coneix aquesta zona. Avui tinc la sort d'anar a fer la via amb ell. Feia dies que li anava darrera insistint perquè em portes i avui ha estat el dia ideal. No havia ningú a la paret i hem anat a la tarda, ni calor ni fred, teníem por que ens agafem la nit però hem tingut temps de sobres. Descripció de la via : Ens situem a l'esquerra de la via Lo Nick Gall - Lastir . De fet la paret es veu una mica ja ratllada pel pas dels escaladors. Cal situar bé la via des de l'aparcament doncs hi ha moltes vies. A peu de via observem picat a la roca una fletxa i una vulva femen