Passa al contingut principal

CONGOST DEL REGUÉ: AGULLA DELS RELLOTGES

Fa uns dies en Jordi Marmolejo va penjar al Facebook de la SEAM una ressenya  de l'Agulla dels Rellotges. Es troba  a la carretera de Baldellou a Camporrells, a l'esquerra del Congost del Regué. Havia obert una nova via i havia difós la primera escalada a l'Agulla i, segurament, a la Llitera per allà l'any 1968. Com d'altres vegades vaig insistir al bon amic Joan Linares, en Pinto, fins que avui m'ha dut. La veritat és que és un bon company doncs l'escalada, en els trams superiors, és molt descomposta i puc comprendre perfectament que sigui una via que costarà que hi tornem, i això que en Jordi i la resta de la colla del Tak han fet molta feina, moltíssima, traient pedres però crec que si traiem les pedres que es mouen ens podem a arribar a quedar sense agulla.
Descripció de la via:
1a tirada (III - 45 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un arbre): Estem a la Rampa dels Nins i anem pujant a 4 grapes. Damunt nostre ja veiem l'agulla que és la nostra fita que es troba a l'esquerra del congost venint de Baldellou. En arribar a un arbre, amb un cordino, cal anar a la dreta per seguir la via. Uns 10 metres més amunt trobem la reunió en la carena tombada. Hi ha trams que anem caminant.
La segona tirada és de transició doncs anem de la rampa al peu de l'agulla són 35 metres de I. Uns metres abans del coll de l'agulla en un arbre amb cordino muntem la reunió per tirar amunt.
Aquí tenim dues opcions perfectament factibles: Pujar per la via dels primers ascensionistes, que hem anomenat via Original, i la via que recentment ha obert en Jordi Marmolejo que és la via Ara és l'hora.
Comencem per la via Original (2 passos de IV - 25 metres - 2 claus): Sortim uns metres a l'esquerra i anem a buscar un clau que està situar en un diedre (IV).
De fet es pot protegir perfectament amb friends doncs hi ha prou fissures encara que la roca no és lo bona que desitjaríem i cal anar amb compte. La dificultat no és el grau sinó buscar les pedres més sòlides. Anem a l'esquerra, ara planejant fins trobar una altre clau. Ara si que heu d'escalar amb compte doncs la majoria de les pedres van caient a mesura que anem pujant i no saps gaire on agafar-te. Es tracta d'un altre pas de IV. Un cop dalt, pràcticament en el cim, hem de posar alguns friends per protegir-nos. Dalt del cim veiem encara el filferro que van posar els primers ascensionistes per baixar. No cal arribar doncs quan més amunt pitjor està la roca que arribar a estar podrida.
A l'hora de baixar és millor flanquejar a la dreta a cercar la reunió de via Ara és l'hora. Mentre baixem ens podem anar mirant els passos que ens trobarem a la pujada.
La via Ara és l'hora: (IV+ - V+/6a - 25 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un clau):
De damunt de la reunió ja veiem un primer parabolt (IV+) en el primer ressalt per anar després a agafar un pont de roca i un nou parabolt que protegeix un segon ressalt on el principal problema és que no hi ha preses de má en sortir-ne. Finalment, davant nostre tenim el pas clau de la via. En la ressenya en Jordi el gradua de V+/6a la veritat és que m'ho puc creure doncs cada vegada que passa un escalador troba preses noves que han format les pedres que ha tirat l'escalador anterior. És impossible si el meu grau és el mateix que el meu company que anava de primer doncs ha tirat un munt de pedres i en acabar jo he tirar més pedres per tant és un grau que va fluctuant...
L'agulla des del cotxe
Descens:
De l'agulla baixem fent un rapel de 25 metres per la instal·lació de la via Ara és l'hora i descendim caminant fins trobar l'arbre que ens trobem amb un cordino en el primer llarg (Rampa dels nins) on fem un rapel de també 25 metres. El cotxe està a tocar de la via.
Accés:
Agafem la carretera que va de Baldellou a Camporrells. En el km 7,1 trobem el túnel del congost del Regué. Abans de travessar-lo a mà esquerra hi ha un aparcament per a un vehicle i just. Ara només us falta baixar un parell de metres i ja estem a la Rampa dels Nins on comença l'escalada. Observeu que el rierol passa per sota de la roca.

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada per a nostàlgics i aventurers.
Dificultat: Original:  IV  . Ara és l'hora: V+/6a
Desnivell: 70 metres
Temps d'aproximació: Inexistent 
Temps de descens:Inexistent (sense incloure els rapels).
Grau d'exposició: Mig - Alt pel perill de caigudes de pedres.
Material: Original: 6 cintes, friends i reunions - Ara és l'hora: /  7 cintes i reunions.

Roca:Calcaria, de mala qualitat.
Orientació: Nord

Via oberta per: Via Original: Víctor Luque, Manel Cortés, Xavier Martínez i J. A. Lagarriga el 17 de novembre de 1968. El nom de l'agulla ve d'una anècdota que els hi va passar als aperturistes: Com la roca estava molt trencada van decidir traure's els rellotges per no ratllar-los amb les pedres i els van posar en la motxilla d'en Jordi Delmàs que els va acompanyar fins al coll de l'agulla. En baixar es va deixar la motxilla oberta i els rellotges es van escampar per la tartera però els van poder recuperar encara que alguns amb els vidres ratllats...
Via Ara és l'hora: Jordi Marmolejo, Faust Soldevila i E. Montalà el 29 de setembre de 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.