dissabte, 13 de maig de 2017

GORRO FRIGI: COM NO, LA MONTPART

Algun dia s'ha de fer. Avui he quedat amb el Miquel Àngel que l'ha fet un fotimer de vegades i farà els llargs de navegació doncs és una via que es fa poc. Segurament per aquest compromís d'aventura que té la via poc equipada. Aquí no podem dir allò d'anar seguint els parabolts doncs n'hi ha pocs.
Primer parlar de l'esperit de la via per entendre-la bé. Estrictament, quan la va dissenyar en Montpart es va plantejar com una variant per evitar el diedre de la via Haus - Estrems que era molt complicat (V+) i va fer una variant intel·ligent evitant les dificultats per la dreta. Es tracta de dos llargs que acabarien enllaçant per dalt amb la via Haus Estrems per dalt. Tristament la Haus Estrems ha desaparegut engolida per altres vies amb parabolts ... però això és una història que us explicarem un altre dia. El que ha de quedar clar és que la Montpart és una via eminentment lògica (i poc equipada).
Descripció de la via:
Ens situem en un contrafort herbòs i trencant on acaba la cara més visible de la paret de Gorros. Per aquí començava la via Haus-Estrems.
1ra tirada (III - 35 metres - 2 claus): Pugem pel contrafort que no presenta altra dificultat que la roca que es poc de fiar. Cal anar amb compte amb la roca que no sempre és de fiar. Hi ha possibilitat de posar algun friend petit però serveix com "quitamiedos" més que alguna altra cosa. Fem la reunió en una destacada alzina. A la dreta podem veure la reunió de la via de l'Adrià que representa l'altra tendència oposada de l'escaldada clàssica, amb assegurances abundants que marquen el camí.
2na tirada (III - IV - 30 metres - 3 parabolts): Continuem per una fissura trencada però la roca ja comença a millorar. Es pot posar un friend petit a la fissura. Més amunt cal estar molt atent doncs cal trobar els tres parabolts.  A la vora hi ha els burins vells. Aquesta restauració la va fer en Joan Prunera i Joaquim Llòria a l'any 2012. En dues altres ocasions es va fer un reequipament de la via però els "talibans" van traure l'equipament.
La veritat és que tothom coincideix amb posar una graduació de IV doncs hi ha moltes preses però el tram és prou vertical.
3ra tirada (IV+ - 30 metres - un pont de roca i tres parabolts): Comencem amb un flanqueig a la dreta molt fotogràfic. Hi ha un merlet genial on posar-nos en la vertical de la paret i tirar amunt. Les preses són abundants. Veiem el cordino del pont de roca però lluny. Es pot posar algun merlet. Més amunt trobem un parabolt i iniciem un flanqueig a l'esquerra aprofitant una ressalt. Aprofitem algun parabolt de la via de l'Àdrià que puja aquí després d'haver superat l'extrem d'un sostre per l'esquerra.
Arribem a la reunió del water per on passaven moltes de les principals vies que transites per la paret del Gorro Frigi.







4rta tirada (IV - 45 metres - 5 parabolts): La variant Montpart s'incorporava a la via Haus - Estrems però aquí ja ha desaparegut la via engolida per les vies Carles i Adrià. Nosaltres vam rapelar per posar el nas al famós diedre de la Haus - Estrems, fa por. Crec entendre que per la dreta de la reunió del water surt la via de l'Adrià mentre que per l'esquerra surt la Carles - que pot evitar la reunió anant més amunt. El primer de cordada va sortir per l'esquerra i no va trobar assegurances fins arribar a la Carles mentre que el segon va anar per la dreta - que sembla molt complicat però es surt força millor del que sembla doncs estem en un "camp de patates" expressió montserratina que indica paret plena de còdols molt agraïts per escalar.
Anem, ara si seguint els parabolts.
5na tirada (III - 45 metres - 3 parabolts): La paret s'aplana i passem pel que seria el replec de la gorra. Anant a l'esquerra fins sortir al cim.
Descens: Veiem una instal·lació nova de ràpel que deu d'evitar la caiguda de pedres. Però nosaltres encara muntem el ràpel a l'extrem de sempre mirant a la Magdalena Superior. És un ràpel d'una vintena de metres. Anem a una instal·lació que es troba a la dreta de la paret i muntem el ràpel de 55 metres.
Sortim una mica més avall del coll entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. Ara ens toca baixar la canal aprofitant les arrels. A la part de sota hi ha una maroma que ens permet superar un tram llis.
Fem cap al camí de Sant Jeroni. Podem baixar per camí de Santa Anna, el funicular o el camí de sant Miquel. A triar.
Aproximació:
Avui he pujat amb el Miquel Àngel per l'ermita de Sant Miquel. No era qüestió de discutir per una tonteria com aquesta. El temps de pujar pel Pas dels Francesos crec que és similar. Crec que hauria de ser el temps qui marqués la diferència. Doncs pel primer toca més el sol mentre que el segon és més ombrívol i pujar i baixar escales potser una dificultat afegida.
Sortim de davant del funicular per la pista encimentada, tot pujant,  cap a l'ermita de Sant Miquel
9 min. Ermita de Sant Miquel.
18 min. Bassa de Sant Miquel. Agafem un sender que surt de la part de dalt de la bassa.
27 min. Sortim a la pista. Continuem per la dreta. En arribar al darrer collet podem agafar una drecera.
45 min. Estació del funicular.
52 min. Ens trobem al peu de via després d'haver travessat tota la paret de la Gorra Frigi.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+ 
Desnivell: 185 metres. 
Temps d'aproximació: 52 minuts (pujant per sant Miquel)
Temps de descens: 1 h 10 min. 
Grau d'exposició: Alt.
Material: 5 cintes exprés, friends entre petits i mitjans, cordinos per fer algun merlet  i reunions.

Roca: Conglomerada, Molt bona, a excepció del primer llarg.
Orientació: Est. A l'hivern no hi toca el sol, a l'estiu a partir de migdia ombra.
Via oberta per: A. Montpart i Antònia Caparrós el 18 de setembre de 1955.
Reequipada amb parabolts per Joan Prunera i Joaquim Llòia encara que ha haver altres intents de reequipar la via però foren sabotejats per ayatolàs radicals.

1 comentari:

  1. Molt Bona la resenya Joan Ramon.... ara mirava i amb la d'ahir era la sisena vegada que la feia....
    Esperit totalment montserratí!!!!!

    ResponElimina