EL NÍNXOL DE LA PARET DE L'OS ENTRANT PER LA JORDI-ANDREU

Hi ha vies que sempre m'han fet molta il·lusió - de fet era el meu tercer intent -  i quan ahir em va trucar el Lluís Olòndriz que avui podíem anar a fer el Ninyol de la Paret de l'Os a Sant Llorenç de Montgai el cos em va donar un subidon. També vindria l'Agustí Salla que li donava aquell toc de seguretat que sempre ens fa falta quan anem a fer tot un repte personal.
Una mica d'història: El Ninxol va ser la segona via que es va obrir a la paret de l'Os. Se li va posar aquest nom perquè en acabar el primer llarg havia una mena de banyera a la roca que sembla un nínxol del cementiri.  Actualment està ple de vies per tots els costats. Hi ha fins i tot per la base una munió de vies d'esportiva. En el seu moment es va ser una via que es va fer molt, per no dir moltíssim, però el primer llarg és una tirada d'artificial (A2e) i els escaladors la van anar oblidant.
Nosaltres tampoc hem volgut fer el llarg d'artificial i hem preferit entrar per la via Jordi - Andreu. Crec que és una opció molt vàlida, encara que ara està molt bruta per l'herba però estic segur que si és neteges quedaria una senyora via. Val a dir que l'Agustí és el rei de la neteja de vies doncs ja avui anava traient les males herbes. Com avui ha quedat prendat de la via segur que quan tingui temps vindrà a netejar-la encara que és un home molt ocupat.
Descripció de la via:
Anem a la base de la Jordi Andreu que comença amb un 6a però està molt polit i decidim entrar per la via del Pol. Entremig queda l'Autopista al infierno.
Primera tirada (6c/A1- 6a - V+ - 35 metres - 7 parabolts i un pont de roca): Els primers metres de la via del Pol són VI+ (o el que és el mateix 6c) però està protegida per dos parabolts, o millor estava protegit perquè un fill de ... va traure la primera xapa i només va deixar l'espàrrec però nosaltres tenim recursos per pujar igualment. Jo vaig fer A1 i no em va caure cap anell. Ara toca escalar per pujar a un ressalt per on puja la via de la Jordi Andreu. Cal posar-li com a mínim un V+. Un cop dalt de la terrasseta cal un altre pas de 6a (crec que abans es feia amb artificial).
Ara pugem recte amunt seguint la Jordi Andreu. Anem per ressalts de V+ fins arribar a la reunió. Si es vol es pot muntar la reunió una mica més a l'esquerra aprofitant la instal·lació de l'Autopista al infierno que tira amunt. Hi ha una altra  instal·lació de ferralla del temps de Maria Castanya.

En negre ressenya inicial anys 70 Sergi Rossell
En roig anotacions fetes en el reequipament
En verd anotacions nostres.

Segona tirada (III+ - I - 15 metres - un parabolt): Ara ens toca anar a l'esquerra fent un flanqueig d'aquest tan desagradable doncs inspira poca confiança. Passem per la reunió de l'Autopista al infierno i ja s'ha acabat la dificultat doncs ara hem de baixar per una feixa herbosa que ens duu a la reunió de la via del Nínxol que és el nostre objectiu.
Tercera tirada (III - IV+ - V+ - 20 metres - 3 parabolts - 1 clau): Baixem uns metres per l'esquerra i entrem a una canal i anem pujant per una placa. Ja em passat un parabolt i amagat hi ha un clau que no es veu des davall  fins que hi es a sobre i que esdevé providencial. Arribar a un diedre on hi ha el pas més exigent del llarg (protegit per dos parabolts). Anem a l'esquerra on trobem la reunió.
Quart llarg (III - IV+ - V+ - V- IV - 50 metres - 5 parabolts i un clau):
Atenció si heu fet la via fa molts anys això que ara us explicaré us sonarà a xinès doncs abans havia un gran blog que es pujava per la dreta i es feia reunió dalt i l'entrada al diedre es feia des de dalt del bloc i no era tan difícil. Però, un dia va caure el bloc i sort que no va agafar a ningú doncs sembla que va arribar a fer un clot a la carretera que va estar tallada uns dies mentre la treien i refeien l'asfalt. Avui sortim per l'esquerra (III) i arribem on devia estar el bloc i que ara ens exigeix fer uns passos d'adherència en flanqueig. Hi ha un parabolt posat. No és difícil però cal posar-hi tota l'atenció.
Ens situem sota d'una fissura on costa molt d'entrar-hi doncs ens escup cap a fora. Vam posar un V+ però el regust del pas és de més graduació. Hi ha dos parabolts per superar el pas però no es pot fer A0. Si aneu justs de grau un estrep us pot anar molt bé.
Ja estem dins de la canal però encara ens cal escalar (V). Quan arribem a un clau de l'època podem observar que es pot sortir entre vegetació per l'esquerra però,si esteu atents podreu trobar una sortida escalant més interessant.
Descens:
Sortim a un feixa que recorre tota la paret. Anem a la dreta, amunt. Hi ha alguna corda per pujar millor.
5 min. Arribem a un collet. Anem a l'esquerra cap al cim de la paret de l'Os i anem carenejant cap a l'esquerra. Trobem un altre tram amb corda. El camí és més evident. Sortim a una pista i anem a l'esquerra. Per la dreta aniríem a un antiga cantera i hauríeu de baixar al dret (potser més curt però més complicat).
Sortim a la dreta principal que va a Vilanova de la Sal. Anem a la dreta. Tenim ja davant l'extrem de la paret de l'Os i podem agafar una drecera que ens deixa a la carretera, prop d'on tenim el cotxe.
Accès:
En el km 10,1 de la carretera LV-9047 de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa hi ha un aparcament a la dreta arran de l'embassament.

Aproximació:
Creuem la carretera i ens situem a peu de paret i cerquem l'inici de la via. Cal tenir present que la Jordi Andreu comença sota d'un arbre. Després hi ha els parabolts de la Autopista a l'infierno i després els dos parabolts, ara el de sota sense xapa, de la via del Pol per on hem pujat nosaltres.
FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: 6c/A1e - obligat V+ però ben consolidat.
Desnivell: 110 metres. 

Temps d'aproximació: A peu de cotxe.

Temps de descens: 30 min.
Grau d'exposició: Baix. 
Via equipada.
Material: 8 cintes i reunions. Aconsellable dur els estreps.
Roca: Calcària bona. Actualment hi ha trams herbosos que caldria neteja.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calorós i els hiverns amb boira.
Via oberta per: Andreu Cots i Quim Lores el 27 de juny de 1971