ESCALADA PER A TONTOS

Tornem a escalar a Abella de la Conca amb el PInto. La via d'avui és Gutièrrez, el Puto Amo . És una via dedicada de Los Galls al company Joan Gutiérrez que és segurament qui més parabolts ha posat per les terres de Lleida. Ha obert algunes de les millors vies que són seguides apassionadament pel seu club de fans. Així no és d'estranyar que los Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) li dediquessin una de les vies del sector. Són vies ideals d'hivern - quan a Lleida tenim la boira - i aquí tenim el sol assegurat. Millor no venir a l'estiu si voleu sortir en vida. A la zona va haver un noi que es dedicava a estudiar els voltors i va demanar que durant els mesos de gener a maig no escaléssim per la zona per no molestar les cries de voltor. No hi ha una regulació de "dalt" però penso que si podem, complim aquest acord tàcit. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV+ - V - 35 metres - tres parabolts i un pont de roca ): Els primers metres ja es veuen prou

Fa uns dies en Jordi Marmolejo va penjar al Facebook de la SEAM una ressenya  de l'Agulla dels Rellotges. Es troba  a la carretera de Baldellou a Camporrells, a l'esquerra del Congost del Regué. Havia obert una nova via i havia difós la primera escalada a l'Agulla i, segurament, a la Llitera per allà l'any 1968. Com d'altres vegades vaig insistir al bon amic Joan Linares, en Pinto, fins que avui m'ha dut. La veritat és que és un bon company doncs l'escalada, en els trams superiors, és molt descomposta i puc comprendre perfectament que sigui una via que costarà que hi tornem, i això que en Jordi i la resta de la colla del Tak han fet molta feina, moltíssima, traient pedres però crec que si traiem les pedres que es mouen ens podem a arribar a quedar sense agulla. Descripció de la via : 1a tirada (III - 45 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un arbre): Estem a la Rampa dels Nins i anem pujant a 4 grapes. Damunt nostre ja veiem l'agulla que és la n

Amb el Pinto hem decidit anar a fer esportiva a les Plaques del Nas, també en diuen paret de la Roixella. En Pinto em va dir que fruiria com un tonto i la veritat és que tenia tota la raó del món. És un lloc excepcional per anar a estirar els braços. De fent moltes vies van estar equipades pel Barbes, Jesús Sánchez, un bon company que ens va deixar l'any 2012 i que pujant per les seves parets de la Riba hem recordat. Són vies que no es fan gaire, malgrat lo xules que són. Hi ha tots els graus que nosaltres podíem intentar. Estavem sols encara que els cotxes i els trens ens trencaven l'encant. Només hem trobat una ressenya digna del blog 100% Natura. I això que era un sector on s'anava molt a escalar però ja sabeu que en això del nostre mundillo hi ha també molta cosa de modes.... No patiu per localitzar les vies doncs al peu de cada via hi ha el nom en una xapeta. Què hem fet ? Com estàvem molt fluixets doncs feia dies que no feiem res de res hem decidit comença

En la nostra geografia hi ha racons perduts on pensaries que no s'hi ha escalat mai. On s'imposa la solitud. Un d'aquest paratges és el que avui us comentari. Està a la paret del riu Lacó, que no sabeu on està, no. Bé, potser us soni el poble d'Oden al Solsonès. Ja anem bé. Doncs, en un racó amagat hi ha una paret que permet fer-hi dos llargs. La roca calcària és un plaer infinit. M'ha portat el Pep del refugi de l'Arp. Gràcies... llàstima que la via sigui tant curta. M'atreviria a dir que la principal dificultat de la via és trobar-la. Així que ja tenim feina a explorar l'inici de la via... Descripció de l'itinerari : Segurament primer trobareu en la paret un clau rovellat que correspon a la via Inesperada que recorre una marcada canal/diedre. Anem bé. Ara heu de tirar una vintena de metres a la dreta i vorejar uns roures. L'inici és molt estret i incòmode doncs esteu empegats als roures. Us ajudarà a pensar que esteu en una "merda&

La cresta del Mercadal constitueix una escalada d'escola del Berguedà que en començar tothom fa. Només són dos llargs i quan arribes dalt tens la sensació que ja estàs calent per continuar amunt però l'agulla ja s'ha acabat. Home, si vols pots anar a fer Mercadal Superior però això ja té  més nivell. Els dos llargs estan separats per trams que vas caminant i estrictament parlant fas quatre llarguets. Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No em va desagradar però me l'esperava més gran. Atenció cal escalar dolçament doncs hi ha pedres que volen marxar de la paret. Cal anar amb cura. La mateixa corda va tirant pedres... Descripció de la via : Ens situem en la base de l'agulla i veiem que hi ha una recula de vies d'esportiva que tirem amunt. 1a tirada (IV - III - 30 metres - 8 parabolts): En lloc de pujar per l'extrem de més a l'esquerra (III) ho fem per la primera via d'esportiva (IV). A la tercera xapa ens posem a la cresta estrict

Avui el Pep del refugi de l'Arp pot sortir una estona a escalar i aprofitem anar de bon matí a la Paret de l'Estret a fer la via Unai. És una via curta, de dos llargs, que quan arribes dalt trobes a faltar més paret però que és ideal per fer amb combinació amb altres vies properes de la zona. Via feta per fruir i res més, doncs està equipada i de dificultat accessible sense problemes. Ideal per passar l'estona i riure. Descripció de la via : Ens situem al peu de la paret - on he posat una fita - i hem de grimpar 10 metres per situar-nos al peu de la via. A l'esquerra d'una savineta hi ha el primer parabolt, una mica més a l'esquerra hi ha el segon. Val a dir que la primera assegurança està una mica lluny del terra. 1a tirada (IV - IV+ - IV - 35 metres - 8 parabolts): Ens encarem vers la savina, podem jugar a anar per la dreta per una mena de canal (jo), o anar al recte més difícil per on passa el Pep. Ressenya treta del llibre: Escalada al Solsonès En

Escalar a Anayet constitueix una autèntica aventura d'alta muntanya. La via està equipada. El brillo de les xapes és total però la veritat que no li trau l'encant de l'ascensió a una gran muntanya on podem contemplar un paisatge impressionant amb uns tons rogents i verds superbs. Comencem per dir que Anayet és la resta d'un antic volcà. Més concretament, és la xemeneia d'aquest gran volcà per aquest motiu té una roca tan diferent. Sols per això ja caldria anar-hi... Si encara no esteu motivats sols us puc dir que està equipada pel grup Sendero limite que són alguna cosa més que garantia absoluta. Ara també dir-vos que per arribar a peu de via caldrà patejar, però per fruir s'ha de patir... Via molt recomanable. Descripció de la via : 1a tirada (IV+ - V- - IV+ - 40 metres): La via comença exactament en el punt on s'uneix la roca de color gris - que és genericament per on pujarem - i la roca de color rogent que queda a la dreta. Durant tota la via hi