dilluns, 4 de setembre de 2017

RACONS PERDUTS AMB ENCANT: VIA DANIEL VERGES

En la nostra geografia hi ha racons perduts on pensaries que no s'hi ha escalat mai. On s'imposa la solitud. Un d'aquest paratges és el que avui us comentari. Està a la paret del riu Lacó, que no sabeu on està, no. Bé, potser us soni el poble d'Oden al Solsonès. Ja anem bé. Doncs, en un racó amagat hi ha una paret que permet fer-hi dos llargs. La roca calcària és un plaer infinit. M'ha portat el Pep del refugi de l'Arp. Gràcies... llàstima que la via sigui tant curta.
M'atreviria a dir que la principal dificultat de la via és trobar-la. Així que ja tenim feina a explorar l'inici de la via...
Descripció de l'itinerari:
Segurament primer trobareu en la paret un clau rovellat que correspon a la via Inesperada que recorre una marcada canal/diedre. Anem bé. Ara heu de tirar una vintena de metres a la dreta i vorejar uns roures. L'inici és molt estret i incòmode doncs esteu empegats als roures. Us ajudarà a pensar que esteu en una "merda" de via però poc a poc anireu millorant i us acabarà agradant la vieta.
1a tirada (IV - III - IV+ - IV - 30 metres - tres parabolts i tres arbusts (dos amb cordinos)): Damunt nostre veiem una petita savina (veure primera foto) que llaçarem. Darrera seu, amagat, hi ha un parabolt i, més amunt, un altre parabolt aquest ben visible (IV).
Després de superar el segon entrem a una canal que hi ha a la dreta. Dalt hi ha una alzina empunyegadora (III). Girem a l'esquerra - parabolt - i tenim que fer un flanqueig a l'esquerra (IV+) poc després trobem dos arbusts que tenen cordinos per assegurar-nos. Arribem a la reunió amb tres xapes. És una reunió que comparteix la via Daniel Vergés que tira a la dreta (V+), la Top Mop (6a+) que tira recte amunt i la variant Daniel que va a l'esquerra i que constitueix una opció de sortida. Nosaltres farem aquesta darrera.
2a tirada (III+ - IV+ - 30 metres - 4 parabolts - atenció el darrer sense xapa):
Anem caminant a la dreta i pugem uns metres (III+).  A la dreta deixem un espit. Arribem a una gran savina que voregem per l'esquerra fins anar a buscar la paret. La veritat és que des de sota impressiona però es puja prou bé (IV+). Hi ha una estructura de xapa muntada per fer la darrera reunió però és millor fer la reunió ja dalt en un arbre. Veure foto. Cal portar alguna cinta llarga per evitar el fregament  de cordes.
Descens:
Seguim un carrerany descendent. Arribem a una petita paret. Hi ha una feixa - amb vegetació - que ens permet superar el cingle i fem cap a uns camps erms on trobem un forat on abans guardaven les llavors de trumfos (patates). Seguim entre camps fins sortir al cotxe (7 min).
Accés:
Oden no forma un nucli de cases sinó que a l'esquerra de la carretera venint de Coll de Jou trobem l'antiga escola i agafem una pista encimentada.
0,5 km. Ermita de Santa Eulalia. Tirem pista avall.
0,8 km. Revolt a l'esquerra. Recte surt un sender amb un cartell indicatiu.
0,9 km. Petit eixamplament de la pista on podem aparcar un cotxe.
Aproximació:
Tirem carretera avall fins que trobem una fita i tirem muntanya amunt fins trobar el cingle (4 min.). Ara ens toca buscar l'inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada exòtica. Encant de solitud.
Dificultat: IV +
Desnivell: 60 metres d'escalada 
Temps d'aproximació:4 minuts, 
Temps de descens:7 minuts.
Grau d'exposició: Baix
Material: 6 cintes, vagues llargues i reunions.

Roca:Calcaria. 
Orientació: sud

Via oberta per Daniel Vergés i companys entre el 2000 i el 2005

2 comentaris: